Evolució i Etapes de la Industrialització a Espanya (Segles XIX-XXI)

Les etapes de la Industrialització

Inici de la industrialització a Espanya

La industrialització va començar a Gran Bretanya i es va estendre per alguns països europeus durant el segle XIX. Espanya es va anar incorporant de mica en mica, ja que no hi havia les suficients condicions econòmiques, socials i polítiques.

Primeres indústries i fonts energètiques

Les primeres indústries que van sorgir a Espanya es van localitzar al nord de la península, especialment a Catalunya. Aquestes es dedicaven majoritàriament a:

• L’extracció de ferro i carbó (al nord).
• La indústria tèxtil (a Catalunya).

La industrialització va trigar més a arribar a Espanya a causa de les fonts energètiques. Van afavorir la industrialització la força de l’aigua i la màquina de vapor.

El capital estranger que explotava les zones mineres de Sierra Morena, Ciudad Real o Huelva es va limitar a l’extracció i exportació de matèries primeres.

La indústria espanyola fins al 1939 (Expansió)

Durant la Primera Guerra Mundial, la indústria tèxtil i la indústria siderúrgica espanyoles van trobar un bon mercat entre els països bel·ligerants.

Poc després, la Guerra Civil Espanyola va provocar una profunda reculada en l’economia; es van destruir la majoria dels mitjans de producció.

L’estancament de la indústria espanyola (1939 - 1959) (Crisi)

Després de la Segona Guerra Mundial, els estats democràtics van deixar Espanya en un aïllament polític i econòmic.

La dictadura franquista va imposar una política d’autarquia (reducció al mínim del comerç amb l’exterior). L’aïllament d’Espanya va dificultar la importació de matèries primeres i va impedir la modernització tecnològica. Es va crear un mercat molt limitat.

Espanya es converteix en un país industrial (1959 - 1974)

El Pla d’Estabilització va representar la fi de la política autàrquica i la liberalització de l’economia espanyola, monopolitzada fins llavors per l’Estat.

L’obertura d’Espanya es va dur a terme amb l’ajuda dels Estats Units, que volien integrar Espanya al bloc capitalista enfront del bloc comunista.

Distribució territorial de la indústria espanyola

Aquesta es basà en nuclis poc connectats entre els quals destacaven:

• Catalunya (teixits): situació bona per als ports -> exportació.
• El País Basc (ferro): exportació a Anglaterra.
• Astúries (minerals).
• Madrid (mercat urbà, mà d’obra, localització).

La crisi industrial a Espanya (1975-1985)

La indústria espanyola tenia un retard tecnològic important, un consum excessiu d’energia i una dependència econòmica de l’exterior.

La crisi es va manifestar en una inflació important per la pujada dels salaris, el preu del petroli i l’encariment dels preus dels productes industrials. Va caure la demanda interior i de les exportacions. Nombroses indústries van haver de tancar i va augmentar l’atur.

Del 1975 al 1980 es van perdre més de 800.000 llocs de treball i els nivells d’atur van ser els més alts d’Europa.

La reestructuració de la indústria espanyola

A principis de la dècada dels vuitanta es va crear l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa Industrial (IMPI) i es van facilitar crèdits per a noves empreses. Es va dur a terme:

• Reconversió dels sectors menys productius: la indústria siderúrgica i la fabricació d’automòbils.
• Eliminació d’empreses per la força competència, com ara bé indústries d’electrodomèstics de línia blanca, tèxtils i de calçat.

Per reduir la despesa de petroli es va fomentar l’explotació de carbó i es va augmentar la capacitat de les hidroelèctriques i les tèrmiques.

La integració d’Espanya a la CEE

Espanya va fer un gran esforç en abandonar la seva política proteccionista i reconvertir les seves empreses per tal que fossin competitives en l’àmbit mundial.

Quan Espanya va signar el tractat d’adhesió a la CEE, es va convertir en receptor de recursos procedents del pressupost comunitari, que es van invertir en:

• Infraestructures bàsiques.
• Formació i desenvolupament tecnològic i recerca.
• Polítiques mediambientals.
• Ampliació i modernització de projectes rendibles.

Totes aquestes millores anaven adreçades a augmentar la competitivitat de les empreses espanyoles a fi que no perdessin quota de mercat interior degut als nous productes europeus.

El liberalisme econòmic que va imposar la Comunitat va representar la privatització de les empreses públiques creades per l’INI. L’Estat va sanejar aquestes indústries amb grans inversions realitzades amb fons públics i després les va privatitzar.

Les directrius industrials de la Unió Europea en l’actualitat

La indústria europea té problemes preocupants actualment: la desacceleració de la productivitat i la competència dels nous països emergents.

Davant d’aquesta situació, els plantejaments de la Unió Europea han canviat. La indústria europea ha de ser dinàmica per competir a nivell mundial, i necessita:

1. Un augment continuat i sostenible de la productivitat a base d’innovació i esperit empresarial.
2. Professionals més ben preparats, equiparables als Estats Units i al Japó.
3. Més inversió en R+D i aconseguir més patents europeus.
4. Més indústries d’alta tecnologia.
5. Facilitar la deslocalització interna cap als nous països de la UE i evitar la desindustrialització europea.