Análisis 1

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,07 KB

 

Hoy comamos y bebamos- Juan del Encina: instrument de membrana i vent, estil: villancico sil·làbic, melodia a 3 veus cantus tenor i bassus, gènere del renaixament, estructura ABA'B', textura homofònica, dòric, es mou per graus conjunts, profana, conté hemiolies en tota la peça lo que més se sent són ternaris, te una introducció musical, el cantus duu la melodia, tenor y bassus acompanyament tenen octaves, quintes i terceres, al compàs 12 hi ha un DOCATO, la part B es treu de la secció A, cadència perfecta.Ma fin est mon commencement - Guillaume de Machaut: s.XIV, gènere: E.M do M, estil: rondó, estructura ABAAABAB, conté una retogradació al cantus i el triplum, també hi ha en el compàs 27-17, els rondons francessos s'inspiraven en 8 versos. Ritme A: estil melismàtic, ritmes més ràpids i una oració més llarga, en general el canvi de síl·laba es dona coencidint amb els valors més llargs del cantus, B: estil sil·làbic i torna amb un desenvolupament melismàtic, el triplum i el cantus contenen un diàleg i el tenor aguanta l'armonia, síncopes en tota la peça i en el canvi de síl·laba hi ha síncopes, el ritme en arts nova tendeix en racionalitzar-se i trobar proporcions en els valors musicals. Timbre, 3 veus, peça vocal. Melodia i armonia:en el triplum i el cantus la melodia es mou per graus conjunts. El tenor es mou per vots disjunts. Hi ha un creuement en les veus superiors, les distàncies es poden trobar en les síncopes, hi ha un contrast armonic sobre tot en la part B, oscilació modal i torna a la modalitat principal A, tant un com l'altre es fa en la síl·laba i la cadència, contè una importància el text amb la melodia i la textura és a tres veus i són independents. Conclussió final: arts nova, polifonia profana francesa del s. XIV, en aquesta època els rondeaux deixen les formes de dança, machaut ja són polifónics. Les peçes perden el seu referent popular per música culta, es donen avanços en matèria armonic i ritmic. Congaudeant catholici-Magister Albertus Parisiensis: Època: E.M, Dòric, Textura: Polifònica medieval religiosa, Ritme: no apareix determinat, se basa en un compàs binari, tenim tenor, duplum i triplum. En el duplum creen una polifonia de monera rítimica. El triplm ornamenta la melodia de les altres veus i el tenor ha de dur un ritme lent., text sil·làbic, neumàtic i mesl·lismàtic.Timbre: Peça a capella a tres veus, el tenor duu la melodia més greu, el duplum fa un organum en moviment contrari en hormorritmia i el triplum la més aguda i la que duu més ornamentació. Les veus són masculines. Aspectes formals: La melodia original està en el tenor. En la melodia principal fa un bordó i per damunt es creen melodies. Estructura: ABA'BA''BConsta de una frase musical, que s'empra per a 7 veus de l'obra, més una tornada que repetix el text i música en el final de cada una de les oracions. Armonia: Melodia per graus conjunts, cadéncies perfectes, ondulacions asc. i desc. Conclussió: aquesta obra es l'exemple més antic conegut en la polifonia a 3 veus: trobat a Espanya en Santiago de Compostela s.XII. La ciutat de Santiago ha estat un destí important per els peregrins des de l'edat mitjana, aquesta tradició està descrita per Codex Calixtinus. Ave Maria- Tomas Luis de Victoria:   Apolifonia contrapuntística del renaixament, es issorítmica per ser contrapuntístic, introducció solista, melodia de cant gregorià, es basa en el text, dúo de baix i tenor un trio, forma binaria, música vocal, a capella, modal, sil·làbic, neumàtic i mel·lismàtic, quint compràs síncopa que li fa més especial, les veus tenen independència rítmica i melódica, realitza imitacions irregulars, eco a nés soprano, bassus tétic, compàs 7 al principi del cantus veim que és anacrússic, la melodia va descendent, soprano i contralt tenen una distáncia de quarta, moviment paral·lel, ritardando escrit, compàs 8 es veu que està en modalidad RE m, B textura: polifònica homofònica, es repetieix un patró rítmic, contrapuntístic, es repetix la llerta, segona repetició més forta, compàs 22 dominant secudária de Do, ambient més íntim "Sancta Maria Mater Dei",  compàs 34 ámbit més aguda, compàs 35 están relantitzades les veus, ritardando escrit, motet de música religiosa, melismes, tópic del gregorià. Pavanne d'Angleterre, avec sa gaillarde- Claude Gervaise: Aspectes rítimics: mètrica binaria per a la pavana i ternària per a la gallarda. Les figuracions són molt homogènies de semibreu majoritàriament, breu pel començament de la pavana i pels finals de cada part de les dues danses. A més observem alguna negra i una ornamentació al final de la gallarda basada en negres, El ritma de la pavana està adaptat a la mètrica de la gallarda, am una proporcio 4:3. Aspectes tímbrics: Peça de dansa a cinc veus, interpretada per un conjunt intrumental,aquestes danses es podian interpretar vocalment. Aspectes melòdics: La melodia de la pavana apareix adaptada rítmicament a la mètrica ternària de la gallarda, però essent bàsicament igual, així ambdues danses tenen la mateixa temàtica, melodia per grauns conjunts, la veu superior te un moviment ondulat i les veus del contratenor i tenor segueixen aquest dibuix melòdic, amb moments de moviemnt paral·lel amb la veu superior, les veus més greus presenten un moviment menys ondulat amb més salts, apareixen intervails entre les veus de terceres i sextes adients a l'època, comença en la i acaba en re. Aspectes harmònics: peça modal, en mode re potus i fa tritus, cada dansa acaba en Re i presenta moltes notes en LA, dominant de Re, es presenten alteracions cromàtiques. Aspectes formals: pavana méstrica binaria, gallarda mètrica binaria temàtica relacionada amb la pavana el mateix nombre de parts, totes les parts de les dues danses es repeteixen Aspectes textuals: textura homofònica, sense passatges de imitació, apareix una ornamentació en la melodia de la gallarda en la seva darrera part. Conclusions: La present audició es tracta dún par de danses del s.XVI, habituals a la música cortesana francesa, es tracta de música instrumental profana renaixantista, aquesta dansa és del compositor Claude Gervais, del qual se'n sap poc. El parell de danses segueix el patró dúna dansa binaria lenta i majestuosa, la pavana, seguida per una altra dansa amb la mateixa melodia però ternaria i més animada, la gallarda. Música amb escriptura modal i presenta cromatismes. Aquestes danses tenen el mateix model que el Orchésographie del 1588.

Entradas relacionadas: