Llibertat Humana: Som Realment Lliures? Anàlisi i Límits

Som realment lliures? Una anàlisi de la llibertat actual

Les persones som realment lliures? És una bona pregunta que m’ha fet raonar i analitzar la situació en què visc jo i el meu entorn actualment. Jo considero que en el món on vivim avui dia no som del tot lliures, ja que tenim limitacions:

• Genètiques i físiques.
• Psíquiques i educatives.
• Socials i culturals.

La nostra llibertat arriba on comencen els drets i llibertats de les altres persones. Tot i així, avui dia vivim en societat i considero que podem gaudir de la llibertat que tenim sense la necessitat de trencar els drets i les llibertats dels altres. La llibertat que tenim actualment és gran; arribant a un extrem, podríem marxar a viure al bosc i tenir una vida nòmada com si fóssim animals, desentesos de la societat actual i tot el que ens envolta. Però, sent realistes, hi ha persones que ho han intentat i no és tan fàcil venint d'un món desenvolupat com el nostre, amb avantatges i limitacions. Així que, mentre visquem en societat, tenim uns drets i obligacions que s’han de complir. Tot seguit analitzaré diverses teories per entendre el significat real de la llibertat i poder tenir una opinió basada en el coneixement.

La definició de llibertat segons l'Enciclopèdia Catalana

En primer lloc, segons l’Enciclopèdia Catalana, podem definir llibertat com:

Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d’elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que hom considera com a alienes, extrínseques i indegudes.

Això m’ajuda a entendre el sentit de la paraula llibertat i puc establir unes bases de coneixement del tema tractat. També m’adono que la majoria de gent no fa un ús correcte de la paraula llibertat quan en parlem, ja que no són conscients del seu significat i de tot el que hi ha darrere. Per exemple, un ús correcte de la paraula llibertat o manca de llibertat no és que els pares no et deixin sortir de festa fins a una hora determinada; llibertat o manca de llibertat és que en un país desenvolupat les dones no puguin prendre decisions sense l'acceptació de l'home.

Límits de la llibertat: Responsabilitat i finitud

No hem d’oblidar que sense llibertat no hi ha responsabilitat, perquè si es considerés que no hi ha ningú lliure, no es podria demanar responsabilitats a ningú.

El document Veritatis splendor de Joan Pau II, diu que la llibertat «no té en si mateixa el principi absolut i suprem, sinó que el té en l'existència en què es troba, la qual és, alhora, límit i possibilitat». Amb això podem comprendre que la nostra llibertat és finita: tenim límits, que són la condició de possibilitat de l’exercici de la llibertat. Si no tinguéssim límits seríem déus, encara que algunes filosofies existencialistes defensen que existeix una llibertat absoluta.

Cal acceptar el que som, però tenir en compte que potser els nostres límits són més lluny del que ens pensem, com la data de caducitat dels aliments o els quilos de la rentadora, que són l’estàndard, però potser poden arribar a donar més de si.

L'Indeterminisme: Llibertat condicionada, no determinada

Tot això ho engloba la teoria de l’indeterminisme. L’indeterminisme defensa que no es tracta d’una llibertat absoluta sinó condicionada, perquè està clar que la llibertat humana està condicionada pel temperament amb què naixem, pel medi social i l’educació, i per la situació econòmica i política en què vivim. Però estar *condicionat* és diferent d’estar *determinat*.

Un dels grans punts de resistència a la idea que la llibertat no existeix és que si l’ésser humà no té llibertat d’elecció, aleshores no és possible parlar de responsabilitat ni de moralitat, com ja he comentat anteriorment. Només podem fer algú responsable dels seus actes si realment ha actuat conscientment, voluntàriament i lliurement.

El Determinisme: La negació de la llibertat d'elecció

En contra de l'existència de la llibertat hi ha el determinisme. El determinisme és una concepció filosòfica que afirma que tot està determinat, és a dir, inevitablement causat. Per tant, nega l’existència de llibertat. Per fer-ho, es basa en el principi de causalitat.

Per als deterministes hi ha un factor X, que no controlem i que fa inevitable que prenguem una decisió (la decisió de fer alguna cosa ve causada per quelcom que és molt difícil d'identificar, però això no treu que sigui cert). Per exemple, significa això que no tenim la capacitat de decidir si movem les cames o no? Segons el determinisme, significa exactament això: no tenim llibertat de decisió. Però considero que l’indeterminisme és una contraposició que defineix millor la llibertat que tenim, perquè s’apropa molt més a la realitat.

Conclusió: Cap a una llibertat més conscient

Jo no crec que tinguem una llibertat completa en el sentit absolut de la paraula. Les decisions que prenem estan condicionades per molts factors, però mai determinades, encara que cada cop costa més reconèixer els factors que condicionen les decisions, ja que els que controlen la societat apliquen tècniques cada cop més sofisticades que ens fan creure en una llibertat molt més gran de la que realment és. Sent realistes, és molt difícil reconèixer el que ens condiciona per evitar-ho i ser més lliures. Després d’analitzar la llibertat que tenim avui en dia, em pregunto si hi ha alguna manera d’arribar a tenir una llibertat que s’acosti a l’absoluta, però sense arribar-hi, ja que considero que la llibertat absoluta no existeix.