Guerra Civil a Catalunya: reorganització, Fets de Maig i final de la guerra (1936-1939)
Resumen
Aquest document explica com es va reorganitzar el poder i l'economia a Catalunya després del cop d'estat de 1936, i analitza els Fets de Maig de 1937 i les seves conseqüències. També repassa el context estatal de la República, les derrotes militars i el final de la guerra amb l'entrada de les tropes franquistes a Madrid el 1939. Un estudiant hi trobarà les causes i els efectes principals de cada etapa.
Puntos clave
- Després del juliol de 1936, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes va ser l'òrgan de poder efectiu a Catalunya durant els primers mesos.
- El Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer de la Generalitat (octubre de 1936) regulava la col·lectivització de les grans empreses i mantenia la propietat privada de les petites.
- Els Fets de Maig de 1937 van enfrontar la CNT-FAI i el POUM amb la Generalitat, el PSUC, ERC i la UGT a Barcelona, arran de l'ocupació de la Telefònica.
- Conseqüències dels Fets de Maig: suspensió de les competències d'ordre públic de la Generalitat, declivi de la CNT-FAI i dissolució del POUM.
- Largo Caballero va dimitir i Juan Negrín va ascendir a la presidència del govern republicà, defensant el centralisme i la resistència militar.
- El 28 de març de 1939 les tropes franquistes van entrar a Madrid, fet que va significar la derrota definitiva de la República.
Context Revolucionari i Recomposició Institucional (1936)
A Catalunya, el cop d'estat feixista del juliol de 1936 va provocar una profunda crisi social. La resposta popular contra el feixisme fou contundent i, en alguns casos, desmesurada: l'Església, la burgesia, els propietaris i nombrosos catòlics foren perseguits. Els sindicats i partits d'esquerra van organitzar la resistència. A iniciativa de la CNT-FAI, es va organitzar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, que esdevingué l'òrgan de poder efectiu a Catalunya durant els primers mesos, actuant com una alternativa al desgovern inicial de la Generalitat.
El setembre de 1936, les forces antifeixistes van intentar formar un govern unitari a nivell estatal. Largo Caballero va formar un nou govern republicà que incloïa republicans, socialistes, comunistes i, per primera vegada, ministres anarquistes (com Federica Montseny, Joan Peiró i Juan García Oliver). A causa de l'ofensiva feixista sobre Madrid, el govern republicà es va traslladar a València. Largo Caballero pretenia reorganitzar l'Estat i crear un Exèrcit Popular per fer front a la guerra.
A Catalunya, Josep Tarradellas (ERC) va formar també un govern d'unitat el setembre de 1936, que integrava ERC, Acció Catalana Republicana, POUM, PSUC i CNT. Amb la formació d'aquest nou govern de la Generalitat, els ajuntaments van començar a recuperar el control del poder local i el Comitè de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. Es va intentar reorganitzar la producció a les empreses i també es van crear instruments de justícia, com els Tribunals Populars, per intentar frenar la violència descontrolada.
Reorganització Econòmica a Catalunya
Pel que fa a la reorganització de l'economia, la Generalitat va intervenir bancs i caixes d'estalvis. Contràriament al que va succeir en altres parts del territori republicà, com Aragó, al camp català les col·lectivitzacions agràries no van ser un fenomen tan generalitzat.
En resum, l'economia es va reorganitzar sobre la base de:
- Expropiacions d'empreses pertanyents a persones considerades faccioses.
- Control obrer de la producció i control de la banca.
- Creació d'entitats de crèdit públic.
- Control de salaris.
- Municipalització del sòl urbà.
A Catalunya, es va promulgar l'important Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer de la Generalitat (octubre de 1936), que legalitzava i regulava la col·lectivització de les grans empreses industrials i de serveis, i mantenia la propietat privada de les petites, encara que "fiscalitzada" o controlada pels treballadors.
Els Fets de Maig de 1937 i les seves Conseqüències
Escenari: Barcelona, maig de 1937. El govern de la Generalitat, amb el conseller d'Ordre Públic Artemi Aiguader (ERC), va ordenar a la Guàrdia d'Assalt desallotjar l'edifici de la Telefònica a la plaça de Catalunya, que estava ocupat i controlat per militants anarcosindicalistes de la CNT des de l'inici de la guerra.
Això va provocar un enfrontament armat als carrers de Barcelona entre, d'una banda, militants de la CNT-FAI i el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), i de l'altra, forces de la Generalitat, el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), ERC i la UGT. Es van aixecar barricades per tota la ciutat. El govern republicà, des de València, va enviar uns 5.000 guàrdies d'assalt per restablir l'ordre i posar fi a la violència.
El Significat dels Fets
Aquests fets van demostrar que:
- Es mantenien les dues estratègies divergents dins del bàndol republicà davant l'ofensiva feixista: la que prioritzava la revolució social obrera (defensada per la CNT-FAI i el POUM) i la que defensava primer guanyar la guerra, pactant si calia amb la burgesia i enfortint l'Estat (sostinguda pel govern republicà, el PSUC, ERC i altres sectors).
- Existien profundes diferències i tensions polítiques entre el govern de la República i el de la Generalitat. Des de València, no es confiava en la capacitat de la Generalitat per controlar la situació a Catalunya.
Conseqüències Immediates
Les conseqüències dels Fets de Maig van ser significatives:
- Suspensió, per part del govern republicà, de les competències d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya.
- Inici del declivi de la influència política i militar de la CNT-FAI.
- Il·legalització i dissolució del POUM, amb la detenció i persecució dels seus militants, incloent-hi el segrest i assassinat del seu líder, Andreu Nin, a mans d'agents soviètics estalinistes.
- Increment de la influència del PSUC a Catalunya i del PCE (Partit Comunista d'Espanya) a la resta de l'Estat, afavorit per l'ajuda militar de l'URSS a la República.
Largo Caballero va dimitir com a president del govern republicà arran dels Fets de Maig, i Juan Negrín (socialista que va comptar amb el decisiu suport dels comunistes) va ascendir a la presidència. Negrín va posar l'accent en el centralisme del poder i en la resistència militar a ultrança.
A Catalunya, es va formar un nou Consell Executiu de la Generalitat presidit per Lluís Companys, amb una forta presència i suport del PSUC. No obstant això, aquesta nova configuració no va aconseguir apropar posicions amb el govern centralista de Negrín.
Paral·lelament, al front d'Aragó, les milícies confederals i del POUM van ser dissoltes i integrades a l'Exèrcit Popular de la República. Malgrat aquests canvis i l'esforç per reorganitzar l'exèrcit, es van patir derrotes importants com les de Belchite i Brunete.
El novembre de 1937, Negrín va decidir traslladar el govern de la República de València a Barcelona. Aquesta decisió, interpretada per molts com un intent de suplantar l'autoritat del govern de la Generalitat, fou considerada una clara invasió de les competències autonòmiques i va tensar encara més les relacions.
El 1938, després de la derrota republicana a Terol i la posterior ofensiva franquista que va dividir en dos el territori republicà, Negrín va redactar els "Tretze Punts", una proposta per a una pau negociada que preveia la continuïtat de la República. El general Franco no la va acceptar.
L'ajuda militar i material d'Itàlia i Alemanya a les tropes feixistes fou clau en el seu avenç. El febrer de 1939, el Regne Unit i França van reconèixer oficialment el govern de Franco. Poc després, Manuel Azaña, president de la República, va dimitir.
Finalment, el 28 de març de 1939, les tropes franquistes van entrar a Madrid, que fou ocupada gairebé sense resistència, significant la derrota definitiva de la República i la fi de la Guerra Civil.
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Què van ser els Fets de Maig de 1937?
Un enfrontament armat als carrers de Barcelona entre militants de la CNT-FAI i el POUM, i forces de la Generalitat, el PSUC, ERC i la UGT. Va començar quan la Guàrdia d'Assalt, per ordre de la Generalitat, va desallotjar la Telefònica, ocupada per la CNT.
Quines conseqüències van tenir els Fets de Maig?
El govern republicà va suspendre les competències d'ordre públic de la Generalitat, la CNT-FAI va perdre influència i el POUM va ser il·legalitzat i dissolt. També va augmentar la influència del PSUC a Catalunya.
Què eren els Tretze Punts de Negrín?
Una proposta de pau negociada redactada el 1938 per Juan Negrín, que preveia la continuïtat de la República. El general Franco no la va acceptar.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.