Alegoria del Sol i Idea del Bé: resum i anàlisi de Plató

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,26 KB

Cap. XVIII — L'alegoria del Sol

Definicions

[Típic cas de text expositiu]

  • El múltiple
  • Les Idees
  • Opinió sense coneixement
  • Allò il·luminat per la veritat i el ser

Tema

L’alegoria del Sol

Tesi

Li pregunten a Sòcrates què és el Bé, i aquest es mostra reticent a dir-ho, perquè afirma no saber-ho; a més, no està per la labor d’opinar al respecte. Per això acabarà explicant no el Bé, sinó un fill seu: el Sol. Així, utilitzarà una alegoria per a parlar sobre el Sol i, alhora, parlarà sobre el Bé.

Síntesi

  1. El tema amb què s’inicia el text és el Bé en si (506b-d).
  2. Per a uns és el plaer, per a uns altres és el coneixement.
    • Sòcrates es resisteix a donar la seva opinió. Les raons d’això són:
      • Afirma no saber.
      • Una opinió sense coneixement.
      • Argumenta distingint entre opinar i saber; opinió sense coneixement i opinió amb coneixement.
  3. En conseqüència, es recondueix el tema: del Bé en si al «fill del bé», el Sol (506d-507a).
  4. Es recorda abans la distinció entre Idees i realitats sensibles (507c):
    • Les Idees són úniques, concebudes i invisibles.
    • Les realitats sensibles són múltiples, no concebudes i visibles.
  5. La vista és diferent de l’oïda i d’altres facultats. La raó d’això és el següent (507c-508a):
    • L’oïda i els altres sentits requereixen dos elements: el sentit i el que es percep.
    • La vista, en canvi, en requereix tres: la vista, l’objecte i la llum del Sol que l’il·lumina.

Cap. XIX — El Sol i la Idea del Bé

Definicions

  • Regió visible
  • Regió intel·ligible
  • El que naix i pereix
  • Coses visibles / coses intel·ligibles
  • Essència, el ser, barreja en tenebres
  • Idea del Bé
  • Aquell altre món / aquest món, generació

Tema

El Sol i la Idea de Bé

Tesi

Sòcrates explica que totes les virtuts que atribuïm al Sol respecte de les coses visibles les podrem atribuir a la Idea del Bé respecte de les coses intel·ligibles.

Síntesi

  1. El Sol com allò que governa les coses al món visible i produeix la llum (508a):
    • El Sol no és la vista ni l’ull.
    • La vista és el sentit més afí al Sol.
    • El Sol és la causa de la visió i la visió percep el Sol.
  2. Comparació del Sol i de la Idea del Bé (508b):
    • El Sol és a la visió i a allò vist com la Idea de Bé a la intel·ligència i allò concebut.
    • Els ulls no veuen igual les coses a la llum del dia (vistes clarament) que de nit (vista amb dificultat, com si fossin cecs).
  3. Comparació: visió dels ulls – visió de l’ànima (508c):
    • Si l’ànima «veu» les coses clares —il·luminades per la veritat i el ser— diem que l’ànima coneix, entén.
    • Si l’ànima «veu» les coses fosques —no il·luminades per la veritat i el ser— diem que l’ànima no coneix, no entén; és com si estigués «cega», no fa més que opinar (i l’opinió no és coneixement).
  4. La Idea de Bé com a causa de la veritat dels objectes del coneixement i com a causa de la facultat de conèixer (508d):
    • La Idea de Bé com a objecte de coneixement i com a causa de la ciència i de la veritat.
    • La Idea de Bé no és simplement ciència ni veritat, sinó quelcom més elevat.
  5. La Idea de Bé no s’identifica amb el plaer (508e).
  6. El Sol i la Idea de Bé com a condicions de possibilitat (509a):
    • El Sol com a causa (condició de possibilitat) de la visió, generació, creixement i nodriment de les coses, sense confondre el Sol amb elles.
    • La Idea de Bé com a causa (condició de possibilitat) de les coses intel·ligibles, del ser i de la seva essència, sense confondre la Idea de Bé amb el ser i l’essència.

Cap. IV — L'educació en Plató

Definicions

  • El que alguns diuen
  • Poder d’aprendre inherent a l’ànima de cadascú
  • Girar-se, apartant-se del que s’esdevé
  • Contemplació d’allò que és
  • L’educació seria un art d’això
  • Virtut del coneixement
  • Excrecències com de plom
  • Generació, allò vertader
  • Ineducats i inexperts en la veritat
  • Coneixement que dèiem abans, ascensió

Tema

L’educació en Plató

Tesi

Plató critica la proposta sofística sobre l’educació (la taula rasa) i proposa, com a alternativa vàlida, la seva pròpia (metàfora de la poda), a més d’indicar qui són, fruit d’aquesta educació, els més adequats per a governar: el filòsof governant.

Síntesi

  1. Concepció educativa mantinguda pels sofistes i la seva crítica (518b-c):
    • Proposta sofística: l’educació com a infondre la vista en ulls cecs.
  2. Concepció platònica de l’educació (518c-519b):
    • Tots tenim un poder d’aprendre inherent a l’ànima.
    • L’educació com a art consistent en capgirar l’ànima des del món del sensible al de l’intel·ligible; orientar, guiar.
    • La virtut del coneixement pot esdevenir útil i profitable o inútil i nociva, depenent de cap a on l’orientem.
    • La metàfora de la poda com a forma d’entendre l’educació en Plató.
  3. Sobre els que han de governar la ciutat (519b-d):
    • Ni els ineducats ni els inexperts, per manca de coneixements.
    • Ni aquells que volen educar-se indefinidament.
    • Necessitat d’obligar («forçar») els millors perquè assumeixin el seu compromís polític: baixen a la caverna i s’ocupen dels assumptes humans.