L'Ètica de Kant i Hume: Deure i Imperatiu Categòric

Conceptes fonamentals de l'ètica de Kant

2) Deure: Kant entén l'obligació com "la necessitat d'una acció per respecte a la llei" (la moral); és l'obligació moral de fer o deixar de fer alguna cosa, amb total independència de les inclinacions i els interessos egoistes.

Màxima: Principi subjectiu de l'acció, del voler; s'ha d'actuar d'acord amb ell. És el criteri (norma) que una persona segueix per decidir la seva acció. No sempre l'ha de seguir, però per respecte a la llei ha de complir-la.

3) Tipus d'accions segons la moralitat

Segons Kant, per tenir valor moral, l'acció ha de ser per deure, no només conforme al deure. Hi ha tres tipus d'accions:

• Les accions contràries al deure: Bondat i utilitat no són el mateix.
• Les accions conforme al deure: Si actuem moguts per les passions, no té pas valor moral. Dins d'aquestes estan:
  • Les accions per les quals no sentim inclinació (hi ha moltes accions conformes al deure que no ens agrada fer).
  • Les accions en què tenim interès (en les accions conformes al deure, n'hi ha algunes que fem per interès o de forma egoista).
  • Les accions per les quals ens sentim inclinats (hi ha vegades en què el deure i la inclinació coincideixen).
• Les accions per deure: L'acció moral només té valor si és per deure, no conforme al deure, i si la fas per respecte a la llei moral. L'imperatiu categòric enuncia aquesta llei moral.
• Dos casos especials: La felicitat i l'amor, ja que per a cada persona són diferents.

Comparativa entre Hume i Kant

4) David Hume: Empirisme i emotivisme moral

HUME (1711-1776): El seu moviment cultural era la Il·lustració anglesa; el seu corrent filosòfic era l'empirisme. Seguia l'ètica de la teleologia (actuar amb la finalitat de satisfer passions). Per a ell, la moral és sentida, no pensada, i la virtut és l'emotivisme moral (la passió guia la nostra conducta; la bondat o maldat és un sentiment). Defensa que la llibertat és una mera il·lusió, ja que la raó és esclava de les passions, i que l'ètica es basa en l'experiència; per tant, no hi ha relació necessària entre el que és i el que hauria de ser. Defensa que la dignitat humana és ser útil als altres, ja que et fa sentir bé.

5) L'imperatiu categòric i la seva aplicació

És actuar de tal manera que la meva decisió pugui ser considerada una llei. En alguns aspectes estic d'acord, ja que el fet que tothom faci les coses que moralment considerem bones i que dels actes puguin sorgir lleis (normes universals) perquè les pugui seguir tota la població ho veig com una bona filosofia. Però és difícil portar-ho a terme, ja que hi ha aspectes de la vida en què no es pot actuar amb racionalitat o que, sense voler, actues sense bondat. Som humans, no som una ciència perfecta i actuem segons les nostres circumstàncies. A més, algunes normes morals són contradictòries en si mateixes; per exemple, alguns poden seguir la màxima entre el que ens causa la felicitat: a cada persona la fa feliç alguna cosa i té una raó de viure diferent.

Immanuel Kant: Criticisme i deontologia

En canvi, KANT (1724-1804): El seu moviment cultural era la Il·lustració alemanya; el seu corrent filosòfic era el criticisme. Seguia l'ètica de la deontologia (actuar per deure). Per a ell, la moral orienta la vida sobre la base de la raó, i la virtut dicta que la bona voluntat no depèn de res, no té restriccions. Defensa que la llibertat és un postulat de la raó i podem actuar lliurement, fins i tot per sobre de les nostres inclinacions; nosaltres mateixos ens donem les nostres finalitats, som autònoms, lliures. També diu que l'ètica es basa en la raó i, per tant, hi ha coneixements que es poden tenir abans de l'experiència. Per exemple, l'imperatiu categòric: "Actua només segons aquella màxima per la qual puguis voler que esdevingui una llei universal". Defensa que la dignitat humana és el valor relatiu, intrínsec, que tenen les persones, segons l'imperatiu categòric: "Actua de tal manera que tractis la humanitat, sempre al mateix temps com a fi, mai simplement com a mitjà".

1) La idea principal: L'imperatiu categòric

Per començar, podem observar que la idea principal és que tots els deures provenen de l'imperatiu categòric. Defensa que cada persona hauria de tenir una màxima (tenir com a objectiu que totes les seves accions siguin moralment bones només pel fet de pensar que són bones). A això l'anomena llei universal. El criteri de judici moral és voler que la màxima de les nostres accions sigui llei de la naturalesa.

Defensa que hi ha accions que semblen bones però que les fem per un benefici propi; per tant, no poden ser considerades com a llei universal, són una contradicció.