Anàlisi de la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau

Fitxa tècnica

• Autor: Lluís Dalmau
• Cronologia: Mitjans del segle XV
• Tècnica: Oli i tremp sobre fusta
• Estil: Gòtic flamenc
• Tema: Religiós i civil
• Localització: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona

Context històric

Aquesta obra cal situar-la a finals de l'edat mitjana, en plena expansió de les ciutats burgeses del nord d'Itàlia i de Flandes. L'estil flamenc va ser un corrent pictòric diferent de la pintura gòtica i renaixentista italiana. Aquest estil és considerat l'última etapa del gòtic, del qual encara conserva alguns elements, com l'ús de la taula en lloc del llenç i el gust pels temes religiosos.

Característiques generals del gòtic flamenc

• Gran detallisme en els objectes.
• Interès per la perspectiva lineal.
• Naturalisme: en general, els pintors flamencs pintaven la realitat tal com era, a diferència de pintors posteriors que la idealitzaven.
• Interès pels paisatges.
• Introducció de la tècnica de l'oli.
• Molts temes religiosos són concebuts com a escenes burgeses.

Anàlisi formal

L'escena representa la Verge Maria amb el Nen, acompanyada pels consellers, els sants i els àngels.

Composició i espai

La composició està emmarcada per una luxosa estructura arquitectònica en forma d'arc apuntat. Des d'un punt de vista formal, l'obra destaca per la seva simetria i verticalitat. La composició es pot dividir en tres franges verticals i es defineix com a tancada, simètrica i triangular.

L'artista intenta donar sensació de profunditat mitjançant diversos recursos:

• La superposició de figures, col·locant personatges un rere l'altre.
• La incorporació d'elements arquitectònics i paisatges al fons.
• El mosaic del paviment, en el qual es pot observar l'escut de la ciutat.

Tècnica, color i llum

La tècnica de l'oli permet una gran minuciositat en els detalls. En l'obra predomina el dibuix sobre el color, amb uns contorns ben delimitats. Els colors més usats són el vermell, el blau i el verd, que contrasten amb els grisos de la superfície arquitectònica.

La llum és natural i aporta una gran corporeïtat a les figures. Sembla que el rostre de la Verge Maria i el Nen tinguin llum pròpia.

Figures

Les figures són rígides i solemnes. Els rostres dels consellers són autèntics retrats. Amb les mans expressen devoció cap a la Verge Maria, que va vestida amb riques teles mentre acarona el nen despullat entre els seus braços. El quadre és estàtic, com si estigués paralitzat en el temps.

Anàlisi del contingut

Tema

Aquesta obra representa el retaule de la Mare de Déu amb els cinc consellers de la ciutat agenollats davant seu.

Significat

A mitjans del segle XV, els consellers de Barcelona van decidir decorar un altar a la Capella de l'Ajuntament, per la qual cosa van encarregar un retaule al pintor Lluís Dalmau. L'obra havia de representar la devoció dels consellers a la Verge i als sants patrons de la ciutat, santa Eulàlia i sant Andreu.

Funció

Tenia una funció decorativa (per a l'altar de l'Ajuntament) i simbòlica, ja que es tractava d'immortalitzar els membres del govern de Barcelona. També complia una funció religiosa.

Models i influències

Models: L'obra s'inspira clarament en l'estil de Jan van Eyck i en obres com el Tríptic de Dresden.

Influències posteriors: Lluís Dalmau va influir en la pintura gòtica catalana, molt especialment en artistes com Jaume Huguet.