Diferencies entre socialisme i anarquisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,91 KB

Societat rural tradicional:


Es un model social on la major part de la població es dedicava a lagricultura, vivien al camp, va donar lloc en lantic regim en tota Europa, i en el S.XIX a algunes zones deuropa.

Societat rural evolucionada


:
societat en la que lactivitat bàsica era lagricultura de mercat o comercial, afavorida pel creixement demogràfic i urbà, que potenciava la demanda contínua daliments. Aquest tipus de societat es donava a algunes zones a Anglaterra. S XIX

Societat urbana


La major part de la població treballava a lindustria i viu a la ciutat. Es un tipus de societat en la que ja shavia donat els procés dindustrialització i un èxode rural . Aquest tipus de societat es dóna en les àrees econòmicament actives.

Creixement de les societats industrials


Transformacions en lindústria (tancament de camps i ferrocarril) i creixement demogràfic

Plutocràcia


: Era un grup social que estava format pels més rics: part de lartistocracia i sectors alts de la burguesia, eren la clase dominant. Al S.XIX en societats industrialitzades dEuropa.

Cultura burgesa


: Model de vida de la burguesia amb manera de vida confortable en el S.XIX a Anglaterra i zones industrialitzades, creaven fundacions i tenien carruatges molt luxosos.

Moral burgesa


: Eren els valors defensats per la burgesia, les virtuts de lestalvi, la vida familiar, la dignitat de treball i lesforç i el respecte envers a la practica religiosa.
Petita burgesia (o classe mitjana baixa): és aquella part de la burgesia que treballava en petits negocis, fent activitats agràries, els funcionaris públics. Tenien poc poder econòmic, Leducació era molt elemental per a les dones i en els homes depenia de la seva professió.

Plutocràcia no aristocràcia tradicional:


no tota laristocràcia tradicional podia formar part daquest grup, ja que no disposava de suficient patrimoni i segona es que a diferència de laristocràcia tradicional que sencarregava dadministrar i que guanyaven gran part dels seus diners per la possessió de terres que tenien, la plutocràcia apostava pel progrés econòmic, dirigia els seus negocis i dedicava menys temps a loci, a més, la riquesa havia de ser obtinguda amb esforç propi, no heretada tenint dignitat de treball i esforç.

Proletari


Persona pertanyent a la classe obrera, uns eren camperols, altres artesans provinents de gremis que havien tancat i els empleats del sistema de treball a domicili

Jornada laboral


És la quantitat de temps diari dedicada al treball, en el Segle XIX, eren llargues i comprenien des de la sortida del sol fins a la seva posta. Europa

Treball infantil


Era un tipus de treball que realitzen els menors de edat de forma explotada a causa de la falta de recursos per tirar endavant a la família per part de la resta dels components daquesta. Per tant, aquests nens i nenes treballaven en petits tallers domèstics o en lagricultura i eren una part fonamental en leconomia familiar i fins i tot es considerava convenient. Predominava la idea que treballar era bo per als nens, perquè els feia útils per a la societat, els permetia ajudar la família i els feia madurar abans. Al Segle XIX. Europa

Formació classe treballadora:


introducció de màquines que prescindia de la destresa dels artesans i permetia contractar mà dobra barata sense formació, la qual eren els camperols incapaços de mantenir-se després de la desaparició de les terres comunals, artesans provinents de gremis que havien tancat i els empleats del sistema de treball a domicili.

SOCIALISME:


teoria social, política i econòmica que es va formant a partir de la denuncia i de la crítica del sistema capitalista i el liberalisme, completa la democràcia (igualtat política, social i econòmica) per mig de la igualtat social i económica (acavant amb la propietat privada). La propietat passa a ser controlada per la societat. Es va conformant al llarg del Segle XIX a Europa.
Socialisme Utòpic / Socialisme Marxista / Socialisme Anarquista
Aspectes comuns:

Aquestes tres teories tenen en comú que criticaven el sistema capitalista i que el consideraven com un sistema injust, ja que uns tenien molt i uns altres poc. Denunciaven la situació de la classe obrera (les condicions de vida i de treball). Criticaven la propietat privada. Tenien projectes duna societat futura igualitària.

Diferències:


Es diferencien en com sorganitzaven la societat futura i com passaven de la situació present a la futura.

SOCIALISME UTÒPIC

-Utòpic = Utopia = món perfecte idealitzat.
-Thomas More lutilitza per primer cop a la seva obra Utopia. Ell descrivia en aquella obra un món perfecte, on hi havia Pau i justícia.
-Engels (marxista) els va anomenar Utòpics: idees de futur irrealitzables.
- Aplicat apartadament a Amèrica del Nord. Es copiaria i saniria transmetent.

Característiques:

-
Tots tenen unes bases

à el pensament il·lustrat (pensament racionalista).
-Són racionalistes à parteixen duna reflexió i un anàlisi a través de la raó. Sobre la realitat econòmica de la societat en la que viuen i per tant a partir daquests anàlisi veuen que la societat en la que viuen és injusta i desigual. Denuncien el sistema capitalista com a provocador de la misèria i de les penalitats que estan vivint.
-Diuen que la intel·ligència humana és capaç de crear un nou ordre social just. à projectes de la societat futura.
-El pas a aquesta societat futura es fa de manera pacífica: exemple i educació.
-Ells creen unes societats teòricament perfecta, ideal en que lesser humà visques en harmonia, Pau, igualtat i justícia. Intenten portar-ho a la pràctica.
-Prioritzaven la solidaritat filantròpica i el amor fraternal.
-Defensaven la indústria moderna.
-Societat igualitària

SOCIALIMES MARXISTA

-Karl Marx i Friedrich Engels sanomenen a ells mateixos científics contraposant-se als altres que sanomenaven Utòpics.
-Diuen que els Utòpics no analitzaven la realitat per fer un projecte de futur. No veien les contradiccions internes. Estudien els 3 aspectes següents: anàlisi del passat, del present i del futur.

Analitzen el passat i diuen:

·

Lluita de classesà entre lliures i esclaus, senyors i vassalls, burgesos i proletaris. La història de la societat humana és la història de la lluita de classes entre opressors i oprimits. Fa referència als interessos contraposats dels uns amb els altres.
·Relacions socials de poblacióà són les que sestableixen entre propietaris i no propietaris.
·Estructura socioeconòmicaà cada societat està formada per diverses estructures (polítiques, socials i econòmiques). Això determina el mode de producció.
·Mode de produccióà esclavista (ha passat de lun al altre per la lluita de classes) à feudal à capitalista à burgesos proletariat à mode de producció socialista.
La lluita de classes ha sigut el motor de la història.

Analitzen el present i diuen:

-
Crítica del capitalisme.
-
El capital és una obra de Marx on fa una critica del capitalisme.
- Segons Marx lexplotació del treballador sanomena persuadua à el que rep lobrer salari / valor que produeix.

- Plusvàluaà treball suplementari (plus treball) / treball necessari

Marx diu que sense la plusvàlua no existeix el capitalisme, perquè la plusvàlua és la base del benefici capitalista.
- Marx li diu al benefici guany.
- La plusvàlua saugmenta amb més hores de treball i intensificant el treball.
- Màx. Producción per guany màx, arriba un moment en el qual hi ha superproducció de mercaderies.
-Quan hi ha superproducció al capitalista no guanya, ja que no ho pots vendre al preu desitjat. Es produeix una concentració de capital degut a les crisis. Arribaria un moment en el que seria la crisi final. Aquesta crisi final podria ser aprofitada pel proletariat per fer revolucions.

Analitzem el futur i diuen:

-
Contradicció entre burgesia i proletariat.
-A partir daquesta contradicció surt el projecte de futurà lenfrontament entre la burgesia i proletariat. El proletariat fa una revolució, si cal violenta. Aquesta revolució es fa dirigida per un partit, el partit obrer. Aquest proletariat dirigit pel partit conquista el poder, és a dir, lEstat i crea un altre Estat, estat proletari que és diu dictadura proletariat que substitueix el sistema capitalista. Aquest estat acaba amb la propietat privada. La propietat passa a ser estatal. És una forma transitòria de lEstat.

SOCIALISME ANARQUISTA

-Anarquia = no al poder
-Aquest socialisme anarquista està en contra de qualsevol governs i qualsevol poder. Valora per sobre de tot la llibertat de lindividu. Comparteixen la critica de Marx al capitalisme, però sallunyen totalment del projecte de futur. Pels anarquistes qui fa la revolució es tots els sectors oprimits de la societat (camperols, obrers,...).
-Ha de ser una revolució espontània, sense que ningú dirigeixi. La revolució destrueix lEstat el que era propietat privada ara és propietat col·lectiva. La societat sorganitza descontrolitzada.

SEMBLANCES ENTRE SOCIALISME ANARQUISTA, MARXISTA I UTÒPIC


Semblances dels tres:

·
Els tres tenen un projecte de futur, una societat igualitaria.
·Critica del capitalisme.
·Analitzen la societat en la que viuen.
·La funció de leconomia és satisfer les necessitats.

DIFERÈNCIES:


MARIXSTES I ANARQUISTES.
Marxistesà propietat estatal; conquesta del poder i creació dun estat transitori; revolució obrera dirigida per un partit; societat centralitzada.
Anarquistesà propietat col·lectiva; distinció immediata de lestat; revolució obreta i espontània; societat desentralitzada.

MOVIMENT OBRER

Regne Unit: 1795-1800->Friendly societies


Eren associacions que sajudaven entre ells. Aquestes societats es van veure com perilloses, en 1799-1800, es fan lleis contra aquestes associacions com la Combination Laws, que passen a ser il·legals (al 1819 a la lluita per la legalització es produeix la matança de Peterloo, en aquestes associacions participen obrers qualificats). Les associacions continuen en la clandestinitat. En 1824 es tolera o legalitza el Dret dAssociació, a lany següent es limiten les accions i es prohibeix la vaga i les manifestacions. En 1825-1838 es creen els sindicals i en aquest període es crea el primer sindical, que es Great National Consolitated.
Trate Union, al 1834 (que fracassa i sesgoten el fons de diners i quan es feia vaga eren empresonats ja que era un delicte i es van anar reduint els membres i per això fracassa). Al mateix temps es desenvolupa un moviment que es diu Ludisme, que es un moviment obrer que es desenvolupa a finals del S.XVIII a principis del S.XIX que es caracteritza per la destrucció de les màquines.
Al 1838-1848 apareix el Cartisme que es un moviment polític, que era un moviment obrer on també hi participaven sectors radicals de la petita burgesia.
Aquest moviment es crea perquè lexistència de les lleis fracassen i veuen que cal canviar les lleis i per fer-ho han destar al parlament i imposar el sufragi universal, i per altra banda el sector radical de la petita burgesia es sumen a aquest moviment perquè al 1832 es fa una llei que amplia la llei del sufragi només a la mitjana burgesia i exclouen a la petita burgesia. Aquest moviment no sols reivindica la política sinó també la jornada laboral.
Es reivindica un sou pels diputats.
Dins del Cartisme hi ha dos moviments:
-Els que utilitzen mitjans de lluita pacífics.
-Els que defensaven els mitjans violents com protestes, disturbis violents o sabotatge.
Aquest moviment Cartista va fracassar com a moviment polític però aconsegueixen la reducció de la jornada laboral, el proletariat va prenent consciència de classes. En 1848 per primer cop lenfrontament de burgesia contra proletariat i apareixen els ideals democràtics.
Entre 1850 i 1860 es un moviment de creació dels sindicals i finament entre 1871 i 1877 es legalitza el dret de vaga i manifestació que ja no seran delictes, si es legalitza lassociació estaven arribant cap a la democràcia.

FRANÇA:


Des de ledat mitjana a mitjans del S.XIX, Compagnonnages que eren associacions de treballadors que estava formada per artesans que treballaven sobretot en la construcció i que abans destablir-se pel seu compte viatjaven per conèixer lofici. Al 1779 apareix la llei de Chapellier que es basava en la prohibició de lassociació. Al 1825-1848 es creen els primers sindicats formats per antics artesans els sociétés de Resistence. La pròpia lluita dels sindicats al 1864 saboleix la llei que prohibeixen lassociació. Si era temporal una associació permanent encara estava prohibida. En 1868 la pròpia lluita obrera porta a que els sindicats siguin tolerants. En 1884 saconsegueix el dret dassociació.

Alemanya:


A la dècada de 1830 apareixen les primeres associacions obreres. Al 1869 apareixen els sindicats tolerants, llei que garanteix el dret a associar-se. Al 1918 els sindicats son plenament legals.
Tot aquest procés està en la relació amb lexpansió dindustrialització que primer va passar a Gran Bretanya, França, Alemanya i per últim a Espanya i Itàlia.

Espanya:


El ludisme va ser el primer moviment obrer en dos llocs, al 1821 a Alcoi i al 1835 a Barcelona ( a principis del S.XIX). Al 1840 es crea el primer sindicat que era il·legal. Al 1840-1850 passa la Gran conflictivitat Laboral. Lorganització i el desenvolupament obrer va lligat a lAIT ( Associació Internacional de Treballadors, creada al 1864) al 1868 sobretot a lAnarquisme. Al 1869 sautoritzen les associacions i la llei que legalitza es al 1887 que es la llei dAssociació que permet legalitzar el partit socialista obrer espanyol (PSOE) el que era il·legal i al 1888 es crea la Uníó General de Treballadors (UGT).

ITÀLIA:


Les lluites sindicals es van iniciar amb les vagues del tèxtil del 1864 i el 1877 i van anar desenvolupant-se en el trànsit del S.XIX al S.XX, moment en què les lluites obreres es van generalitzar per tots els països dEuropa i Amèrica

Entradas relacionadas: