Raonament Deductiu i Inductiu: Guia Completa amb Exemples

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,17 KB

Raonament Deductiu

B. Raonament deductiu

  1. S’anomena deductivament vàlid o lògicament correcte el raonament en el qual la veritat de les premisses és incompatible amb la falsedat de la conclusió (o sigui, que si les premisses fossin V, la conclusió també ho hauria de ser).
  2. L’única cosa que mai passa és passar de V a F: això és impossible en una deducció ben feta.
  3. El concepte de veritat és diferent i independent del de validesa:
    • a) la veritat o la falsedat s’aplica a les proposicions
    • b) la validesa o correcció s’aplica als raonaments.
  4. Quan un raonament és correcte és “sòlid” o “concloent”.
  5. Exemples o tipus de raonaments deductius més importants:
    • a) raonaments condicionals: si l’antecedent expressa una “condició” per a què es compleixi l’altra part, el conseqüent. No tot són necessàriament correctes.
      1. En una proposició condicional: l’antecedent és “condició suficient” del conseqüent, però no pas “condició necessària”
      2. La “condició necessària” s'expressa mitjançant la negació de l’antecedent i el conseqüent.
    • b) raonaments bicondicionals: són aquells en els quals una cosa és condició suficient i necessària alhora d’una altra.
    • c) raonaments disjuntius: la disjunció és una proposició que presenta dues possibilitats no excloents, de manera que el compliment d’una no exclou l’altra. Un dels més típics raonaments és el sil·logisme disjuntiu: negar una part, permet afirmar l’altra; o el dilema: de seguir els braços d’una disjunció, arribes a una conclusió.

Raonament Inductiu

C. Raonament inductiu

  1. D’una banda cal recordar que els raonaments deductius vàlids ho són perquè la conclusió està continguda en les premisses, encara que sigui amb “altres paraules”. Tenen dues característiques:
    • a) són molt segurs;
    • b) no aporten realment més informació que la que figura en les premisses.
  2. En canvi, amb arguments inductius podem “augmentar” el coneixement, la informació. O sigui, hi ha una possible falsedat de la conclusió.
  3. Exemples o tipus de raonaments inductius més importants:
    • a) per enumeració completa: analitzant tots els casos d’un conjunt, s’arriba a una conclusió relativa a tot el conjunt. En aquest cas es pot afirmar amb tota seguretat la conclusió, però:
      • i. un sol cas contrari refutaria la conclusió
      • ii. si una excepció està totalment controlada, ens trobem amb un exemple vàlid.
    • b) per enumeració incompleta: de l’anàlisi d’uns quants casos o elements individuals permet arribar a una conclusió més general que cadascuna de les premisses. Com es justifica? A partir d’unes certes característiques que ens permeten fer una “generalització”. Condicions per fer-ho:
      • a) que les premisses siguin V;
      • b) que els casos analitzats siguin suficients;
      • c) que els individus representats siguin representatius o significatius.
      Per tant: informacions vertaderes, nombroses i representatives. No posseeix la seguretat de l’anterior: és un exemple de raonament probabilístic i, per això, un sol cas en contra, no afecta la conclusió ja que només s’afirma com a “probabilitat”
    • c) sil·logisme inductiu: aquí la conclusió és menys general que les premisses. És una mena de “sil·logisme estadístic”
    • d) raonament analògic: es basa en la semblança o analogia, i té diferents graus. La credibilitat de l’analogia ve donada per la rellevància de les coses comparades.