La Revolució des de Dalt: Antoni Maura i José Canalejas

El 1904, el conservador Antoni Maura es va convertir en cap del govern i va impulsar un projecte polític, recollit en la consigna de "revolució des de dalt", que defensava la necessitat de reformar el sistema polític des del govern per impedir que ho fes una revolta popular. Per això, va intentar dotar el sistema d'una nova base social, les anomenades "masses neutres", amb l'ajuda de les quals pretenia configurar un Estat fort, capaç de governar de manera eficaç i d'aconseguir desbancar la vella casta de cacics i també impedir que les classes populars adquirissin gaire protagonisme. En el seu segon govern, va promulgar una nova Llei electoral, que no va aconseguir aniquiliar la corrupció, però va fer més difícil el frau electoral. També es va intentar atreure cap al règim el catalanisme moderat i es van signar alguns acords amb la Lliga Regionalista per dotar de més autonomia els ajuntaments i les diputacions (Projecte de reforma de l'administració local).

En el terreny social, el govern de Maura va aprovar algunes lleis socials, com la Llei del descans dominical, i va crear l'Instituto Nacional de Previsión, dedicat a les assegurances obreres. També va adoptar mesures econòmiques per reactivar la indústria i va promulgar la Llei de colonització interior per estimular l'agricultura. Però la defensa de l'ordre social va comportar una actitud molt intransigent a l'hora de mantenir l'ordre públic, especialment en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona. La repressió que va seguir la revolta va impulsar una campanya de protesta ("Maura, no!") que va fer caure el govern conservador.

El 1910, José Canalejas va formar un nou govern liberal. El seu programa intentava apropar-se als sectors populars mitjançant un reformisme social més gran i la limitació del poder de l'Església. El nou executiu va iniciar la reforma del finançament de l'Església i va aprofundir en la separació de l'Església i l'Estat. La negativa de la Santa Seu a qualsevol procés de reforma va comportar la promulgació de l'anomenada "Ley del Candado", que limitava l'establiment a Espanya de nous ordres religiosos.

Pel que fa a la política social, es va substituir l'impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes, que va provocar la protesta de les classes benestants. També es va reformar la Llei de lleves, que feia obligatori el servei militar i suprimia la redempció en metàl·lic, i es van promulgar un seguit de lleis per millorar les condicions laborals, com la normativa sobre el treball de les dones. Finalment, es va iniciar la negociació d'una Llei de Mancomunitats que possibilitava la unió de les diputacions provincials per fer-se càrrec de la gestió d'alguns serveis públics. L'assassinat de Canalejas, l'any 1912, va posar fi al seu projecte renovador.