Naixement dels Sindicats Obrers a Catalunya: Orígens i Evolució

El Naixement dels Sindicats Obrers a Catalunya

La primitiva legislació liberal no contemplava cap tipus de normativa per regular les relacions laborals i prohibia de manera explícita l'associació obrera, perquè es considerava contrària a la llibertat de contractació. Davant d'aquesta situació, les primeres manifestacions de protesta contra el nou sistema industrial van prendre un caràcter violent, clandestí i espontani.

El Luddisme: Primera Expressió de Rebel·lia Obrera

A la dècada del 1820, el luddisme va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de màquines, a les quals s'atribuïa la responsabilitat de la pèrdua de llocs de treball i de la minva dels jornals. L'any 1821, els treballadors de la indústria artesana de les localitats de la rodalia d'Alcoi van assaltar la ciutat i en van cremar els tallers mecànics. Però l'incident més rellevant va ser l'incendi, l'agost del 1835, de la fàbrica Bonaplata a Barcelona, el primer vapor que havia funcionat a Espanya.

Molt aviat, però, els treballadors catalans es van adonar que l'origen dels seus problemes no eren les màquines, sinó les condicions de treball que els imposaven els propietaris, i l'eix de la protesta obrera es va anar centrant en les millores laborals i en la defensa del dret d'associació.

L'Associacionisme Obrer i les Societats de Socors Mutus

Va sorgir així un primer associacionisme obrer i es van crear societats de socors mutus (autoritzades des del 1839), a les quals els obrers lliuraven una petita quota per assegurar-se una ajuda en cas d'atur o de malaltia i l'assistència als seus en cas de mort del mutualista.

L'any 1840, a Catalunya, la decisió dels fabricants tèxtils d'allargar la mida de les peces sense modificar la quantitat que se'n pagava per cadascuna va comportar l'inici de protestes obreres, perquè, de fet, això significava la disminució dels salaris. Per coordinar les accions de protesta i negociar amb els amos es van elegir comissions de representants.

La Primera Organització Sindical a Espanya

D'aquest moviment va néixer, el 1840 mateix, la primera organització sindical d'Espanya: l'Associació de Teixidors de Barcelona, lligada a la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona. La primera s'encarregava de les reivindicacions laborals (puja de salaris, condicions laborals, reducció de la jornada...), mentre que la segona tenia un caràcter de societat mutualista (atur forçós, malaltia, invalidesa).

Aquests primers sindicats eren federacions d'oficis i, a semblança de la dels teixidors, se'n crearen d'altres (de filadors, blanquejadors, impressors, etc.). Els treballadors afiliats pagaven una quota, però en aquest cas no es destinava només a qüestions de protecció, sinó també a mantenir una caixa de resistència per sobreviure en cas de vaga. La vaga fou el principal mitjà utilitzat per forçar les negociacions i entre els anys 1840-1843, durant l’etapa progressista d'Espartero, foren força nombroses. Els amos catalans no van acceptar la proliferació d'associacions i pressionaren perquè fossin prohibides, cosa que aconseguiren amb l'accés dels moderats al poder (1844).