Els 4 Principis Fonamentals de la Bioètica: Guia Ètica en Salut

Els Principis de la Bioètica

1. Principi de No Maleficència

Fa referència a l'obligació de no infligir dany intencionadament. Implica:

• No aplicar tractaments contraindicats.
• No danyar: no causar malalties ni lesionar interessos.
• Obliga a no actuar quan el risc esperat és major que el benefici. Exemple: Aferrissament terapèutic.

En tractaments obligatoris i opcionals, s'ha de fer un balanç de risc-benefici. Si és més perillós realitzar-lo que no fer-ho, no s'aplica, ja que no és ètic.

Primum non nocere: El primer és no danyar.

2. Principi de Beneficència

Estableix l'obligació d'actuar per evitar, prevenir o eliminar un dany. Requereix un balanç de beneficis i riscos.

Obliga a actuar quan el benefici esperat és major que els riscos. Quan s'ha d'actuar? Quan els beneficis superen els riscos, ja que si els riscos són majors, preval el principi de no maleficència.

Quan s'exerceix el principi de beneficència sense tenir en compte l'opinió del pacient, s'incorre en paternalisme mèdic, el qual no és admissible. El metge decideix pel pacient quan aquest no està en condicions de decidir.

Els pares no poden decidir sobre la vida o mort del seu fill.

3. Principi d'Autonomia

Una persona autònoma té la capacitat de deliberar sobre les seves finalitats i d'obrar conseqüentment. (*Exemple: Un alcohòlic o ludòpata no són autònoms perquè la seva capacitat de deliberació està afectada*).

L'autonomia admet graus; una persona pot ser més o menys autònoma.

Una acció és autònoma quan la persona compleix amb:

• Intencionalitat: No admet graus.
• Comprensió: Admet graus, depenent del nivell cultural i la situació personal.
• Absència de coacció: Admet graus. (*Exemple: Una persona hospitalitzada pot tenir la seva autonomia limitada*).

El respecte a l'autonomia requereix:

• Respectar els valors i la decisió del subjecte.
• Informar adequadament el pacient.
• Assegurar la comprensió i la voluntarietat.
• Potenciar la participació en la presa de decisions.

4. Principi de Justícia

a) Garantir un mínim decent de recursos:

• Estableix els recursos als quals tots els ciutadans tenen dret sense discriminació.
• Assegura un nivell de tracte digne per a la societat.
• Fixa un tracte basat en la justícia, no en la mera beneficència de l'Estat.
• El pacient no pot sol·licitar més enllà d'aquest mínim decent.

b) Distribuir els recursos:

1. A cadascú segons el seu esforç. (*Sistema liberal*).
2. A cadascú segons les seves necessitats. (*Sistema socialista*, que universalitza l'assistència sanitària per a tots).
3. Model mixt: L'estat del benestar. El mínim decent es concedeix com un dret del pacient i ha de ser protegit per l'Estat.

L'estat del benestar afronta problemes com la limitació dels recursos.

La presa de decisions es fa des d'un balanç entre els principis ètics implicats.

Nivell Prioritari dels Principis Bioètics

• a) Principi de No Maleficència: Protecció de la integritat del pacient.
• b) Principi de Justícia: Assegurar la no discriminació entre els pacients.

Nivell No Prioritari dels Principis Bioètics

• c) Principi d'Autonomia: Respecte a l'elecció personal del pacient.
• d) Principi de Beneficència: Cerca del major benefici per al pacient.