Quines raons té mill per afirmar que la felicitat consisteix en el plaer i l'absència de dolor?
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,98 KB
Responsabilitat:
Fer-nos càrrec de les nostres accions o de la seva absència.
Indeterminisme
L’acció és diferent a un succés.Determinisme
L’acció és similar a un succés.Responsabilitat subjectiva:
la consciència pren a la persona de les conseqüències dels seus actes.Responsabilitat objectiva:
prové d’una avaluació social.Responsabilitat penal:
cau sobre la persona que ha comès un delicte.Responsabilitat civil:
obliga a reparar un dany comès a un altre.Negligència:
manca de cura alhora de realitzar una acció.//
La responsabilitat consisteix en fer-nos càrrec de les nostres accions o l’absència d’elles. Això porta problemes perquè s’ha d’estudiar des de dues perspectives: des del determinisme i des de l’indeterminisme.Indeterminisme
Acció es diferent a un succés, es a dir, l'acció i la decisió no estan fixades, l'atzar es el que intervé, l'acció es condicionada, l'acció es lliure i internacional som els responsables de les nostres accions.
Determinisme
Acció es similar a un succés, es a dir la decisió i l'acció estan fixades però l'atzar no hi intervé, l'acció es determinada, l'acció es determinada, l'acció es causada som responsables de tot allò que causem// 2 tipus de responsabilitat:Subjectiva
És la consciència la que pren la persona de les conseqüències dels seus actes. Ser responsable vol dir complir el que creiem que és una obligació encara que no estiguem manats a fer-ho.Exemple
Un noi proposa a ajudar a un company de classe (el fet de proposar-se indica un grau de responsabilitat, però si a més a més ho compleix, podem dir que es responsable).Objectiva
Prové d’una avaluació social i una opinió col·lectiva. Les altres persones no només jutgen les nostres accions sinó que també, sinó que també són la nostra referencia.Exemple
Els pares no només ens diuen el que hem de fer, sinó que ho complim perquè són el nostre referent.Aquesta responsabilitat pot ser
Penal
Aquesta cau sobre la persona que ha comès el delicte o ha causat mal a algú.Exemple
Robar, segrestar Civil:obliga a reparar un dany comès a un altre per incompliment de contracte.
Exemple
Accident de cotxe, mossegada d’un animal.Civil subsidiària, aquesta és la que recau sobre entitats responsables de persones.
Exemple
Xofer d’autocar condueix sota els efectes del alcohol i xoca i atropella a dos vianants: la responsabilitat penal cau sobre el cotxe, però la civil cau sobre la companyia de busos.Negligència:
és la falta de cura alhora de realitzar una acció, té conseqüències:
Falta de precisió a l’acte, fa que ens preguntem per les conseqüències per nosaltres i els altres., La imatge que comporta, és un mal exemple a imitar.
Felicitat
Estat d’ànim plenament satisfet.
Eudemonisme
Afirmen que la felicitat és el fi últim.Dianoètiques
Pròpies de la intel·ligència i la virtut es la prudència.Ètiques
Virtuts que conformen el caràcter de la persona.Cínics
La felicitat consisteix en la llibertat radical de l'individu.Estoics
Creuen que el savi és el que viu segons la naturalesa.Hedonisme
Creuen que hi ha moral.Epicureisme
La persona felíç és aquella que sap organitzar la seva vida.Utilitarisme
Defensen la felicitat per el màxim nombre possible d’humans.//Trobem 3 àmbits de felicitat:La felicitat és autorealitzar-se: assolir metes pròpias, defensat per l’eduonisme., La felicitat és autosuficient: valer-se per si mateix sense dependre de res i ningú, defensat per els cínics i estoics.La felicitat es experimentar plaer i evitar dolor: defensat per l’hedonisme. // Hi ha un desacord entre el eudemonisme i hedonisme, es veu reflexat en Aristòtil i Epicur. Aristòtil: ser felíç és ser home en el sentit més ple de la paraula, l’activitat que ens distingeix com a homes és ser felíç i consisteix en exercir-la. Felicitat= plaer o no plaer.
Epicur
El que ens mou a actuar és aconseguir la felicitat, entesa com a hedoné (plaer). Felicitat= plaer.Felicitat com autorealització eudomonisme
Afirmen que la felicitat és el fi últim a la qual tots els humans hem d'arribar, com que per cadascú la felicitat és diferent, és necessari dibuixar les característiques que ha de tenir una activitat perquè la identifiquem amb la felicitat.La felicitat serà
Un bé perfecta que es busca per si mateix i no per un altre superior.,Un bé suficient per si mateix, si el poseeixes no necessites res més., Un bé s’aconsegueix amb la virtut més excel·lent., El bé s’aconsegueix amb l’activitat continua. Les accions que tenen el fi en si mateixes són més perfectes que les altres. Aristòtil dira que la felicitat consisteix en l’exercici d’aquesta activitat Per aconseguir proporcionar aquesta felicitat:Dianoètiques
Pròpies de la intel·ligència i la virtut es la prudència que constitueix la “saviesa pràctica”, ja que ens ajuda a proposar-nos el què ens convé. La prudència ens ajuda a trobar el terme mig entre dos extrems, un per defecte i l’altre per excés.Exemple
L’estimació és el terme mig entre la animadversació i l’adulació.La generositat és el terme mig entre l’egoisme i l’altruisme.Ètiques
Són les virtuts que conformen el caràcter d’una persona.Conclusió
L’home que viu segons les virtuts és un home felíç, ara bé, per ser-ho ha de viure en una ciutat regida per lleis bones, la felicitat requereix una polis, una ciutat amb lleis justes on l’individu aconseguirà realitzar-se com a persona.
l
Felicitat com autosuficiencia (cínics i estoics)
es distingeixen 3 períodes:, Filósofos anteriors a Sócrates.Època de Sòcrates, Aristòtil i Plató. Període post aristotèlic
centrat a Grècia, el seu objectiu és intentar esbrinar què fa felíços als humans. Això és l’autèntica saviesa. Els cínics, estoics i epicuris van intentar contestar a la pregunta “Què és el que fa felíç als éssers humans?” La seva resposta va ser la saviesa. Tant com per els cínics com els estoics el savi és autosuficient, ja que la felicitat resideix en l’autosuficiència.//Cínics:
Aquesta paraula prové del grec kinikos (camí), utilitzaven aquesta paraula per a distingir a un grup de filòsofs que es distingien per la seva actitud, aquesta era considerar la que la felicitat consisteix en la llibertat radical de l’individu davant les normes. Segons els cínics l’home és bo per naturalesa, per tant qui viu segons les lleis de la naturalesa és savi, és a dir, valora la llibertat d’acció i de paraula. Per a ser felíç cal autoabastir-se , això s’aconsegueix amb l'ascetisme (buscar la perfecció de l’home per ell mateix) el fundador va ser Antístenes.
Estoics
El fundador va ser Zenó de Cíton. Com els cínics, creuen que el savi viu segons la naturalesa, la diferència amb els cínics es que per els estoics l’important es descobrir quin és l’ordre del cosmos, ja que aixis sabrem com comportar-nos. Heràctil explicava l’ordre del cosmos indican que hi ha un raó comuna que governa les coses. D'aquí els estoics conclouen que els humans participen d’aquesta raó i que el savi ideal serà el que s’adona de que tot està en mans del destí. El savi és aquella persona que sap dominar les emocions i no fer-se il·lusions respecte el futur.La ficitat com a plaer, l'hedonime
Creuen que hi ha moral ja que l’ésser humà busca plaer i fuig del dolor. Per descobrir-ho n’hi ha prou en intentar els mòbils de la conducta humana, per tant la moral i l’ètica estara subordinada a la psicologia. Com que no tots els dolors i plaers no són igual, pensen que la intel·ligència serveix per a calcular els mitjans més idonis per aconseguir el màxim plaer possible .Epicureisme
Neix a Grècia i s’oposa a l'estoïcisme. Mentes els estoics centren la felicitat en la impertorbabilitat , l'epicureisme defensa que la persona felíç (savi) serà aquella que sap organitzar la seva vida calculan quins plaers proporcionen una felicitat més duradora i quines proporcionen un dolor menor, el representant es Epicur.Utilitarisme
Neix en l’època moderna i és un hedonisme social, ja que defensen que la felicitat és per el màxim nombre possible d’éssers humans. Els representants són: Bentham i Stuart Mill Bentham fa una distinció dels plaers per la quantitat i ens diu: El plaer es pot mesurar ja que tots són iguals en quantitat. Tenint en compte la durada, la intensitat... Es pot calcular la major quantitat de plaer. Els plaers de les diferents persones es poden comparar entre sí per arribar a un màxim total de plaer.
Els representants són: Bentham i Stuart Mill Bentham fa una distinció dels plaers per la quantitat i ens diu: El plaer es pot mesurar ja que tots són iguals en quantitat. Tenint en compte la durada, la intensitat... Es pot calcular la major quantitat de plaer. Els plaers de les diferents persones es poden comparar entre sí per arribar a un màxim total de plaer. // Mill rebutja això i va defensar que els plaers no es diferencien per la quantitat sinó per la qualitat, per tant podem parlar de dos tipus de plaer:
Els superiors:
Que serien els plaers intel·lectuals i morals Els inferiors:
Que serien els plaers corporals. Aquests estan supeditats als superiors. // L’utilitarisme de Mill s’ha considerat d’idealista perquè valora els sentiments socials com a font de plaer, que assegura que en les condicions desgraciades del nostre mon, l’utilitarisme pot exigir a una persona a sacrificar la seva felicitat per la felicitat comuna. En l’actualitat hi ha una distinció entre: