Conceptes Clau de Marx i Nietzsche: De la Socialització al Suprahumà

Karl Marx: Economia, Política i Metafísica

Què s'ha de socialitzar i per què?

S'han de socialitzar els mitjans de producció, és a dir, que les màquines i instruments amb els quals fabriquem altres productes han de passar de les mans de la burgesia a mans dels treballadors.

D'aquesta manera, la plusvàlua recaurà sobre els treballadors i no només sobre el patró. Segons Marx, si algú ha guanyat diners mitjançant el seu treball i esforç sense apropiar-se del treball dels altres, sense dominar ni oprimir a ningú, no hi ha cap problema que tingui aquells diners o aquells béns. El problema no és tenir propietats, sinó que aquestes propietats s'hagin aconseguit mitjançant l'explotació dels treballadors.

Així doncs, Marx planteja aquesta idea per acabar amb la injustícia de la situació d'alienació i opressió en la qual viuen els obrers.

La filosofia política de Marx

La filosofia política de Marx explica la història mitjançant el materialisme històric (la teoria marxista sobre el desenvolupament de les societats), entès com a dialèctica. Segons Marx, és una lluita de classes basada en dos elements interrelacionats:

• La infraestructura (el sistema productiu).
• La superestructura (el sistema legal-cultural i la ideologia), condicionada per la infraestructura.

La política de Marx critica el sistema capitalista, basat en la propietat privada dels mitjans de producció en mans dels capitalistes, i en la força de treball proporcionada pels obrers, explotats pels capitalistes. El sistema capitalista sempre serà abocat a la crisi.

Aquest sistema serà substituït pel comunisme, que es caracteritza per:

• Propietats col·lectives dels mitjans de producció.
• Menys explotació.
• Fi de l'alienació.
• Desenvolupament dels potencials humans.

La metafísica de Karl Marx

La metafísica de Karl Marx és materialista, és a dir, l'únic món que considera real és el material, el qual podem conèixer mitjançant l'experimentació i l'observació. Utilitza aquesta forma de pensar per estudiar la nostra història i explica el seu transcurs com una lluita pels mitjans de producció.

Per això proposa la dialèctica, un concepte dinàmic de la realitat que necessitarà una filosofia pràctica centrada en els progressos i les transformacions de la societat.

La Tesi XI sobre Feuerbach

La tesi número XI de Marx sobre Feuerbach parla sobre el fet que, fins a aquest instant en la història (filosofia moderna), la filosofia s'ha dedicat només a la contemplació de la realitat. Marx proposa que és l'hora de començar a transformar la realitat a través de la filosofia. Basta de teoria i passem a la pràctica per canviar les injustícies.

Friedrich Nietzsche: Crítica i Transmutació de Valors

La distinció Apol·lini / Dionisíac

Nietzsche explica en una de les seves obres que, en la civilització grega anterior a Sòcrates, existia un equilibri entre Apol·lo i Dionís.

• Apol·lini: Representa la raó, la lluminositat, l'ordre i la moderació.
• Dionisíac: Representa el caos, la disbauxa, la bogeria i la voluntat.

Nietzsche pensava que aquests elements estaven fusionats en l'Antiga Grècia. Aquesta unió es va trencar a causa de l'intel·lectualisme de Sòcrates i Plató, que volien eliminar els elements dionisíacs per deixar només els apol·linis.

Etimologia dels conceptes

• Dionisíac: Prové del déu grec Dionís, déu del vi.
• Apol·lini: Ve del llatí Apollineus (relacionat amb Apol·lo).

Crítica a la tradició occidental

El filòsof alemany Nietzsche proposa una crítica radical de la tradició occidental. Es planteja per què els valors han de ser racionals, podent experimentar i gaudir al màxim de la nostra vida.

Els principals punts de la seva crítica són:

• Metafísica i Coneixement: Per a ell, el món aparent és igual de real que el món sensible. Posa tot el coneixement previ en dubte. Els conceptes no són eterns, en canvi, el temps sí. Aquests conceptes s'han de destruir perquè creen un obstacle i no ens permeten entrar en contacte directe amb la realitat.
• Ciència: La ciència tampoc pot ser indubtable.
• Religió: Pel que fa a la religió cristiana, opina que ha tingut una influència molt negativa sobre la nostra societat al llarg de la història perquè ens allunya dels plaers i passions de la vida.

Què és un Suprahumà per a Nietzsche?

Nietzsche pensa que el cristianisme ha enverinat la societat, creant una moral d'esclaus i ressentits. Amb la mort de Déu (que genera el nihilisme passiu i una crisi moral), es podrien trencar les cadenes amb allò sobrenatural i els falsos valors i idees.

Amb aquesta idea sorgeix el nihilisme, que afirma que no hi ha valors absoluts ni preestablerts, ni una estructura racional i universal en la qual puguem recolzar-nos.

Aquells que aconsegueixen trencar aquestes cadenes i inventar els seus propis valors, sense pensaments col·lectius ni donats per ningú més, es convertiran en suprahumans.

Per arribar a ser suprahumans, cal passar per tres fases, simbolitzades per:

1. El Camell: És algú que obeeix cegament, que es troba agenollat davant la llei moral, però vol aspirar a més.
2. El Lleó: És aquell que es nega als valors imposats, però tampoc sap crear-ne de nous (nihilisme actiu).
3. L'Infant: Simbolitza el suprahumà, que s'ha alliberat de les cadenes i ha imposat la seva voluntat i el seu amor per la vida. El suprahumà és capaç de crear els seus propis valors i construir la seva pròpia veritat.