Mètodes Científics: Deducció, Inducció i el Mètode Hipotètic-Deductiu
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,61 KB
El Mètode Científic: Definició i Importància
El mètode científic és un mode ordenat i un sistema de procediments per al coneixement d'una realitat en l'àmbit de la ciència. L'objecte imposa el mètode.
El Mètode Deductiu: De les Premisses a la Conclusió
El mètode deductiu és un raonament en el qual, partint d'una o més proposicions —les premisses—, arribem a una altra proposició —la conclusió—. La deducció acostuma a seguir un camí que va del més general al més particular. És el mètode més característic de les ciències formals, en què, a partir d'alguns axiomes (principis fonamentals indemostrables perquè són evidents), s'obtenen per deducció pròpia. Els grecs i els medievals prenien com a punt de partida uns supòsits que no es discutien i intentaven encaixar els fenòmens observats en aquells principis. Per això, la ciència no va poder enlairar-se. A Galileu se li ha d'agrair el mètode escaient.
El Mètode Inductiu: De l'Observació a les Lleis Generals
El mètode inductiu consisteix a observar fets amb objectivitat i minuciositat i, després, a partir dels fets, establir lleis generals. La inducció és un raonament en el qual se segueix el camí invers a la deducció: des de premisses que enuncien fets singulars, s'arriba a una proposició general. La inducció té una funció en la ciència experimental, però en realitat aquesta no es construeix de forma inductiva. Planteja alguns problemes:
- En realitat, no podem partir de la pura observació de fets, ja que està condicionada per les nostres teories prèvies.
- Si no hem examinat tots els casos rellevants, no podem estar segurs de la veritat d'un enunciat general per inducció.
El Mètode Hipotètic-Deductiu: El Cor de la Ciència Experimental
El mètode hipotètic-deductiu, al qual la ciència experimental s'ajusta, segueix els següents passos:
- Punt de partida: Tot comença amb un problema, un fenomen que volem explicar amb una teoria.
- Formulació d'hipòtesis: Es proposa una possible explicació.
- Deducció de les conseqüències: Es dedueixen els fets observables que tindria la hipòtesi en cas de ser veritable.
Si l'experiment confirma la hipòtesi, aquesta es converteix en llei. Les lleis s'integren en teories, de les quals es dedueixen noves lleis.
Els Mètodes de les Ciències Humanes: La Comprensió
L'home, en part, és un ésser natural, però alhora transcendeix la natura per les seves dimensions espirituals i, singularment, per la llibertat. Per això, encara que les ciències humanes busquen el mateix objectiu general que totes les ciències, el seu objecte específic no pot ser el mateix.
- Les ciències naturals busquen l'explicació dels fenòmens, indicar-ne les causes.
- En els assumptes humans no passa el mateix: hi pot haver una infinitat de causes que hagin intervingut en un esdeveniment; tot i això, l'efecte podria no haver succeït, perquè som lliures. Per tant, l'objectiu és la comprensió dels fets humans, històrics i socials.
La Fiabilitat de la Ciència: Criteris i Avaluació
És possible estimar que una teoria és fiable si compleix els següents criteris:
- Ofereix una bona explicació dels problemes plantejats.
- Permet predir fets desconeguts que després es verifiquen experimentalment.
- És precisa; les conseqüències que se'n dedueixen concorden exactament amb els resultats dels experiments, utilitzant un vocabulari adient.
- Es recolza en proves diferents a les quals s'arriba per camins independents.
- No presenta contradiccions ni entra en conflicte amb altres teories.
- Obre línies que permeten fer nous avenços.
Crítica del Cientisme: Límits del Coneixement Científic
La postura cientista afirma que la ciència experimental és l'única forma vàlida i rigorosa de coneixement. Els coneixements obtinguts d'aquesta manera serviran per resoldre tots els problemes de la humanitat. Això té dues conseqüències:
- Les disciplines que no utilitzen el mètode de la ciència no són formes rigoroses de saber, són pseudosabers.
- Tot allò que no té aspecte material i mesurable pertany a l'àmbit del que és subjectiu, opinable.
El cientisme implica una visió materialista de la realitat: TOT el que és real és material. Això és una fal·làcia! Si la ciència no pot entrar en àmbits on no s'aplica el mètode experimental, no pot fer cap afirmació sobre ells.