Epistemologia: Comprendre el Coneixement i la Veritat

Epistemologia: és la branca de la filosofia que s’ocupa d’analitzar el coneixement i de determinar el seu origen. Es fa mitjançant dues formes: la importància de les ciències naturals i la consciència de la dimensió bàsica (poden arribar a conèixer el que pretenen?). L’epistemologia es considera la base de la resta de ciències.

Coneixement: saber dos tipus: Opinió: és una apreciació subjectiva tal com no estem segurs i no ho podem demostrar davant dels altres. Una opinió és la valoració de la realitat i, com que es recolza en els nostres desitjos i interessos, no té raons contundents. Creença: hi ha dos tipus: ús dubitatiu: no estem realment segurs de la veritat que afirmen. ús assertiu: quan estem segurs d’una cosa i no tenim prou proves per demostrar-ho.
Coneixement: és una creença de la qual estem segurs i que podem demostrar amb proves. La creença subjectiva és coneixement objectivament vertader (acceptable per a tots, no només per a l’individu). Dos tipus de coneixement: CONEIXEMENT TEÒRIC: ajunta totes les informacions que descriuen o expliquen el món natural i social que ens envolta. És un saber contemplatiu i desinteressat. Es pregunta: com és la realitat? Per què és així? Descriure-la, explicar-la, constatar els fets, què passarà al futur. CONEIXEMENT PRÀCTIC: no és una explicació del món sinó saber-hi actuar. És un saber fer en tots els àmbits. Dins: PROPOSICIÓ: és una oració declarativa que afirma o nega alguna cosa. Dos tipus: empíriques: afirmen o neguen alguna cosa sobre el món i es poden contrastar. formals: no tenen contingut empíric, no diuen res sobre el món sinó de les relacions entre els símbols. Han de ser veritables i justificables.

Veritat de fets: les aparences enganyen i per això la veritat s’identifica amb la realitat autèntica. Els fets vertaders són fets autèntics davant dels aparents o enganyosos. Veritat de proposicions: la veritat s’atribueix a les activitats que fem i, si l’entenem així, seria una veritat de propietat. Proposicions empíriques: la veritat com a correspondència: considera que una proposició és verdadera quan hi ha adequació entre el que la proposició expressa i la realitat a la qual es refereix. La veritat com a coherència: considera que una proposició és verdadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades. La veritat com a èxit: considera que una proposició és verdadera quan és útil i, per tant, condueix a l'èxit. La veritat o la falsedat d'una proposició coincideix amb les conseqüències que resultin d'aplicar-la.

VERITAT DE LES PROPOSICIONS FORMALS: les proposicions formals tenen el sentit de la veritat com a coherència, ja que no diuen res sobre la realitat i la veritat no correspon amb aquesta. La proposició només serà verdadera si és coherent amb les regles.
Dogmatisme: Descartes: dogma - creença: podem conèixer el món tal com és. Escepticisme: no podem conèixer res. El coneixement és un desig que mai es farà realitat. Tot el coneixement es basa en creences basades en sensacions. Criticisme: el coneixement és possible però examinant, criticant, examinant i analitzant.