Orígens, Obra i Crisi de la Mancomunitat de Catalunya: Anàlisi Històrica

Orígens de la Mancomunitat de Catalunya

La Lliga va influir en molts ajuntaments i diputacions, cosa que va portar a demanar: millora d'infraestructures, modernització de l'ensenyament i foment de la llengua i la cultura catalana. El 1907, Prat de la Riba es va presentar per ser president de la diputació de Barcelona amb un programa basat en aquests tres punts.

Va ser escollit i els primers resultats van ser la creació de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans), la Biblioteca de Catalunya i el Consell d'Investigació Pedagògica. Constitució: L'any 1911, la diputació de Barcelona, amb la Lliga al capdavant i amb el suport de tots els partits menys els lerrouxistes, van presentar un projecte per crear un organisme que agrupés les quatre diputacions. La proposta va rebre el suport de les diputacions de Lleida, Girona i Tarragona. El 1912 es va presentar el projecte a les Corts liberals. El Congrés de Diputats va aprovar la constitució de la Mancomunitat, però no es va aprovar al Senat.

L'any 1913, un govern conservador, després de la mort de Canalejas, va promulgar un decret en què s'aprovava la constitució de mancomunitats. El 6 d'abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. Va tenir dos presidents: Prat de la Riba (1914-1917) i Puig i Cadafalch (1917-1923).

El 1923 va arribar la dictadura de Primo de Rivera, on Alfons Sala es va proclamar president de la Mancomunitat i la va fer clausurar. La Mancomunitat era un organisme comú de les quatre diputacions catalanes i no tenien ni més pressupost ni més funcions que les diputacions, simplement es van unir. L'Estat podia dissoldre la Mancomunitat quan volgués i estava format per: consell permanent, president, l'assemblea i els electors.

Obra de la Mancomunitat

Economia: Millora de la xarxa viària, telefònica, el correu, ferroviària, elèctrica, foment de l'agricultura i ramaderia i obres hidrològiques. Educació: Escoles normals, potenciació de la llengua i cultura catalana, biblioteques populars, Escola Superior de Belles Arts i la UNI Industrial, junta de museus, servei de conservació del patrimoni, escola catalana d'arts dramàtiques, escoles amb utilització tècnica Montessori.

La Primera Guerra Mundial

Actituds: Suport als aliats: Demòcrates com liberals, republicans i nacionalistes. Suport a Alemanya: Els germanòfils, autoritarisme, militars i església. No donaven suport a la guerra: Internacionalistes, anarquistes i socialistes.

Impacte: Espanya: Augment d'exportacions, és a dir, augment de productes i el preu d'aquests. Els productes eren oli, teixits, aliments. Catalunya: Augment d'exportacions, increment del comerç amb la resta d'Espanya i revifalla de la indústria tèxtil amb l'ús de màquines abandonades, creixement de fàbriques i creació de noves.

Crisi del 1917 (Antecedents) 1916

Protestes militars: Hi havia massa oficials, ascensos sovintejaven per mèrits de guerra i africanistes, i els sous eren baixos mentre els preus pujaven. Es va crear l'Associació de Juntes de Defensa Nacional que reclamava augment de sous i que l'ascens fos per antiguitat. Va aparèixer el malestar dels militars per la seva poca presència en la vida pública. El 1917 es va redactar un manifest on es culpava al govern dels mals del país i de l'exèrcit.

Crisi política: El sistema de la Restauració estava totalment desprestigiat, hi havia una gran inestabilitat dels governs on l'oposició, és a dir, socialistes, republicans i nacionalistes, demanaven al govern reformes com la democratització del sistema polític. Crisi social: Augment del preu dels productes bàsics, mobilització del moviment obrer i la UGT i CNT van convocar una vaga general a tot l'estat que va resultar ser un èxit.

Crisi del 1917: Crisi Assemblea Parlamentària

El 1917, el poder estava en mans del conservador Dato. Les Corts estaven clausurades, per tant, manava autoritàriament. Les oposicions van demanar la reobertura de les Corts i una reconciliació d'un estat plurinacional. La reacció de Dato va ser mantenir les Corts clausurades i crear un estat d'excepció. Com a resposta, l'oposició va crear l'Assemblea de Parlamentaris després de la negativa de Dato.

El 5 de juliol de 1917 es van reunir els parlamentaris catalans, convocats per la Lliga. En aquesta reunió es va demanar la reobertura de les Corts i un estat plurinacional.

Els parlamentaris catalans van convocar a una nova sessió a l'ajuntament als parlamentaris espanyols, però només van acudir republicans i socialistes. El govern va fer una negativa a la reunió.

El 19 de juliol va haver-hi un nou intent de reunió al parc de la Ciutadella, però va ser dissolta per la Guàrdia Civil. Ja a l'octubre va haver-hi un altre intent, però havien perdut força.

Problemes que va tenir l'assemblea:

• No tenien suport civil ni de la monarquia (liberals, conservadors).
• Divisions entre catalanistes conservadors i els d'esquerres.
• Vaga general d'agost de 1917.