Adverbis, Preposicions i Temps Verbals en Català: Guia Completa

Adverbis de Mode o Manera

Adverbis de mode: Adj + -ment (conservant l’adjectiu). Si hi ha dos adverbis, tots dos amb -ment o només el primer. Locucions de manera: a raig fet, a cop calent, a dreta llei, a la gatzoneta, al detall, a ull nu, d’entrada, de bocaterrosa, de cor, de debò, de gom a gom, de retop, en doina, en renou, a cau d’orella, a corre-cuita, a posta, a la valenta, a les palpentes, a ulls clucs, d’amagat, de bell nou, de cop i volta, d’esquilletnes, de malgrat, de sota mà, a collibè, a la babalà, al cap i a la fi, amb prou feines, a rodolons, de bat a bat, de bracet, de corcoll, de fit a fit, de pressa, de valent, en un no res, sense solta ni volta, a contracor, a frec, a la bestreta, a l’engròs, a poc a poc, cames ajudeu-me, de biaix, de cap a peus, de cua d’ull, de franc, de puntetes, endejú, fil per randa.

Adverbis de Lloc

Adverbis de lloc: aquí, allà, amunt, avall… Locucions: a la vora, al damunt, al capdamunt, a les envistes, al davant, al darrere….

Adverbis de Temps

Adverbis de temps: ara, abans, aviat… Locucions: de tant en tant, de seguida, a l’instant….

Adverbis d’Ordre

Adverbis d’ordre: primer, primerament, abans, posteriorment. Locucions: d’entrada, d’antuvi, en primer, segon o darrer lloc.

Adverbis de Quantitat

Quantitat: molt, poc… Locucions: una mica, un xic, pel cap alt, pel cap baix, gens ni mica, d’allò més…

Adverbis de Negació, Afirmació i Dubte

Adverbis de negació, afirmació i dubte: sí, també, certament, fins i tot, oi… no, tampoc, de cap manera, i ara… potser, possiblement, probablement, tal vegada, tal volta, si molt convé.

Preposicions Àtones o Febles

Preposicions àtones:

• a: no prep. en expressions recíproques i ambigües. Introdueix: crv. Accedir, acostumar-se, al·ludir, atrevir-se, contribuir, dedicar-se, exposar-se, jugar, limitar-se, negar-se, renunciar…
• amb: comptar, conformar-se, enfadar-se, somiar, trobar-se, parlar…
• de: + inf. abstenir-se, adonar-se, dubtar, enorgullir-se, gloriejar-se, desdir-se, queixar-se, riure’s, vantar-se
• en: confiar, consistir, creure, entossudir-se, equivocar-se, pensar, trigar, vacil·lar

Preposicions Tòniques Fortes

Simples: Contra: crv = actuar, lluitar, obrar…. //entre, envers, devers, vers//fins, malgrat, pro, segons, sense, ultra. Compostes: cap a, des de, fins a, dalt de, dins de, davant de, sota de….

Locucions: a causa de, a còpia de, en comptes de, quant a, a favor de, al costat de, gràcies a, pel que fa a, a excepció de, al llarg de, per mitjà de, tret de, a força de, arran de, per por de, en lloc de, a fi de ….

Complement Directe (CD), Indirecte (CI) i Circumstancial (CC)

• CD: quan no porta article o és un numeral (1, 2, 3…). ho: això o allò.
• CI: sempre amb verb (telefonar, trucar) i a vegades escriure. Qui o què a la qual cosa.
• CC: hi, en.
• CRV (Complement preposicional): no de davant de que. //amb o en + inf = a o de//hi de=en
• Predicatiu: com? //hi //en: fer-se, dir-se, elegir, nomenar.

Temps Verbals

El present (parlo): valors: actual o habitual, històric, futur (Demà anem al museu.). El pretèrit imperfet (parlava): acció passada no acabada (Cada dia escrivia.), però també al passat simple o perifràstic (El rei moria sense hereu.). Té valor de cortesia (Volia demanar-te un favor...), i d'imperfet de subjuntiu (Si començàvem ara, encara podríem acabar avui.). El passat (vaig parlar): expressa acció passada acabada (Va fer moltes coses.). El pretèrit perfet (he parlat): expressa acció acabada de fer (Ara mateix ho he tornat.), o bé una acció feta en un temps encara no acabat (Aquest any he treballat massa.). El pretèrit plusquamperfet (havia parlat): expressa una acció passada anterior a una altra també passada. El pretèrit anterior (haguí parlat / vaig haver parlat). El futur simple (parlaré): una acció que encara s'ha de fer. El futur compost (hauré parlat): expressa una acció futura anterior a una altra també futura. El condicional simple (parlaria): expressa una hipòtesi relacionada amb una condició i també indica cortesia. El condicional compost (hauria parlat): expressa una acció anterior respecte a una altra, però futura.

Mode Subjuntiu

El present (parli): expressa accions hipotètiques o irreals referides al present o al futur (Desitjo que tornis.), expressa les prohibicions o imperatiu negatiu (No trenquis res!). El pretèrit imperfet (parlés): expressa accions hipotètiques presents, passades o futures (Si pogués, t'ajudaria. / Em va dir que l'ajudés. / Voldria que m'ajudessis.). El pretèrit perfet (hagi parlat): expressa accions acabades anteriors al verb principal (M'alegro que ja hagi tornat.). El plusquamperfet (hagués parlat): expressa accions acabades anteriors al verb principal, que també indica una acció passada.

Ús dels Temps Verbals: Formes No Personals

L'infinitiu, simple i compost (parlar / haver parlat). El gerundi, simple i compost (parlant / havent parlat). El participi (parlat).

Perífrasis Verbals

D'OBLIGACIÓ: haver de + infinitiu, caldre + que

DE PROBABILITAT: deure + infinitiu

D'IMMINÈNCIA: anar a + infinitiu / estar a punt de + infinitiu

INCOATIU: posar-se a, arrencar a, començar a, rompre a + infinitiu

APROXIMATIU: venir + infinitiu

REITERATIU: tornar a + infinitiu

DE POSSIBILITAT: poder + infinitiu

D'INTENCIONALITAT: voler + infinitiu

PONDERATIU: arribar + infinitiu