Diftongs, Triftongs, Hiats, Accentuació i Guionet en Català

Diftongs, Triftongs i Hiats en Català

En moltes paraules es troben dues vocals seguides. Aquests aplecs vocàlics poden formar, segons els casos, un diftong o un hiat. Dues vocals poden formar una mateixa síl·laba quan almenys una és dèbil (i, u). Segons la posició que ocupi la vocal dèbil, aquesta serà semivocàlica o semiconsonàntica.

Diftong

Es diu diftong a l'agrupament dins d'una mateixa síl·laba de dues vocals. Exemples: maulet, quarta, riure, pingüí.

Tipus de Vocals Dèbils en Diftongs:

• Semivocals: La i i la u són semivocals quan es troben darrere de la vocal nuclear. Exemples: caire, reina.
• Semiconsonants: La i i la u són semiconsonants quan es troben davant de la vocal nuclear. Exemples: quarta, iode.

Classificació dels Diftongs:

• Creixents (semiconsonant + vocal): La vocal nuclear és la segona. Exemple: pingüí.
• Decreixents (vocal + semivocal): La vocal nuclear és la primera. Exemple: mai.

Triftong

S'anomena triftong un grup fònic format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal dins la mateixa síl·laba. Exemples: iai, guaitar, liqüeu.

Hiat

Es denomina hiat la successió de dues vocals que es pronuncien en dues síl·labes diferents. Exemples: farmàcia, manual.

Per a detectar i escriure correctament diftongs, triftongs i hiats, cal tenir en compte les peculiaritats següents:

Diftongs Creixents Específics

Són diftongs creixents els formats per un primer element g o q, una u sonora (que funcionarà com a semiconsonant), acompanyats d'un tercer element, que seran les vocals a, e, i, o. Exemples: guatla, aqüífer, quota.

Nota: En les combinacions amb e, i, la u s'escriu amb dièresi (ü) per tal de marcar que és sonora, a diferència del que passa amb els dígrafs gu i qu, en què no es pronuncia.

Diftongs Decreixents

Els diftongs decreixents es formen amb una vocal nuclear (que pot ser a, e, i, o) seguida d'una semivocal (i, u).

Marcació del Hiat

Ortogràficament, el hiat es marca amb un accent gràfic quan compleix alguna de les normes d'accentuació (exemple: veí), o amb una dièresi quan no en compleix cap (exemple: veïna).

Partició de Síl·labes a Final de Línia

Els diftongs i els triftongs no admeten la partició a final de línia, ja que formen una única síl·laba. Exemple incorrecte: *lín-gü-ís-ti-ca*. Exemple correcte: *lin-güís-ti-ca*.

Els hiats, per contra, sí que admeten la partició a final de línia, ja que cada vocal forma part d'una síl·laba diferent. Exemple: ro-ï-na.

Excepció: En la partició de paraules, no pot quedar una única lletra a començament o final de línia.

Regles d'Accentuació Gràfica

Vacil·lacions i Errors Comuns

Paraules Agudes

Són agudes (accentuades si acaben en vocal, vocal+s, -en, -in):

• Esports acabats en -bol (futbol, handbol...).
• Acabats en -clop, -crom, -glot, -gram.
• Terminació -antrop (home).
• Unes quantes paraules, moltes de les quals contrasten amb el castellà: aldehid, alfil, ampit, avar, cautxú, celtiber, criquet, elit, enzim, eriçó, esperit, flascó, fluor, handicap, heroi, hoquei, humit, iber, interval, lilà, miop, oboè, oceà, pipí, pivot, polièster, radar, soviet, subtil, taigà, tiquet, timpà, tuareg, xandall, xassís, xiclet, zenit.

Paraules Planes

Són planes (accentuades si NO acaben en vocal, vocal+s, -en, -in):

• Acabats en -sfera.
• Acabats en -íac.
• Acabats en -èol, -íol, -úol.
• Acabats en -cit, -fit, -lit.
• Acabats en -esi, -osi.
• Acabats en -litre.
• Acabats en -stat.
• Acabats en -gia.
• Acabats en -graf.
• Acabats en -fob i -fon.
• Unes quantes paraules que contrasten amb altres llengües: acne, almoràvit, anemone, àugur, bantu, biòtop, conclave, díaca, dinamo, estèrnum, etíop, guru, hematòcrit, karate, libido, lígur, maori, medul·la, míssil, odèon (teatre), omòplat, prènsil, quadriga, rèptil, rupia, somali, tàmil, tèrmit, tèxtil, tortícoli, tríglif, tulipa, vertigen, víking, zulu.
• Infinitius verbals: córrer (i discórrer, concórrer, etc.), témer, tòrcer, vèncer.
• Formes del verb adequar: adeqüi...

Paraules Esdrúixoles

Són esdrúixoles (sempre accentuades):

• Uns quants mots de diferent procedència, cultismes acabats en: àloe, càmfora, diòptria, èczema, ènema, gàmeta, ínterim, isòbara, mètopa, olimpíada, pàtxuli, pneumònia, quàdriceps, vàlua (i plusvàlua), zoòspora.
• Acabats en -èola.
• Acabats en -ode.
• Acabats en -fàgia.
• Acabats en -lisi.
• Acabats en -stasi.

Ús del Guionet

Quan usem guionet:

1. Quan unim dues paraules, la primera de les quals acaba per vocal i la segona comença en r, s, o x. Exemple: guarda-robes.
2. Per facilitar la lectura d'algunes paraules compostes.
3. En onomatopeies o compostos repetitius. Exemple: tic-tac.
4. En alguns compostos com abans-d'ahir.
5. En les paraules formades per la unió de dos noms coordinats que equivalen a un sol substantiu.
6. En els compostos en què figuri el nom d’un punt cardinal. Exemple: sud-est.
7. En paraules provinents d’altres llengües que el porten en origen.
8. Amb l’adverbi no usat com a prefix, quan el segon element és un substantiu. Exemple: no-metall.
9. Quan el primer element duu accent gràfic. Exemple: pèl-blanc, mà-llarg.
10. Als nombres compostos:
    1. Per unir les desenes a les unitats. Exemple: vint-i-dos.
    2. Per unir les unitats a les centenes. Exemple: cent-un.

Quan NO usem guionet:

1. En la major part de les paraules compostes. Exemples: arteriosclerosi, telefax, drogoaddicció.
2. En les paraules formades per la unió de dos adjectius, el primer dels quals té la terminació o. Exemples: fisicoquímic, democraticosocial.
3. En paraules compostes formades per la unió d’un nom amb un complement del nom. Exemple: blat de moro (dacsa, panís).
4. En les paraules compostes construïdes amb prefixos. Exemples: arximilionari, exministre, precristià, proxinès, quasidelicte, ultraconservador, vicepresident.

   Observació: Encara que el prefix acabi en vocal i el segon component comenci per r o s, no duplicarem aquestes consonants en escriure-les. Exemples: vicerector, preromà, arxisatisfet.