Genealogia de la Moral de Nietzsche: Bo, Dolent i Pervers

La Genealogia de la Moral de Nietzsche

Primera Dissertació: "Bo i Pervers", "Bo i Dolent"

La teoria del "bo" ha trobat en si mateixa el "bon camí".

1. La tasca dels psicòlegs

En què ha consistit la tasca dels psicòlegs? Ell els anomena "interessants" coneixedors del "nostre món". Els descriu amb la metàfora de la granota i conclou que no es pot saber mai la veritat absoluta, sinó que ens hem de conformar tant amb el bo com amb el dolent. El saber, per als psicòlegs, és de pessimistes estúpids que han de tenir una solució per a tot.

2. L'esperit històric i la veritat del "bo"

L'esperit històric ha demostrat un "bo". No obstant això, per a Nietzsche, tots els filòsofs ja venien impregnats dels costums o valors anteriors i només els han modificat una mica segons el seu gust. Però, encara que no recordem el seu origen, no el fa menys detestable. Aporta a la seva teoria una mera comparació entre el bo i els bons, sobre la seva veritat. Amb això, trobem el bo i el dolent en comparació amb els nobles i els que estan per sota, un marc molt llarg que ha provocat que es creessin valors. D'aquí el seu origen del bo i dolent: l'egoisme, la generositat, el desinterès. Al llarg del temps, sempre ha estat igual, només ha canviat el seu llenguatge.

3. La visió dels psicòlegs i els valors

Per als psicòlegs, la teoria és absurda. Segons Nietzsche, els valors mai han estat oblidats, sinó que han estat remarcats en les consciències de les èpoques, de manera que ja no es veia estrany que hi fossin. Encara que això no vol dir que siguin per això més veritables. Dona un exemple de Herbert Spencer: "bo" és "útil" i "convenient", ja que, com ell la considera una posició bona, la humanitat també ho ha cregut així. "Valuosa per si mateixa". Finalment, els psicòlegs també creuen que és una teoria sostenible i raonable.

Genealogia de bo i pervers: Impurs, purs

La revolta dels esclaus

És l'enfrontament entre els guerrers i els sacerdots. Els guerrers són aquells amb salut florent, rica i sobretot sobreeixida, amants de la caça i la dansa. Però, quan es parla de guerra, els sacerdots hi estan en contra. Són ells els més ressentits i els que canvien les coses que no els agraden per dolentes. (bo = noble = poderós = bell = feliç = estima a Déu). Conclou que els bons són els desgraciats. Però, tot i així, són els que han triomfat durant 2 mil anys.

El cristianisme

La necessitat d'haver estat 2 mil anys per triomfar. El tronc de la venjança ha tingut sortida. L'odi ha produït ideals i destrucció de valors. Judes és el més perillós que portava a la llibertat i salvació, i enfrontava els adversaris d'Israel. Venjança i canvi de valors.

L'Església

En aquest diàleg, ens parla que els guanyadors són els esclaus, que han vençut els senyors. Ha vençut la moral vulgar. Segons Nietzsche, un verí per a la sang. Encara que, segons afirma, els senyors anaven pel bon camí. I aquests han empitjorat la situació. I, encara que tenen camí per endavant, l'Església ha esdevingut una tasca necessària que ho ha frenat tot i critica que no es pugui ser un lliure pensador, ja que aquesta no li permet parlar segons quines coses perquè les qüestiona.

El Ressentiment del Creador

La revolta dels esclaus ens parla del seu origen: el ressentiment, una peça clau per a la venjança, negant la seva essència en la forma d'actuar. Aquesta la tenen els esclaus, que es creuen els bons, els bells, els feliços, creant valor en contra d'enfrontar-se com si fossin un fort. I menyspreen el superior que mira a tot per damunt, fent una falsa imatge. Una crítica als infeliços, segons el llenguatge grec. Han construït una felicitat per als febles i per als forts, trobada a partir d'actuar bé, de trobar-se bé de salut. Ens compara la manera de viure dels nobles, que viuen en confiança i sinceritat, mentre que el ressentit no és sincer, ni ingenu, ni honrat, ni directe amb ell mateix. La seva ànima, capficada, ha anat per camins secrets i portes del darrere. Calla i no oblida fins que la seva manera de guanyar sigui per damunt. Es crea un amor al noble una mica curiós, ja que el ressentit tarda tant a fer complir el seu comès que no pot carregar amb el pes que l'odia tant: "amor propi al seu enemic". Finalment, es crea un "Home bo".

Nihilisme

En forma de diàleg. No es pot reprimir amb l'esperança. No la pot reprimir ni destruir. És per a ell una atmosfera dolenta. La seva ànima la detesta. I es revela a la seva hora daurada de la victòria. I apareix quan menys t'ho esperes, d'una manera brutal. No hi ha visió bona i dolenta, solament una: la deessa celestial. La de l'home s'ha fet petita i igual a tots els homes europeus. Aquesta ha creat l'Últim Home. Si creien que l'havien millorat, li han tret el que ell portava en si per naturalesa, destruint-lo.

El feble que es disfressa de fort

L'origen del "bo", tal com ho pren l'home ressentit, i troba una conclusió final. Ens posa un exemple sobre els anyells i les aus de rapinya. Aquestes últimes es mengen les criatures, per això els anyells diuen que són malvades. Per tant, existeixen dues formes d'actuar: la força i una determinada tendència, de voluntat i d'acció. Inclosa en la pròpia llengua, incorpora l'exemple del llamp i la llampada. Una seducció del llenguatge per establir criteris sobre les coses mateixes. Per això, el ressentiment perdura amb fervor i no considera un àmbit d'igualtat entre els dos, com hem parlat abans amb les aus. Posa un significat de "bo" com aquell que no fa una sèrie de fets com no atacar, no rescabalar-se..., i qui no està a favor d'això és dolent. I la mateixa feblesa el converteix en llibertat i llur...

Fàbrica d'ideals

Els obradors del foc són els fabricants de les idees en aquest diàleg entre dos homes que miren el comportament dels homes que viuen a la terra. Són els creadors del foc, una cosa que cal mirar. Els que els donen una sensació de benestar dins de tota la falsedat. On les coses bones són:

• La humilitat
• L'obediència sota Déu
• La paciència
• El perdó sota la venjança
• L'amor i l'amistat

Aquella gent falsifica, són uns miserables i Déu és una salvació per a ells que els fa ser més feliços. Però el que ells volen és la venjança. Al final, amb tanta falsedat, acaben parant perquè tot els suposa una mera mentida, deixen de parlar.

Esperança d'un més enllà?

Els febles volen ser forts, però perquè això arribi, cal temps, un temps del qual no disposen. Per això, creen la fe, l'amor i l'esperança. Per posar-hi solució, creen el paradís. Segons Tomàs d'Aquino, els fa esperar fins que arribi el dia del Judici Final. En aquell moment, ocorreran coses meravelloses: la derrota dels filòsofs que consideraven contrarietat el que ells deien. I serà esplèndid, on el foc ressorgirà com un carro. I, sobretot, els jueus més ressentits i tots s'agenollaran davant ells:

• Natzeret
• El pescador Pere
• Pau

Conclusió: Bo i Dolent / Bo i Pervers

Al llarg del temps, aquests dos han lliurat una batalla terrible que ha durat milers d'anys. Els valors s'han imposat per davant de tot. I avui en dia perdura de manera més espiritual que no avança. Exemples clars: Judea contra Roma i viceversa. Una enemistat mortal. Més enllà de l'Apocalipsi de Joan, que més que crear enamorament i coses bones, és un símbol de batalla i d'odi. Aquella guerra fou guanyada al llarg dels anys pel moviment plebeu, com la Revolució Francesa.

Més enllà del bo i del dolent

Es pregunta si han acabat totes les contraposicions o si s'ajorna. Mai ens hauria d'haver encès aquella flamarada d'aquell antic incendi. No hauria hagut d'existir. No ho creu necessari i, per tant, troba en el seu lector una cosa que ja no pot arribar a la seva fi. Una cosa que dura i per més temps. I ell creu que té un motiu perquè arribi a la fi, aquell que va escriure en el seu llibre Més enllà del bé i del mal, la qual cosa no significa, si més no, "més enllà del bo i del dolent".

La tasca dels filòsofs

Es remarca: Ell ens parla d'expressar el seu desig i no pas, com a fet anteriorment, mostra la seva conversa amb els doctes i lletres. Vol que algú sigui capaç de fer un estudi segons qui, per a ell, no han rebut un premi acadèmic. Vol crear un punt de partida per a buscar aquesta solució al seu problema. I inclou la participació dels fisiòlegs i dels metges per jutjar-ne entre ells en forma d'amistat, sense advocats. Una interpretació fisiològica i no pas psicològica. En el cas dels metges, s'ha d'establir una sèrie de preguntes com: "¿Per a què serveix?". Conclou amb això que la medicina hauria d'estar al servei de la filosofia, no es concentra tant en la jerarquia de valors sinó en els problemes de valors.