Determinisme vs. Indeterminisme: Anàlisi Filosòfica i Conceptes Clau

El Determinisme: Concepció Filosòfica

El determinisme és una concepció filosòfica que sosté que tot està determinat i tot té una causa. Això inclou la nostra condició física (tenir ulls blaus), el nostre caràcter (ser tímids) i les nostres accions concretes (sortir corrent davant del perill).

El determinisme nega l'existència de la llibertat i es basa en el Principi de Casualitat:

• Tot esdeveniment del món està causat.
• És impossible que si A es dóna no se'n derivi B; per tant, A sempre donarà B.

Tipus de Determinisme

Determinisme Físic

Tota la realitat es pot explicar per lleis naturals. La realitat s’ha d’entendre com un gran mecanisme o màquina (mecanicisme): tots els estats i accions segueixen patrons fixos (com un rellotge).

• Defensor: Descartes va resoldre l'enfrontament entre llibertat i determinisme afirmant que l'ànima era lliure, però que el cos-màquina estava determinat per lleis físiques.

Determinisme Genètic

El comportament d'un ésser (humà i animal) està determinat pel seu codi genètic. El codi genètic ens defineix; no som res més que la manifestació dels nostres gens.

• Defensor: Dawkins, a El gen egoista: Som màquines de supervivència, autòmats programats a cegues amb la finalitat de perpetuar l'existència dels gens egoistes que allotgem a les nostres cèl·lules.

Determinisme Ambiental

No són els gens els que determinen la nostra conducta, sinó els factors ambientals. L'educació que he rebut i el que he après són decisius en el meu comportament. És possible canviar les condicions ambientals mitjançant l'aprenentatge. Una persona no actua sobre el món, és el món que actua sobre ella.

• Defensor: Skinner.

Determinisme Econòmic

Els factors econòmics determinen la nostra conducta.

• Defensor: Marxistes.

Determinisme Teològic

Hi ha quelcom per damunt de l'ésser humà que en determina les accions. L'home no és amo dels seus actes. La voluntat humana no existeix: està a disposició de la voluntat divina.

• Defensor: Luter.

Indeterminisme i Llibertat

L'indeterminisme defensa l'existència de la llibertat. Els deterministes han confós els factors condicionants amb els factors determinants.

Factors Determinants vs. Condicionants

• Factors determinants: El comportament humà es considera una conseqüència inevitable de factors que l'ésser humà no controla (Ex: Quan tenim por, sortim INEVITABLEMENT corrents).
• Factors condicionants: El comportament humà està influït per alguns factors (Ex: Una situació de perill condiciona sortir corrents, però no determina inevitablement que ho faci; em puc quedar paralitzat).

Indeterminisme Teològic

Les persones deliberem i pensem per poder prendre decisions. L'enteniment mou la voluntat a triar una cosa o una altra. Existeix la possibilitat d’equivocar-se perquè podem escollir entre el bé i el mal.

Filòsofs Clau sobre Llibertat i Ètica

Jean-Paul Sartre

Filòsof francès de l'època contemporània. Defensor de l'existencialisme: “L'home està condemnat a ser lliure”.

L'existencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana al centre de la reflexió. Els temes principals giren entorn de la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat de l'ésser humà.

No hi ha determinisme, l'home és lliure, l'home és llibertat. Per tant, no trobem ni darrere nostre ni davant nostre, en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses. És el que jo expresso dient que l'home està condemnat a ser lliure.

Immanuel Kant

Idees principals de l'ètica kantiana:

• “El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per als altres”.
• “Tracta tot ésser humà amb dignitat”.

Si hi ha moralitat hi ha d’haver llibertat perquè la llibertat és la condició de possibilitat de la moralitat.

Responsabilitat

Ser-nos càrrec de les nostres accions o de llur absència.

• Si les accions equivalen als esdeveniments del món... No tenim llibertat i, per tant, no hi ha responsabilitat.
• Només som responsables de TOT EL QUE CAUSEM.
• Les accions i els esdeveniments no són el mateix.
• Les accions són condicionades (no determinades).
• Les accions són lliures i intencionades.
• SOM RESPONSABLES DE LES NOSTRES ACCIONS.

Filosofia Clàssica: Aristòtil i Plató

Aristòtil

Filòsof grec. Època clàssica. Corrent filosòfic: realisme aristotèlic.

Ètica a Nicòmac

• L'home busca la felicitat (eudaimonia).
• La felicitat s’ha de buscar a partir de la raó.
• Per ser feliços cal actuar sempre amb un terme mig entre l'excés i el defecte.

Teoria Antropològica

Ànima i cos són complementaris i no pas oposats. L'ànima és el principi vital que mou i dóna vida al cos.

Teoria del Coneixement

En néixer, la nostra ment està buida, i s’omple a partir del coneixement que procedeix de l’experiència/dels sentits. No accepta l'existència innata d'idees.

Sil·logisme

S'obté una conclusió mitjançant dues premisses. Ex:

1. Tots els alumnes de 2L estudien filosofia.
2. La Santa és una alumna de 2L.
3. Per tant, la Santa estudia filosofia.

Política

L'home és un animal polític. El bé individual depèn del bé col·lectiu. La finalitat de la política és garantir la felicitat de la comunitat.

Plató

Filòsof grec. Època clàssica. Corrent filosòfic: idealisme platònic.

La República

És un tractat de política on Plató suggereix un Estat utòpic. Es tracta d’un Estat aristocràtic (on governen “els millors”).

Teoria de les Idees

Existeixen dos mons:

1. Món sensible: Es percep amb els sentits. És una còpia.
2. Món intel·ligible o de les idees: Es percep amb la raó. És l’autèntica realitat.

Teoria del Coneixement

El coneixement es divideix en:

• Opinió: Propi del món sensible. Es basa en l’experiència i no és l’autèntic. Tan sols és creença.
• Ciència: L’autèntic saber. És racional i del món ideal. És universal i segur, només el posseeixen els més savis.

Teoria Antropològica

L'ésser humà està compost:

1. Ànima: Immortal, intangible i perfecta. Altament valorada.
2. Cos: Físic i mortal, sensible i imperfecte, caduc i menyspreable.

Teoria Ètica

Plató defensa l’intelectualisme moral de Sòcrates (= la raó és la font i fonament de l’ètica: si vull ser bo he de saber què és la bondat).

Alegoria de la Caverna (Símbols)

• Caverna: Idees
• Sol: Objectes, flors (Coses del món sensible)
• Ombres: Essers humans
• Presoners: Filòsof
• Presoner alliberat: Món de les coses, Exterior de la caverna, Món de les idees

Manuel Cruz: Filosofia Contemporània

Manuel Cruz és un filòsof espanyol, catedràtic de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona. Els seus camps de treball inclouen, en un anar i tornar, la filosofia de la Història i la història de la Filosofia contemporània. El present marca el ritme de la seva escriptura filosòfica, orientada per un sentit de la responsabilitat amb el futur. Col·laborador habitual dels diaris espanyols El País, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya així com diaris argentins i revistes científiques especialitzades.