La Decadència i la Renaixença de la Llengua Catalana: Història i Causes

La Decadència de la Llengua Catalana

La decadència de la llengua catalana es caracteritza per:

• Una disminució en el conreu de la literatura catalana culta a causa de:
  • La influència de la literatura castellana, que vivia el seu Segle d'Or, i els factors de la castellanització.
• Continua el conreu de la literatura popular.
• Continua el conreu popular i vulgar.
• Es continua utilitzant, fins al 1715, en l'administració pública.

La decadència no afecta només la literatura, sinó també la consciència lingüística i nacional. Finalment, això conduirà a la desaparició de la pròpia personalitat política catalana, com a conseqüència d'una sèrie de canvis sociopolítics, amb els Decrets de Nova Planta (1715), que van prohibir l'ús del valencià.

Causes de la Decadència de la Llengua Catalana

1. La castellanització de les corts i la noblesa.
2. Fragmentació de la Corona Catalanoaragonesa amb el matrimoni d'Isabel i Ferran, i la nova dinastia dels Trastàmara, que era castellana.
3. El desplaçament del comerç marítim a l'Atlàntic.
4. Les diferents derrotes sofertes en les guerres i revoltes populars contra el poder central, com la Revolta de les Germanies a València (1519-1521) contra el sector aristocràtic castellà, que va tenir una forta repressió.
5. L'expulsió dels moriscos de l'Antic Regne de València (1609).
6. La Guerra dels Segadors (1640-1659) a Catalunya, que va enfrontar el poble català contra el comte-duc d'Olivares, que gravava la població amb impostos molt alts.
7. La Guerra dels Trenta Anys, que Felip IV sostenia contra França, va provocar la introducció d'un exèrcit de mercenaris a Catalunya, i es van perdre els territoris del Rosselló i la Cerdanya.
8. La Guerra de Successió: València va ser partidària dels Àustries contra els Borbons. A causa de la derrota d'aquests, es van abolir els Furs i es van imposar els Decrets de Nova Planta, que van provocar la prohibició i la persecució de l'ús de la llengua catalana.

El Procés de Substitució Lingüística a Catalunya

Factors i Conseqüències de la Castellanització

• La castellanització durant el Segle XVI es va produir principalment en l'aristocràcia i l'alt clergat (sobretot per la persecució de la Inquisició).
• La pèrdua de la consciència idiomàtica unitària.
• Les conseqüències dels Decrets de Nova Planta.
• El castellà va ser usat per la classe dominant, i el sentiment de parlar diferent va augmentar la diferenciació dialectal, sobretot perquè el català no tenia un model lingüístic unificat.
• De totes formes, el valencià no va desaparèixer del tot, sinó que es va continuar utilitzant en la clandestinitat.

La Renaixença: Restauració de la Llengua i Cultura

La Renaixença va ser un moviment de restauració de la llengua, la literatura i la cultura catalanes, en forma de presa de consciència o de sensibilització col·lectiva.

Cronologia de la Renaixença Catalana

1. Formació (1833-1859): Publicació a la revista El Vapor del poema Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Instauració dels Jocs Florals.
2. Consolidació (1859-1877): Jacint Verdaguer guanya els Jocs Florals amb el poema L'Atlàntida.
3. Liquidació (1877-1892/93): Bases de Manresa, primeres connexions de reivindicació política de la burgesia catalana enfront de la castellana.

La Renaixença als Diferents Territoris Catalans

• Principat de Catalunya: Triomf de la burgesia; societat industrial i rica; figures com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà; impuls dels Jocs Florals, l'Ateneu i l'Acadèmia de les Bones Lletres.
• Illes Balears: Societat i llengua menys contaminada, ja que el català va perdurar més per trobar-se aïllat; societat agrària; moviment principalment literari sense una forta reivindicació social; figures com Pous i Pagès i Tomàs Aguiló.
• País Valencià: Arriba de forma endarrerida (finals dels 1860-70); societat bàsicament agrària i castellanitzada.