Conceptes Clau de la Filosofia de Nietzsche: Moral, Nihilisme i Superhome

Conceptes Fonamentals de Nietzsche

Moral dels Esclaus i del Ressentiment

És, segons Nietzsche, la moral occidental. Una moral antinatural, ja que imposa lleis o imperatius categòrics en contra dels instints primordials de la vida. L’ideal de la moral tradicional és fer “l’home bo, modest, diligent i benintencionat”, la qual cosa el converteix en esclau d’aquestes virtuts fictícies. Com a moral (cristiana) postula l’existència d’un altre món vertader, el de més enllà, el món de la perfecció platònica. La conseqüència d’aquest postulat és el menyspreu d’aquest món i de la pròpia vida. La moral defensa l’altruisme com a norma suprema de comportament, per això menysprea els valors de la vida. Considera que les accions més elevades no poden ser obra dels homes, sinó d’un ésser perfecte que s’anomena Déu; així, situa l’home entre les coses vulgars i dèbils. En conseqüència, tots els valors de la moral tradicional són ficticis i propis dels dèbils, per la qual cosa aquesta moral és immoral.

Crítica a la Religió Occidental

La religió neix de la por que l’home té de si mateix; és com un mecanisme de defensa que permet atribuir el propi destí a un ésser més poderós, a Déu. És una religió que menysprea la vida humana i l’expressió dels instints vitals, introduint en l’home el sentiment que la vida terrenal no té sentit i que, en conseqüència, comporta l’alienació de l’home.

La Mort de Déu

La frase «Dios muere» (Déu mor) és la condició indispensable per al sorgiment del superhome i per a la recuperació de la moral dels senyors.

La Mort de Déu representa la negació de tots els transmons inventats per la religió. Aquests són la gran mentida que converteix la vida en una aparença, en una mera ombra. La idea de Déu, en tant que fonament del món vertader, és la gran enemiga. L’esperit lliure és aquell que és capaç d’assumir la seva mort, d’acabar amb la metafísica i acceptar que res no s'hi pot posar al seu lloc (ni la ciència, ni la racionalitat, ni la tècnica, ni la política, etc.).

Nihilisme

És la força destructora de la base de la cultura occidental. Déu ha mort perquè entre tots l’hem assassinat i, quan ho assumim, aleshores superarem l’estat nihilista (negatiu). El nihilisme, però, és un procés ambivalent i dialèctic, és a dir, que té dues cares: una negativa i l'altra positiva, i implica un moviment d’una a l’altra: hem de negar per afirmar, destruir per crear.

• Moviment Negatiu: Correspon a l’enteniment que critica.
• Moviment Positiu: Correspon al domini dels instints vitals, ja que, per Nietzsche, la vida és la forma suprema del nihilisme.

Voluntat de Poder

És una voluntat lliure, vital i expansiva. L’impuls vital és expressió de la voluntat de poder, que sempre aspira a més. Tota força impulsora és voluntat de poder que, en aquest sentit, és l’essència mateixa de l'ésser, i que, com a principi animador, està situat més enllà del bé i del mal. La voluntat de poder no consisteix en cap anhel ni en cap afany d’apoderar-se de res ni de dominar ningú, sinó que és creació.

Conseqüències del Nihilisme (en castellà)

• Nihilismo negativo: No hay respuestas a nuestras preguntas, hemos vivido una mentira.
• Nihilismo positivo: Creación de otro tipo de humanidad, el superhombre.

L'Últim Home

La mort de Déu (que és un fet històric) pot donar lloc a dos fenòmens. Per una banda, és la condició de possibilitat per a l’aparició del superhome; però, per l'altra, la mort de Déu també genera l’arribada de l’últim home. Per Nietzsche, aquest és l’ésser més menyspreable, és aquell que es contenta amb el pragmatisme i la tecnocràcia i que, per tant, ha substituït Déu per la seva comoditat. L’últim home representa la runa de la civilització i és la culminació de la decadència.

El Superhome

És aquell que accepta la mort de Déu i no el substitueix per altres valors; assumeix plenament la vida. És el més fort, el més noble, és l’autèntic filòsof, el que no necessita valors falsos, és aquell que supera la prova de l’etern retorn. El superhome és el més real dels homes, s’oposa a l’últim home (ja que a aquest el caracteritzava el ressentiment en contra de la vida).

La Metàfora de les Tres Transformacions

El procés de generació del superhome Nietzsche l’exposa amb la metàfora de les tres transformacions. Nietzsche presenta, a través d'un simbolisme zoològic molt eficaç, les etapes de l'esperit fins a arribar a la idea del superhome:

1. El Camell: Transporta la pesada càrrega de la moral ("tu has de") dels valors mil·lenaris. Simbolitza l'acceptació.
2. El Lleó: Es transforma en lleó i canvia el "tu has de" per un "jo vull". És la metàfora de la negació dels valors establerts; el lleó només sap dir "no" i és incapaç de crear nous valors.
3. El Nen: Per a crear, el lleó s'ha de transfigurar en nen, per poder dir "sí". El nen representa el superhome, ja que a través de la seva capacitat d'oblidar i de jugar, té el poder d'inventar nous valors, situats més enllà del bé i del mal. El superhome és la millor possibilitat de l'home.

L'Etern Retorn

Fa referència a una prova selectiva moral que ha de passar el superhome. Implica una reflexió sobre el temps exposada en forma metafòrica. Cada instant és únic però etern, ja que en ell mateix es troba tot el sentit de l’existència. Nietzsche parla de l’etern retorn del mateix, però absolutament de tot el mateix, fins i tot les coses que considerem “insignificants” i que envolten la nostra existència. Si assumim la vida plenament hem de voler que es repeteixi, ja que cada instant que hem viscut és vida, i per aquesta raó hem de veure que en cada instant es troba el sentit de la nostra existència.

Cadena de Conceptes (Resum)

Moral platónico-cristiana (raó)

Domini del cos i les passions, restricció dels instints vitals...

→ Si es realitza tal cosa, es promet un premi en un món inexistent, és a dir, és una moral nihilista, porta a una “nada”.

Tragèdia Grega

Dionís (moral dels senyors → etern retorn) VS Apol·lo (moral dels esclaus → antivitalista). Els dèbils guanyen.

• L'etern retorn implica viure una vida que viuries 100 vegades més.

La moral dels senyors és la moral que tornaria a través d'una transmutació dels valors.

Religió Cristiana

• Profana la moral dels esclaus.
• Fomenta l'odi, l'enveja, etc.