La Setmana Tràgica i la Crisi de 1917 a Espanya

Setmana Tràgica; conflicte colonial del Marroc: A partir de 1900, Espanya va consolidar la seva penetració al nord d'Àfrica. La conferència d'Algüesires, a la qual van assistir uns quants països europeus, va ser un moment clau. A Espanya li va correspondre el territori de Rif, amb l'obligació de pacificar-lo i d'organitzar-lo. L'interès espanyol per aquesta zona eren els possibles beneficis econòmics, però sobretot en el desig de restaurar el prestigi de l'exèrcit, enfonsat després del desastre de Cuba.

La presència espanyola en aquesta àrea es va veure contestada pels atacs dels rifenys, organitzats en cabilas. La batalla més significativa va ser la del Barranco del Lobo, que va anar malament i van decidir augmentar el nombre de soldats al Rif.

Setmana Tràgica a Barcelona: La mobilització contra la guerra es va iniciar al port de Barcelona, durant l'embarcament de tropes cap a Marroc. Més tard, es va constituir un comitè de vaga, amb la participació de republicans, socialistes i anarquistes, que va fer una crida a la vaga general. Però aquesta vaga va derivar en una revolta popular que va desbordar l'objectiu inicial de protesta contra la guerra del Marroc i va acabar sent un esclat espontani de totes les tensions socials acumulades. Els incidents al carrer es van manipular, les autoritats hi van respondre declarant l'Estat de Guerra i enviant-hi reforços per reprimir les manifestacions.

La repressió de la Setmana Tràgica va aixecar crítiques molt dures, i els liberals i republicans es van unir per exigir-ne la dimissió.

L’impacte de la Gran Guerra: Durant el govern conservador d'Eduardo Dato, el 1914 va esclatar la 1ª GM entre els imperis centrals i les potències aliades. La neutralitat d'Espanya va permetre exportar productes industrials i agraris. L'exportació d'una gran part de la producció va provocar una pujada dels preus interiors que no va anar acompanyada d'un augment equivalent dels salaris. L'encariment de la vida fou un problema per a les classes populars a causa de la pujada dels preus.

La crisi del 1917: Les greus dificultats del sistema polític de la Restauració, el descontentament militar i la conflictivitat social van provocar una protesta generalitzada.

La protesta militar: L'exèrcit espanyol tenia un nombre excessiu d'oficials en relació amb el nombre de soldats. El fort descontentament entre els oficials de graduació baixa i mitjana va desembocar en la formació de juntes de defensa, associades a militars que es van anar constituint a la majoria de les guarnicions. Les juntes reclamaven un augment salarial, s'oposaven als ascensos per mèrits de guerra i reivindicaven l'antiguitat com a únic criteri. El juny de 1917 van llençar un manifest que culpava el govern dels mals de l'exèrcit i del país.

La crisi política: El 1916, el govern estava en mans d'un gabinet liberal presidit per Romanones, que va decidir clausurar les Corts. L'abril del 1917, Dato va reclamar la reobertura de la cambra. El govern s'hi va negar i va declarar l'Estat d'excepció i va endurir la censura de premsa. A iniciativa de la Lliga Regionalista, es va celebrar a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris catalans. Des de l'assemblea es va convocar una reunió de tots els diputats i senadors espanyols, però només van anar 71 dels 760 citats.

La vaga general revolucionària: CNT i UGT van acordar un manifest conjunt per instar el govern a intervenir per aturar la pujada dels preus. La UGT va fer una crida a la vaga general. La vaga va tenir una incidència molt desigual. Es van produir incidents importants on es va arribar a paralitzar la vida quotidiana a algunes ciutats espanyoles. El govern central va declarar la llei marcial i va ordenar a l'exèrcit sufocar el moviment.