5.1 Reformisme regeneracionista de Maure i Canalejas

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,42 KB

5.1 Reformisme regeneracionista de Maure i Canalejas

El desastre del 1898 va produir una commoció general al país. Com a conseqüència d’això, el règim de la Restauració va entrar en una nova fase, que va estar marcada per l’arribada al tron d’Alfons XIII. Durant aquest període, una nova generació de polítics van irrompre en la vida espanyola. Entre el 1898 i el 1912, els partits dinàstics (Conservador i Liberal), amb els seus dirigents principals, Antoni Maura i José Canalejas, van intentar una fracassada modernització del sistema.

Aquest moment va coincidir amb una renovació de lideratge dintre dels partits dinàstics. L’any 1903 es va morir Sagasta i va arribar al capdavant del Partido Conservador Antoni Maura. Aquesta nova generació de polítics, influïda pel regeneracionisme, va impulsar els projectes de reforma més importants des de l’interior del sistema, tot i que es va mantenir el torn dinàstic i el falsejament electoral i va fer impossible la democratització real del règim.

El 1904, Maura es va convertir en cap de govern. Sempre dintre de les idees del conservadorisme. El seu projecte polític de revolució “des de dalt” defensava la necessitat que el règim s’havia de reformar des del govern per impedir que el transformés una revolució popular. Per això, va intentar la regeneració del sistema a partir de les anomenades “masses neutres” (petita burgesia, petits propietaris rurals, joves, classes mitjanes), amb l’ajuda de les quals pretenia configurar un Estat fort, capaç de governar de manera eficaç i d’aconseguir desbancar la vella casta de cacics. En aquesta direcció, i durant l’anomenat “Govern Nou” (1907-1909) , es va dur a terme una reforma electoral (Llei electoral, 1907) que va fer més difícil el frau electoral.

[Reformes polítiques] Maura va intentar atreure el nacionalisme moderat com el de la Lliga Regionalista. Va fer un primer intent d’arribar a acords amb el catalanisme concedint més autonomia als ajuntaments i a les diputacions i reconeixement les regions (Projecte de reforma de l’administració).



El govern de Maura també va adoptar mesures econòmiques de caràcter proteccionista i intervencionista per reactivar la indústria i l’agricultura (Llei de Foment de la Indústria Nacional, Llei de Comunicacions Marítimes). En el terreny social, va aprovar algunes lleis (Llei de descans dominical) i creà l’Instituto Nacional de Previsión (1908), dedicat a les assegurances obreres.

L’any 1910, José Canalejas va formar un nou govern liberal. El seu programa proposava la modernització de la política, i intentava atreure certs sectors populars (republicans) a partir d’un reformisme social més gran i de limitar el poder de l’Església. El govern va emprendre una tasca legislativa àmplia. Va iniciar la reforma del procediment de finançament de l’Església i va aprofundir en la separació de l’Església i l’Estat. La negativa de la Santa Seu a qualsevol procés de reforma va comportar la promulgació de l’anomenada “Ley del candado” (1910), que limitava l’establiment de nous ordres religiosos. La política social va tenir com un dels elements bàsics la substitució de l’impost de consums per un impost progressiu. També es va reformar la Llei del reclutament, que passava a ser obligatori en temps de guerra, i es va suprimir la redempció en metàl·lic. Finalment, es van promulgar un seguit de lleis encaminades a millorar les condicions laborals, com la normativa sobre el treball de la dona, “Llei de la cadira” (1912).

Canalejas va ser sensible al problema de les autonomies regionals, especialment del nacionalisme català. Va elaborar la Llei de Mancomunitats, que acceptava la possibilitat de la unió de les diputacions provincials per fer-se càrrec de la gestió d’alguns serveis públics. Però aquest projecte i la resta de reformes van ser interromputs per la mort de Canalejas, assassinat per un anarquista el 1912.

Entradas relacionadas: