El Congrés de Viena i l'onada revolucionària de 1830

La Restauració de l'absolutisme

Entre el 1814 i el 1815, els vencedors de Napoleó es van reunir, a proposta del canceller austríac Metternich, en el Congrés de Viena. El seu objectiu era posar fi a l'expansió de les idees liberals i restaurar l'absolutisme a Europa.

Després, les quatre grans potències (Rússia, el Regne Unit, Prússia i Àustria) van remodelar el mapa europeu en profit seu i sense tenir en compte les aspiracions nacionals dels pobles. En el congrés es va acordar el retorn de França a les seves fronteres i la divisió de l'imperi napoleònic entre els vencedors.

A Viena també es van establir els principis ideològics de la Restauració:

• Legitimitat dels monarques absoluts.
• Negació de la sobirania nacional.
• Equilibri entre les potències a través de congressos periòdics i el dret d'intervenció en països estrangers.

Amb aquest objectiu es va crear la Santa Aliança (1815), que va ser un tractat d'ajuda mútua entre els monarques absoluts davant de qualsevol amenaça de revolució liberal.

La revolució del 1830

El Congrés de Viena no va respectar els principis liberals ni tampoc les aspiracions nacionals d'alguns pobles europeus. D'aquesta manera, a partir del 1815, el liberalisme i el nacionalisme es van convertir en les dues forces d'oposició que van impulsar les onades revolucionàries que van posar fi al sistema de la Restauració.

El nacionalisme defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi estat. Sosté la necessitat de fer coincidir estat i nació, i de reagrupar a l'interior d'unes fronteres determinades els membres d'una mateixa comunitat nacional.

La independència de Grècia i Bèlgica

Grècia (1821-1830)

Grècia formava part de l'Imperi Otomà des de feia segles, però els grecs van proclamar la seva independència a Epidaure. Com que no va ser reconeguda pels turcs, es va iniciar una guerra. El 1829, l'Imperi Otomà va reconèixer la independència grega, que va entrar en vigor el 1830.

Bèlgica (1830-1839)

Bèlgica havia estat unida a Holanda el 1815 pel Congrés de Viena, que va crear el Regne dels Països Baixos. El nou govern va proclamar la independència i, després d'un conflicte armat, Holanda va reconèixer la nova Bèlgica l'any 1839.