Crisi de l'Antic Règim (1808-1833): Guerra del Francès i Constitució de Cadis

CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1808-1833)

El regnat de Carles IV i l'inici de la crisi

El fill de Carles III, anomenat Carles IV (1788-1808), tenia la intenció de continuar amb les reformes il·lustrades. El rei va posar tota la seva confiança política en un home no privilegiat anomenat Manuel Godoy, fet que va provocar l'oposició dels privilegiats. Carles IV va encarregar a Godoy recuperar el programa de reformes: va intentar desamortitzar terres del clergat, limitar el poder de la Inquisició, fomentar la cultura i les “Societats Econòmiques d’Amics del País”.

El rei va pactar amb Napoleó Bonaparte la invasió conjunta d'Anglaterra. Quan es va produir la Batalla de Trafalgar, Anglaterra va guanyar, enfonsant una gran part de la flota francoespanyola. No obstant això, amb el Tractat d'Amiens (1802), Anglaterra va retornar Menorca a Espanya. L'objectiu següent de Napoleó era ocupar Portugal, deixant Espanya i França com a aliades contra Anglaterra, per la qual cosa van signar el Tractat de Fontainebleau (1808) amb l'objectiu d'ocupar Portugal conjuntament.

El Motí d'Aranjuez i la invasió francesa

El príncep Ferran, fill de Carles IV, sospitava que l'exèrcit de Napoleó, un cop a Espanya, els envaïria. Per això, va pactar amb els privilegiats la destitució del rei per continuar amb la monarquia absoluta. Amb el Motí d'Aranjuez (1808), els privilegiats van destituir Carles IV i el príncep es va autoproclamar rei com a Ferran VII.

Carles IV va escriure a Napoleó explicant-li els fets i Napoleó els va citar a França. Allà, va destituir tots dos i va nomenar el seu germà, Josep Bonaparte (apodera't com a "Pepe Botella"). Josep va arribar a Espanya i va instaurar el liberalisme (l'aplicació de la Il·lustració), va promulgar una constitució i va començar a desamortitzar terres. La majoria del poble es va rebel·lar contra Josep Bonaparte, ja que volien el retorn del rei Ferran VII, que creien segrestat a França. Així va començar la Guerra del Francès (1808-1814).

GUERRA DEL FRANCÈS (1808 - 1814)

La gran majoria del poble no va acceptar Josep Bonaparte i desitjava el retorn del rei Ferran VII. En absència d'aquest, els privilegiats haurien d'haver dirigit l'exèrcit, però es van mostrar incapaços. Així, els il·lustrats van assumir voluntàriament la direcció creant les “Juntes d’Armament i Defensa”, que van dirigir la guerra juntament amb l'exèrcit.

Aquesta guerra va ser molt complicada perquè havien de lluitar contra l'exèrcit de Napoleó. Per això, van decidir demanar ajuda al poble emprant les tàctiques de guerra del Setge i la Guerrilla:

• El Setge: La població aguantava dins la ciutat el màxim de temps possible sense deixar avançar el contrari, malgrat la manca de productes bàsics.
• La Guerrilla: El poble participava activament a la guerra de manera voluntària, utilitzant armes blanques i ajudant l'exèrcit.

BÀNDOLS

Durant la guerra es van formar dos bàndols principals:

→ AFRANCESATS

Defensaven Josep Bonaparte i eren la minoria del poble espanyol. Incloïen una petita part dels il·lustrats (ja que Josep havia implementat la Il·lustració) i una minoria de la noblesa que considerava aquesta monarquia forta dins Europa i que els mantindria els seus càrrecs.

→ FRONT PATRIÒTIC

Representava la majoria d'Espanya, lluitant i defensant Ferran VII. No obstant això, hi havia divisions internes:

• Els privilegiats volien l'absolutisme.
• Els il·lustrats i la majoria del poble esperaven que, si guanyaven la guerra, Ferran VII instaurés la il·lustració (liberalisme).

Anglaterra va ajudar aquest bàndol per evitar que un altre país fos conquerit per Napoleó, ja que els següents serien ells.

Sorprenentment, una de les primeres batalles, la Batalla de Bailén (1808), la va guanyar el front patriòtic gràcies a la il·lusió i les ganes, i perquè l'exèrcit francès no esperava tanta resistència. Aquesta guerra va ser molt dura i cruenta a causa de la superioritat de l'exèrcit francès.

L'any 1812, Napoleó estava intentant conquerir Rússia, on va trobar molta resistència fins que va arribar l'hivern, provocant la mort de gran part del seu exèrcit per fred i gana. Napoleó va aprofitar per enviar la majoria de l'exèrcit que estava a Espanya a Rússia, amenaçant de tornar un cop conquerida. Aquesta situació va ser aprofitada pels antics reis d'Europa, que van veure un exèrcit molt afeblit i van lluitar contra les forces napoleòniques, guanyant. Per tant, les tropes franceses no van tornar a Espanya i el front patriòtic va obtenir la victòria.

FORMACIÓ DE LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DEL 1812

L'any 1810, dos anys després de començar la guerra, els il·lustrats (com Floridablanca i Jovellanos) es van qüestionar si estaven dirigint bé el país, ja que ningú els havia triat, cosa que anava en contra dels seus principis il·lustrats. Van decidir convocar Corts a Cadis (on s'havia desplaçat el govern gràcies a l'ajuda d'Anglaterra que desembarcava a Gibraltar). Aquestes corts provisionals permetien la presentació de qualsevol persona que cregués que podia ajudar a guanyar la guerra i aconseguir el retorn de Ferran VII.

El resultat d'aquestes eleccions va ser l'elecció de gent de tots els oficis (nobles, clergues, pagesos, artesans...). La primera decisió conjunta va ser lluitar pel retorn de Ferran VII, tot i que els privilegiats el volien absolutista i els il·lustrats i la majoria del poble el volien liberal.

La Constitució de 1812

L'esforç de les Corts per prendre decisions conjuntes va ser complicat a causa de les diferents ideologies, però ho van aconseguir. La següent decisió va ser redactar una constitució: la Constitució del 12, coneguda com "La Pepa" o la Constitució de Cadis, on uns grups van cedir en uns aspectes i altres en diferents punts.

Els punts clau de "La Pepa" eren:

• Sufragi universal masculí.
• Estat confessional: L'estat imposa i manté una religió única.
• Separació de poders:
  • Poder legislatiu: El poble (Corts) faran les lleis i decidiran els pressupostos de l'estat.
  • Poder executiu: El rei (en aquest cas Ferran VII, si tornava) accepta les lleis.
  • Poder judicial: Jutges d'ofici fan complir les lleis.
• Drets i deures: Un ampli ventall, com la igualtat davant la llei, dret a l'habitatge, dret d'opinió i llibertat d'impremta.

A més, aquesta constitució aboleix la Inquisició (finalment el 1812). Aquesta constitució es va basar en la francesa de 1791, però és considerada molt més progressiva i millor elaborada i redactada, servint d'exemple per a moltes constitucions posteriors d'altres països.