Comparativa Filosòfica: Aristòtil vs. Descartes - Substància i Realitat

Comparativa Filosòfica: Aristòtil i Descartes

En coherència amb les regles del mètode, Descartes posseeix una visió de la realitat segons aquelles certeses que ha aconseguit assolir en el coneixement. Efectivament, les tres idees clares i diferents que ha definit (jo, Déu, món) es corresponen amb els tres tipus de substàncies que existeixen en la realitat.

Definició Cartesiana de Substància

Aquestes substàncies són definides com "allò que no necessita de cap altra cosa per existir", aplicant-se pròpiament a Déu, i afegint la necessitat del concurs diví per al jo (res cogitans) i per al món (res extensa).

Atributs i Maneres

De cada substància, Descartes va distingir entre:

• Atribut: Allò que constitueix l'essència de cada cosa.
• Maneres: Les propietats no essencials de la substància.

Relació i Diferències amb Aristòtil

La Terminologia i la Substància

La terminologia cartesiana recorda a l'aristotèlica. Efectivament, Aristòtil al segle IV aC va triar el terme substància per definir allò que subsisteix per si mateix. Ara bé, és important diferenciar la visió cartesiana i l'aristotèlica.

Incomunicabilitat vs. Unió

Mentre que per a Aristòtil la subsistència no suposa incomunicabilitat, Descartes afirmarà que les tres substàncies resulten incomunicables entre si; són realitats tancades i aïllades de les altres.

Apories Antropològiques

D'aquesta concepció cartesiana de la substància neixen les apories en la seva visió antropològica:

Si l'home és ànima (pròpiament) i cos, ens trobem davant una unió accidental del res cogitans i el res extensa. En canvi, Aristòtil concebrà l'home com una unió substancial (és a dir, una sola substància) de cos (matèria primera, potència) i ànima (forma substancial, acte).

Forma Substancial i Accidents

També l'atribut i les maneres poden assemblar-se al que Aristòtil entenia per forma substancial i accidents.

Distinció en els Atributs

Efectivament, la forma substancial aristotèlica es defineix per allò que fa a una cosa ser el que és. En aquest cas també és important distingir tots dos pensadors:

• Segons Descartes, solament estem davant tres tipus de substàncies, és a dir, tres atributs diferents (pensament, perfecció i extensió per a jo, Déu, món respectivament).
• Per a Aristòtil, hi ha tantes formes substancials com a realitats, ja que cada substància posseeix la seva pròpia que li fa ser aquesta substància concreta.

I, com dèiem abans, les maneres poden assemblar-se als accidents, en la mesura en què tots dos són propietats no essencials.

Diferència en la Visió del Món: Teleologia vs. Mecanicisme

Aquest plantejament mecanicista està ben lluny de la visió teleològica aristotèlica: per a Aristòtil no es té una encertada visió del món si no es tenen en compte les quatre causes de la realitat: causa material, causa formal, eficient i final.

El Paper de la Causa Final

Aquesta última, de fet, és la que caracteritza pròpiament la seva visió de la realitat: es tracta d'un món que posseeix en si una forma substancial que és principi de vida (naturalesa) i que el posa en moviment "des de dins", assenyalant-li ja quin és la seva fi pròpia. Es podria afirmar que Descartes es va oblidar de les causes eficient i final: que despullen el món del seu motor intrínsec i del seu sentit final.

Conclusió: Plantejaments Radicals

De totes maneres, encara establint certs paral·lelismes entre la filosofia cartesiana i l'aristotèlica, és important comprendre que es tracta de plantejaments radicalment diferents, ja que estem davant filòsofs que seran, respectivament, el pare del racionalisme –que, amb els segles, derivarà en l'idealisme– i el pare del realisme; mentre que Descartes parteix del seu pensament i queda tancat en ell, Aristòtil està permanentment obert a la realitat, perquè sigui aquesta la que dicti el ritme del pensament.