Comptes Anuals: Guia Completa per a Empreses i Pimes (2024)

Els Comptes Anuals

Comptabilitat: Un dels seus objectius és donar informació sobre la situació econòmica i financera de l'empresa de la manera més clara possible, mostrant-ne una imatge fidel a la realitat. Això s'aconsegueix amb la redacció dels comptes anuals.

Hi ha dues versions del Pla General de Comptabilitat (PGC): el PGC pròpiament dit i el PGC per a pimes, que també és utilitzat per les microempreses, amb la condició que preveu l'aplicació d'uns criteris específics.

Com han de ser els comptes anuals?

Han de ser elaborats de manera obligatòria per l'empresari o administradors de l'empresa, en un termini màxim de 3 mesos a partir de la data de tancament de l'exercici econòmic. Han de reflectir la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa.

Els comptes anuals per a les empreses sotmeses al PGC consten de:

• Balanç de situació final
• Compte de pèrdues i guanys
• Estat de canvis en el patrimoni net
• Estat de fluxos d'efectiu
• Memòria

Els comptes anuals per a les empreses sotmeses al PGC per a pimes consten de:

• Balanç de situació final
• Compte de pèrdues i guanys
• Estat de canvis en el patrimoni net
• Memòria

Pime

Empresa que durant dos exercicis consecutius compleixi almenys dues de les tres qüestions següents:

• El total de partides de l'actiu no superi els 4.000.000 €.
• L'import net de la seva xifra de negocis no superi els 8.000.000 €.
• El nombre mitjà dels seus treballadors durant l'exercici sigui menor o igual a 50.

Microempresa

Empresa que durant dos exercicis consecutius compleixi almenys dues de les tres qüestions següents:

• El total de partides de l'actiu no superi els 1.000.000 €.
• L'import net de la seva xifra de negocis no superi els 2.000.000 €.
• El nombre mitjà dels seus treballadors durant l'exercici sigui menor o igual a 10.

Els comptes anuals subministren la següent informació:

• Balanç de situació: Situació patrimonial i financera d'una empresa al tancament d'un exercici econòmic.
• Compte de pèrdues i guanys: Rendiment de l'empresa durant un exercici, fruit de la seva activitat.
• Estat de fluxos d'efectiu: Canvis en la posició monetària d'un exercici a un altre.
• Estat de canvis en el patrimoni net: Canvis en la posició del patrimoni net de l'empresa d'un exercici a un altre.
• Memòria: Document explicatiu que amplia el contingut dels altres comptes anuals.

A qui interessa el cicle comptable?

Pot interessar als accionistes o socis de l'empresa, els treballadors, els clients, les institucions financeres, els proveïdors o l'administració pública.

Importància de fer el balanç de comprovació de sumes i saldos: La seva importància rau en què serveix per comprovar que no hi ha errors en passar del compte diari al major.

Quan el compte de variació d'existències té saldo deutor i quan té saldo creditor? Té saldo deutor quan les existències inicials són superiors a les existències finals de mercaderies. Per contra, té saldo creditor quan les inicials són menors que les finals.

Digues cert o fals:

• El cicle comptable d'una empresa sempre comença amb el balanç de situació inicial. Cert.
• La suma dels saldos del balanç de comprovació de sumes i saldos sempre serà més gran que la suma de les sumes. Fals, sempre seran més petites.
• Les correccions que es fan al final de l'exercici serveixen per comprovar la situació real amb la situació comptable. Cert.
• Si l'empresa intueix que tindrà pèrdues, no cal que faci el compte de pèrdues i guanys. Fals, el compte de pèrdues i guanys s'ha de fer sempre.

Principis:

1. Empresa en funcionament: Preveu que l'activitat de l'empresa continuarà de manera indefinida, de manera que la comptabilitat no va encaminada a determinar el valor de liquidació.
2. Data de fet o de meritació: El registre comptable de les operacions s'ha de fer en el moment que tenen lloc i no quan hi ha el corrent monetari.
3. Uniformitat: Estableix l'obligació de mantenir en el temps un criteri adoptat per l'empresa dins les alternatives permeses.
4. Prudència: Només es poden comptabilitzar els beneficis reals i s'han de reflectir els riscos o pèrdues potencials.
5. No-compensació: Prohibeix la compensació de partides d'actiu amb les de passiu, i les de despeses amb les d'ingressos.
6. Importància relativa: Permet la no aplicació d'algun principi quan la incidència quantitativa o qualitativa sigui de poca rellevància.

En cas de conflicte entre els principis comptables, preval el que permet expressar millor la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa.

Pla General de Comptabilitat: Conjunt de regles de funcionament de la comptabilitat que té com a finalitat aconseguir que la informació econòmica i financera de les empreses sigui fiable i comparable.

Parts: Marc conceptual, normes de registre i valoració, comptes anuals, quadre de comptes, definicions i relacions comptables.

Finalitat dels principis comptables: Permetre que els comptes anuals expressin una imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa.

Explica amb un exemple el significat del principi de la data del fet. En el cas de la factura d'un proveïdor, s'ha de comptabilitzar en el moment de la compra, encara que se n'ajorni el pagament.

Dels grups que formen el pla de comptes, digues quins inclouen els comptes de balanç i quins inclouen els comptes de gestió o resultats. Els comptes de balanç estan formats pels comptes dels grups 1 a 5; i els comptes de gestió o resultats, pels dels grups 6 i 7.

Un accionista d'una empresa que no estigui legalment obligada a auditar, ho pot demanar? Sí, ho pot demanar. Les empreses que no estan obligades a auditar ho han de fer quan els accionistes ho demanin, sempre i quan representin el 5% del capital social.

Marc conceptual

Conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics que inspiren tot el pla i té com

a objectiu la imatge fidel, clara, comprensiva i útil per als usuaris de la informació financera. Pla General de comptabilitat (PGC): és el text que estableix el marc tècnic i té com a finalitat principal aconseguir que la informació econòmica i financera de les empreses sigui fiable i comparable.  La imatge fidel és la que proporciona la realitat empresarial mitjançant l’aplicació i la interpretació correctes dels principis i normes comptables. És a dir, que tot el que es reflexa a la comptabilitat sigui real i s’ajusti al marc normatiu.  Si es vol comprar una màquina a terminis i no se’n registra la compra fins que està tota pagada, s’ha actuat correctament?  No s’ha actuat correctament ja que no s’ha aplicat el principi comptable de la data del fet, que ens diu que el registre s'ha de proclamar quan succeeix, no quan es paga. Disposicions legals que, d’alguna manera, regulen la comptabilitat a l’empresa: El Codi de comerç dedica una part a la comptabilitat de l'empresa. Amés, hi ha altres disposicions legals que afecten a la comptabilitat, com ara la Llei de societats anònimes, la Llei de societats de responsabilitat limitada, el Pla General Comptable i el Reglament del registre mercantil. Utilitat que pot tenir fer un inventari al final de l’exercici: L’inventari al final de l’exercici s’utilitza per fer recompte de tots els béns de l’empresa i serveix per equiparar-ho en la comptabilitat i en el seu cas fer les correccions determinades.  Els llibres de comptabilitat serveixen bàsicament per registrar i anotar els fets comptables que han succeït a l’empresa durant un exercici econòmic. Els llibres obligatoris són: el llibre diari, el llibre d’inventaris i els comptes anuals. En el cas de les societats mercantils també és obligatori el llibre d’actes. La finalitat del llibre diari és la de registrar i ordenar cronològicament tots els fets comptables que s’esdevenen a l’empresa i que d’alguna manera en modifiquen el patrimoni. La finalitat del balanç de comprovació de sumes i saldos és verificar que les anotacions fetes en el llibre major a partir dels assentaments del llibre de diari s’hagin passat correctament. Els tributs es poden classificar en: taxes, contribucions especials i impostos.