Definició de Moral: Origen, Tipus i Diferències Clau

Què és la Moral? Definició i Fonaments

Origen Etimològic de la Moral

La paraula moral prové del llatí mos – moris, que significa:

• Costum
• Manera de ser (caràcter)

La moral no és inherentment privada, tot i que els nostres valors estan influenciats per la societat on vivim. Quan qualifiquem una acció com a moral o immoral, hi ha una pretensió d’universalitat (hauria de ser vàlid per a tothom).

A) La Moral com a Substantiu

1. Conjunt de Principis, Normes i Valors Col·lectius

Conjunt de principis, normes i valors d'un col·lectiu humà. Aquest conjunt forma un sistema coherent.

2. Codi de Conducta Personal

Conjunt de valors i conviccions d'una persona que guia el seu comportament. També forma un sistema coherent.

Elements del Codi de Conducta Personal:

1. Valors del grup al qual la persona pertany (valors objectius).
2. Elaboració personal, a partir de les influències del context (condicions socials, físiques i familiars).

És possible crear codis morals originals. La creació de valors nous es basa en valors ja existents.

3. Moral com a Sistema Filosòfic o Religiós

Exemples: la moral kantiana o la moral catòlica.

Implica la reflexió sobre el fenomen moral des del punt de vista de les religions o les filosofies, definint què és el bo i què és el dolent per a aquest sistema concret.

4. Ús Col·loquial: Actitud o Disposició

Ús comú: “estar alt de moral” o “injectar moral a algú”.

Fa referència a l'actitud, la disposició personal o el caràcter.

Integració d'Elements Cognitius i Emotius

La moral integra elements cognitius (la raó) i emotius (l'actitud).

La moral no es limita a valors i principis teòrics; també es manifesta en els sentiments. Existeixen emocions morals com la indignació o la vergonya.

Aquestes emocions pressuposen una relació moral entre les persones, entesa com una expectativa recíproca i impersonal de bona voluntat.

B) La Moral com a Adjectiu: Els Grans Contrastos

1. “Moral” enfront d’“Immoral” (Sentit Valoratiu)

Aquesta distinció té un sentit valoratiu:

• Moral: Conforme amb un sistema de valors concret.
• Immoral: Contrari a aquest sistema de valors.

Allò que és moral per a uns pot ser immoral per a uns altres.

2. “Moral” enfront d’“Amoral” (Conducta)

Aquesta distinció es basa en la llibertat de l'acció:

• Conducta Animal (Amoral): És instintiva (estímul-resposta) i es limita a l'adaptació al medi per a sobreviure.
• Conducta Humana (Moral): És lliure (estímul-raó-resposta). Les persones són constitutivament morals.

La raó obre a l’home una dimensió moral de la realitat: tria entre possibilitats d’acció que tenen un sentit moral i es construeix una realitat.

Per a l'ésser humà, el terme “amoral” és pràcticament buit, ja que la seva realitat l'obliga constantment a triar i, per tant, a actuar moralment.