El contacte entre llengües: bilingüisme i diglòssia

Causes del contacte entre llengües

Les causes que produeixen el contacte entre llengües són diverses: processos d'expansió i d'unificació política, moviments migratoris, contactes internacionals i veïnatge.

Tipus de bilingüisme

• Individual: ús altern de dues llengües per part d'un individu.
• Social: per part d'un grup social.
• Territorial: el trobem en un territori dividit en dues zones perfectament delimitades i cada una amb llengua pròpia.
• Instrumental: aprenentatge i domini d'una segona llengua per motius laborals.
• Integratiu: aprenentatge i domini de la llengua d'una altra comunitat per formar-ne part.
• Ordenat: ús de dues llengües sense barrejar-les, amb escasses interinfluències.
• Desordenat: ús de dues llengües tot barrejant-les, amb nombroses interinfluències.
• Simètric: domini de dues llengües, la pròpia i l'aliena, al mateix nivell de comprensió i expressió.
• Asimètric: domini total de la llengua pròpia (comprensió i expressió) i parcial de l'aliena (només comprensió).
• Limitat: ús de dues llengües per una minoria de la població d'un territori.
• Generalitzat: ús de dues llengües per gran part de la població d'un territori administratiu.
• Uniforme: ús de dues llengües al llarg de tot un territori administratiu.
• Dual: ús de dues llengües en un mateix territori administratiu però separades en dues comunitats lingüístiques.

Tipus de diglòssia

• Interna: un dialecte geogràfic assumeix les funcions formals de la llengua, és sotmès a un procés de normativització i passa a ocupar els àmbits formals.
• Externa: es caracteritza per l'existència de dues llengües amb les funcions socials repartides, conflicte lingüístic, només una part de la població és realment bilingüe mentre que els parlants de l'altra llengua són monolingües, les llengües en contacte funcionen com a distintiu social i l'existència d'un complex d'inferioritat.

Procés de substitució lingüística

1. Bilingüització: un poble és colonitzat per un altre que parla una llengua diferent. En un principi són una minoria lingüística, però a poc a poc aquesta minoria s'amplia. La llengua dels invasors es converteix en la llengua de l'administració i ocupa els àmbits d'ús més importants. Arriba un moment que es pot prescindir de la llengua autòctona i se'n prohibeix l'ús, mentre que la llengua forastera esdevé oficial. La llengua original queda prohibida.
2. Bilingüisme i diglòssia: la bilingüització s'ha produït a costa de minoritzar la llengua pròpia del país. La llengua dominant, la forastera, ocupa els àmbits formals i, en els informals, es veu augmentat el seu prestigi i el nombre de parlants, mentre que la minoritzada, l'autòctona, va perdent-ne. Això provoca una situació de bilingüisme desequilibrat en què només els parlants fidels a la llengua minoritzada són bilingües.
3. Substitució: en deixar de ser necessària, la llengua minoritzada desapareix. L'escolarització massiva només prestigia com a llengua útil la llengua dominant, i aquesta és l'única llengua d'ús en els mitjans de comunicació de masses.