Ètica i Política d'Aristòtil: Felicitat, Virtut i Estat

Ètica i política

El bé és allò que tothom desitja, no com allò que tothom hauria de desitjar. La recepta del bé és natural; ve marcada per la nostra pròpia substància o condició humana i no és pas el compliment d'una norma o llei imposada.

Tot ésser tendeix cap a una finalitat, i és aconseguint aquesta finalitat que tot ésser arriba a la seva perfecció, al seu bé. La finalitat que els homes persegueixen és la felicitat. Aconseguir la felicitat (eudemonisme) és la finalitat de l'home.

L'ètica i la política estan lligades perquè el bé de l'individu i el de l'Estat són inseparables.

La virtut i la vida bona

La virtut és un tret del caràcter, la disposició a actuar d'una certa manera en determinades circumstàncies. La virtut consisteix a saber escollir el terme mitjà entre dues actituds extremes (per exemple, el coratge davant la covardia). La bona vida és la guiada per la virtut i la raó.

Tipus de virtuts

• Morals: (com la temperança). S'assoleixen practicant-les fins que es converteixen en costums i hàbits.
• Intel·lectuals: (com la intel·ligència). S'aprenen gradualment.

Justícia i equitat

Aristòtil distingeix la justícia distributiva de la reparadora i introdueix el concepte d'equitat com a correctiu de la llei abstracta. La vida contemplativa és la font de la felicitat més derivable i profunda per a l'home superior.

L'Estat i la societat

L'Estat és una entitat natural i forma la comunitat suprema, per damunt de la família; per tant, tendeix cap al bé suprem de la societat. La ciutat-estat grega és la forma més elevada possible de la vida social, perquè permet a tothom viure plenament els afers públics.

Entén l'esclavitud com una institució natural, basada en diferències inherents als individus. L'esclau té una forma inferior de raó que justifica el seu destí. Reconeix que no és just que la guerra sigui la font principal d'esclaus, però no en dóna cap solució.

Economia política

És un dels primers tractadistes d'economia política. Distingeix una manera natural d'adquirir riquesa i una manera no natural. Fa distinció entre valor d'ús i valor de canvi. Defensa la propietat privada, però corregida per a l'ús comú de certs serveis.

Sistemes de govern

Classifica els sistemes de govern en correctes i desviats:

• Correctes: Monarquia, aristocràcia, timocràcia.
• Desviats: Tirania, oligarquia, democràcia.