Guerra Civil a Catalunya: Reorganització, Fets de Maig i Desenllaç (1936-1939)

Context Revolucionari i Recomposició Institucional (1936)

A Catalunya, el cop d'estat feixista del juliol de 1936 va provocar una profunda crisi social. La resposta popular contra el feixisme fou contundent i, en alguns casos, desmesurada: l'Església, la burgesia, els propietaris i nombrosos catòlics foren perseguits. Els sindicats i partits d'esquerra van organitzar la resistència. A iniciativa de la CNT-FAI, es va organitzar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, que esdevingué l'òrgan de poder efectiu a Catalunya durant els primers mesos, actuant com una alternativa al desgovern inicial de la Generalitat.

El setembre de 1936, les forces antifeixistes van intentar formar un govern unitari a nivell estatal. Largo Caballero va formar un nou govern republicà que incloïa republicans, socialistes, comunistes i, per primera vegada, ministres anarquistes (com Federica Montseny, Joan Peiró i Juan García Oliver). A causa de l'ofensiva feixista sobre Madrid, el govern republicà es va traslladar a València. Largo Caballero pretenia reorganitzar l'Estat i crear un Exèrcit Popular per fer front a la guerra.

A Catalunya, Josep Tarradellas (ERC) va formar també un govern d'unitat el setembre de 1936, que integrava ERC, Acció Catalana Republicana, POUM, PSUC i CNT. Amb la formació d'aquest nou govern de la Generalitat, els ajuntaments van començar a recuperar el control del poder local i el Comitè de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. Es va intentar reorganitzar la producció a les empreses i també es van crear instruments de justícia, com els Tribunals Populars, per intentar frenar la violència descontrolada.

Reorganització Econòmica a Catalunya

Pel que fa a la reorganització de l'economia, la Generalitat va intervenir bancs i caixes d'estalvis. Contràriament al que va succeir en altres parts del territori republicà, com Aragó, al camp català les col·lectivitzacions agràries no van ser un fenomen tan generalitzat.

En resum, l'economia es va reorganitzar sobre la base de:

• Expropiacions d'empreses pertanyents a persones considerades faccioses.
• Control obrer de la producció i control de la banca.
• Creació d'entitats de crèdit públic.
• Control de salaris.
• Municipalització del sòl urbà.

A Catalunya, es va promulgar l'important Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer de la Generalitat (octubre de 1936), que legalitzava i regulava la col·lectivització de les grans empreses industrials i de serveis, i mantenia la propietat privada de les petites, encara que "fiscalitzada" o controlada pels treballadors.

Els Fets de Maig de 1937 i les seves Conseqüències

Escenari: Barcelona, maig de 1937. El govern de la Generalitat, amb el conseller d'Ordre Públic Artemi Aiguader (ERC), va ordenar a la Guàrdia d'Assalt desallotjar l'edifici de la Telefònica a la plaça de Catalunya, que estava ocupat i controlat per militants anarcosindicalistes de la CNT des de l'inici de la guerra.

Això va provocar un enfrontament armat als carrers de Barcelona entre, d'una banda, militants de la CNT-FAI i el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), i de l'altra, forces de la Generalitat, el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), ERC i la UGT. Es van aixecar barricades per tota la ciutat. El govern republicà, des de València, va enviar uns 5.000 guàrdies d'assalt per restablir l'ordre i posar fi a la violència.

El Significat dels Fets

Aquests fets van demostrar que:

• Es mantenien les dues estratègies divergents dins del bàndol republicà davant l'ofensiva feixista: la que prioritzava la revolució social obrera (defensada per la CNT-FAI i el POUM) i la que defensava primer guanyar la guerra, pactant si calia amb la burgesia i enfortint l'Estat (sostinguda pel govern republicà, el PSUC, ERC i altres sectors).
• Existien profundes diferències i tensions polítiques entre el govern de la República i el de la Generalitat. Des de València, no es confiava en la capacitat de la Generalitat per controlar la situació a Catalunya.

Conseqüències Immediates

Les conseqüències dels Fets de Maig van ser significatives:

• Suspensió, per part del govern republicà, de les competències d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya.
• Inici del declivi de la influència política i militar de la CNT-FAI.
• Il·legalització i dissolució del POUM, amb la detenció i persecució dels seus militants, incloent-hi el segrest i assassinat del seu líder, Andreu Nin, a mans d'agents soviètics estalinistes.
• Increment de la influència del PSUC a Catalunya i del PCE (Partit Comunista d'Espanya) a la resta de l'Estat, afavorit per l'ajuda militar de l'URSS a la República.

Largo Caballero va dimitir com a president del govern republicà arran dels Fets de Maig, i Juan Negrín (socialista que va comptar amb el decisiu suport dels comunistes) va ascendir a la presidència. Negrín va posar l'accent en el centralisme del poder i en la resistència militar a ultrança.

A Catalunya, es va formar un nou Consell Executiu de la Generalitat presidit per Lluís Companys, amb una forta presència i suport del PSUC. No obstant això, aquesta nova configuració no va aconseguir apropar posicions amb el govern centralista de Negrín.

Paral·lelament, al front d'Aragó, les milícies confederals i del POUM van ser dissoltes i integrades a l'Exèrcit Popular de la República. Malgrat aquests canvis i l'esforç per reorganitzar l'exèrcit, es van patir derrotes importants com les de Belchite i Brunete.

El novembre de 1937, Negrín va decidir traslladar el govern de la República de València a Barcelona. Aquesta decisió, interpretada per molts com un intent de suplantar l'autoritat del govern de la Generalitat, fou considerada una clara invasió de les competències autonòmiques i va tensar encara més les relacions.

El 1938, després de la derrota republicana a Terol i la posterior ofensiva franquista que va dividir en dos el territori republicà, Negrín va redactar els "Tretze Punts", una proposta per a una pau negociada que preveia la continuïtat de la República. El general Franco no la va acceptar.

L'ajuda militar i material d'Itàlia i Alemanya a les tropes feixistes fou clau en el seu avenç. El febrer de 1939, el Regne Unit i França van reconèixer oficialment el govern de Franco. Poc després, Manuel Azaña, president de la República, va dimitir.

Finalment, el 28 de març de 1939, les tropes franquistes van entrar a Madrid, que fou ocupada gairebé sense resistència, significant la derrota definitiva de la República i la fi de la Guerra Civil.