Desamortiación de Mendizabal

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,28 KB

 
Les desamortitzacions:
Mendizábal:
La desamortització va afectar els béns de lEsglésia, concretament les terres i els edificis de les comunitats eclesiàstiques que van ser suprimides. Aquestes propietats es convertien en béns nacionals i posteriorment es posaven a subhastes públiques. Amb aquesta mesura, Mendizábal es proposava tres objectius: reduir el deute públic, obtenir diners per continuar la guerra carlina i consolidar un grup de propietaris afectes a la causa liberal i a la monarquia dIsabel II.
Madoz:
La desamortització civil va afectar les terres de propietat municipal i les comunals, que van ser subhastades públicament. Lobjectiu de Madoz era obtenir diners i invertir-los en la modernització econòmica del país, especialment per estimular la construcció de la xarxa ferroviària.
El bienni progressista (1854-56):
Va comportar una tornada al règim de 1835-1837. Moltes de les lleis més polèmiques aprovades entre 1843 i 1854 van ser anul·lades, mentre tornaven a entrar en vigor les del període 1835-1837. van projectar lelaboració dun nou text constitucional (la constitució de 1856, de caràcter plenament progressista), que no va entrar mai en vigor. Una de les mesures principals va ser la Llei de desamortització civil del ministre Pascual Madoz, que completava la desamortització eclesiàstica de Mendizábal. Laltra iniciativa econòmica important del govern progressista va ser la Llei del ferrocarril (1855), que va permetre la construcció duna part important de la xarxa ferroviària espanyola. Aquesta llei concedia molts avantatges als investigadors estrangers amb facilitats per importar material ferroviari. A més, les lleis bancàries de 1856 van propiciar la creació de companyies de crèdit i de bancs, determinants per canalitzar els capitals i desenvolupar el capitalisme espanyol. Qua

Entradas relacionadas: