Aprendre expressions idiomàtiques catalanes: Guia completa

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el 16 de Agosto de 2025 en catalán con un tamaño de 6,98 KB

Expressions idiomàtiques i dígrafs en català

Taula d'expressions idiomàtiques

A continuació, es presenta una taula amb expressions idiomàtiques en castellà i les seves equivalents en català:

Expressió en castellà	Equivalent en català
1. Ir de capa caída	D. Anar a mal borràs
2. A diestro y siniestro	G. A tort i a dret
3. Pedir peras al olmo	F. Demanar la lluna en un cove
4. De tal palo tal astilla	A. Els testos s’assemblen a les olles
5. Fulano, Zutano y mengano	I. En Pau, en Pere i en Berenguera
6. Entre pitos y flautas	B. Entre naps, cols i xirivies
7. Ni tanto ni tan calvo	C. Entre poc i massa
8. Hacer la vista gorda	E. Fer els ulls grossos
9. Sacar de quicio	H. Traure de polleguera
10. Haber moros en la costa	L. Haver-hi roba estesa
11. Muerto el perro, muerta la rabia	N. Morta la cuca, mont el verí
12. No todo el monte es orégano	O. No tot són flors i violes
13. No ver tres en un burro	P. No veure un bou a tres passes
14. Pagar el pato	K. Pagar els plats trencats
15. Saber un rato	J. Saber-ne un tros
16. Ser coser y cantar	R. Ser bufar i fer ampolles
17. Donde las dan las toman	Q. Tal faràs tal trobaràs
18. Una de cal y otra de arena	M. Una de freda i una de calenta

Els dígrafs en català

A més de les consonants simples, hi ha una sèrie d'aplecs consonàntics que poden indicar un so (dígrafs) o dos (geminades). Un dígraf és un grup de dues consonants que es pronuncien en una sola emissió de veu i representen, per tant, un únic so o fonema.

Dígrafs i els seus sons:

Gu: davant de 'e' o 'i' (so /g/)
Ig: a final de paraula després de vocal (so /ʒ/)
Ll: al principi, al mig o al final d'una paraula (so /ʎ/)
Ny: al principi, al mig o al final d'una paraula (so /ɲ/)
Qu: davant de 'e' o 'i' (so /k/)
Rr: intervocàlic (so /r/ geminada)
Ss: intervocàlic (so /s/ geminada)
Tg: intervocàlic davant de 'e', 'i' (so /dʒ/) - Exemples: metge, paratge
Tj: intervocàlic davant de 'a', 'o', 'u' (so /dʒ/)
Tx: al principi, al mig o a final de paraula (so /tʃ/)
Tz: intervocàlic (so /ts/)

Pronunciació geminada:

Una pronunciació geminada és la d’una consonant llarga percebuda com una successió de dues consonants fonèticament idèntiques. Representen sons geminats els aplecs consonàntics següents:

nn
mm
l·l (ela geminada)
tl
tll
tm
tn

Exemples: Anna, immens, guatla.

Casos en què els aplecs qu, gu i tz no són dígrafs:

Els aplecs gu i qu davant de 'a' o 'o', o amb dièresi davant de 'e' o 'i', són diftongs, ja que la 'u' es pronuncia: gual, güelf, aqüeducte, esquadra.
A vegades, tz té valor de lletra composta, ja que se'n pronuncien els dos sons: setze, Atzeneta.

Un cas confús: l'aplec ix

En la major part del bloc occidental, l'aplec ix no es considera un dígraf, ja que la 'i' es pronuncia. És una mostra de la seua independència fonètica que pot formar diftong amb una vocal precedent: rei-xa. Tot i això, per influència del bloc oriental i d'alguns subdialectes occidentals, com l'alacantí, en què sí que constitueix un dígraf, a vegades es pren com a tal i s'usa la grafia ix per a reproduir el so fricatiu palatal sord.

Confusions amb la geminació:

Hi ha un grup de consonants geminades que no segueixen el model normal de geminació. Es tracta dels aplecs -tl-, tll-, -tm-, -tn-, on la 't' s'assimila a la 'l', la 'll', la 'm' o la 'n', segons els casos. S'han de llegir sense pronunciar la 't' i doblant la segona consonant: ratlla /raλa/, setmana /semm’ana/. En alguns cultismes que presenten el grup tl no es produeix geminació, ja que cadascuna de les consonants manté el seu propi valor fònic i es pronuncien en síl·labes distintes: Atlàntic.

Separació de dígrafs i geminades:

Els dígrafs es poden separar o no:

Se separen: rr, ss, sc, tj, tg, tz i tx. Exemples: ar-rel, llot-ja, guit-za.
No se separen: qu, gu, ll, ny, ig. Exemples: qui-lo, gue-pard, se-nyal.

Pel que fa a les consonants geminades, se separen totes: set-ma-na; rot-llo; cot-na.