5ª meditació de Descartes

Cinquena Meditació. De l’essència de les coses materials i de Déu que existeix

El que conec de les coses de manera clara i distinta és: La quantitat o longitud, llargada i profunditat; la grandària, les figures, les Situacions, els moviments i la duració.Per tant, les idees de la geometria i de L’aritmètica són ben clares i distintes, prescindint que hi hagi en el món Coses com les geomètriques; ex.: la idea de triangle. “I ja he demostrat Amplament abans que totes les coses que conec clarament i distintament són Veritables.” Per a Descartes, la Geometria és font de coneixement segur. Déu es prova a partir de la idea d’un ésser sobiranament perfecte que tenim en nosaltres com a idea innata. És una Idea tan certa com les veritats matemàtiques o com les relacions lògiques entre Conceptes: “no hi ha menys repugnància de concebre un Déu al qual manca L’existència (és a dir, al qual manca alguna perfecció), que de concebre una Muntanya que no tingui vall.” O sigui: “només del fet que no puc concebre Déu Sense existència se’n segueix que l’existència és inseparable d’ell, i per tant Que existeix”. Les idees veritables són Nascudes en el nostre esperit: innates, no procedeixen dels sentits. Demostrar Que Déu existeix porta a explicar per què podem estar segurs del nostre coneixement De les coses d’aquest món. Déu és la garantia de la veritat. Si ignorés que hi Ha un Déu, “no tindria mai una ciència veritable i certa de cap cosa qualsevol, Sinó solament opinions vagues i inconstants.” I així Descartes ha arribat a Trobar el fonament segur del saber que cercava: el criteri d’evidència i la Demostració de l’existència de Déu perfecte i omnipotent aplicant aquest mateix Criteri. •Conclusió De la 5a meditació Al final de la 5a meditació, ja hem aconseguit Uns quants coneixements veritables: que hi ha un Déu, que és l’Ésser Sobiranament perfecte, etern, immutable, omnipotent i omniscient, que no és Enganyador. Que tot el que el meu esperit pot concebre de manera clara i Distinta, no pot deixar d’ésser veritable, car Déu és el garant de la veritat Del coneixement humà. Que per això podem arribar a construir ciències Veritables i certes, i podem superar els errors de la ciència i la filosofia Del passat. La filosofia de Descartes és un cant a l’optimisme de les Capacitats de la ment humana.

Sisena Meditació. L’existència de les coses corpòries i el seu coneixement

Per Solucionar el problema de l’existència de les coses corpòries, Descartes torna A l’anàlisi de les ideesidees de les Coses sensibles Descartes recorre altra vegada a la teoria De la realitat objectiva de les idees i afirma que aquestes idees deuen de Provenir d’alguna substància distinta de mi mateix, on estigui continguda Formalment o eminentment tota la realitat que està objectivament en les idees. Ara Bé, Déu seria fal·laç si m’enviés aquestes idees directament o indirectament Perquè no ha concedit cap facultat per conèixer que això sigui així i, per Contra, sí m’ha donat una forta inclinació a creure que aquestes idees em són Enviades per les coses sensibles. Per tant, donat que Déu no és enganyador, cal Concloure que les causes de les idees sensibles són les mateixes coses Corpòries i que, per tant, aquestes existeixen.Segons Descartes, l'únic que podem afirmar com a realment existent en els cossos és Allò que percebem en ells amb claredat i distinció, és a dir, allò que és Objecte de la geometria especulativa: l’extensió, el moviment, la figura. És a dir, Descartes assumeix la Distinció de Galileu entre qualitats Primàries (objectives, quantificables, mesurables, matematitzables; Quantitatives) i qualitats secundàries (subjectives, qualitatives).Per a Descartes, el coneixement del món sensible resta limitat a les idees clares i Distintes d’extensió, moviment i figura. Descartes dedueix d’aquestes tres Idees la seva física, que respon a una concepció mecanicista de la naturalesa. El Coneixement de la veritat de les coses correspon únicament a l’esperit, però no Mai als sentits. Aquests, per exemple, ens ensenyen que en acostar-se al foc, Sentim calor (o fins i tot dolor, si ens acostem més), però no ens diuen que hi Hagi en el foc res semblant al calor o al dolor; és a dir, no ens donen res a Conèixer sobre la naturalesa o la veritat de les coses).El Mecanicisme de Descartes pot resumir-se així: Déu crea la matèria inert i injecta en ella Una quantitat de moviment, que –en virtut de la immutabilitat divina—roman Sempre constant. Aquesta matèria –definida essencialment com a extensió Geomètrica—es divideix en innombrables àtoms materials, els quals xoquen entre Si i donen lloc a diversos cossos, que no són altra cosa que diverses Combinacions d’àtoms, que conserven i transmeten el moviment. Segons Descartes, Per mitjà de tres lleis del moviment: el principi d’inèrcia, la llei de que tot Tendeix a moure’s en línia recta i el principi de conservació del moviment.Descartes Inclou en aquesta interpretació mecanicista del món corpori tant als cossos Inorgànics com als cossos orgànics: les plantes, els animals i inclús el mateix cos de l’home són màquines, que es regeixen segons les lleis universals i Necessàries del moviment.