Chuletas y apuntes de Química de Primaria

Què són els Canvis Forts (Químics)?

Tradicionalment, els canvis forts (químics) es caracteritzen pel fet que la substància inicial (reactiu) és diferent de la substància final (producte) obtinguda.

Són molt comuns a la natura:

• Respiració
• Fregir un ou
• Cremada de gas

En canvis forts (químics) no es conserven les propietats intensives. Les noves substàncies (productes) tenen propietats diferents de les inicials (reactius).

La massa (quantitat de matèria) es conserva. Si s'observa un canvi de massa, pot indicar que no estem mesurant la massa d'algun reactiu o producte (un gas, per exemple).

Algunes substàncies poden conviure sense interacció, però en determinades condicions (per exemple, en presència d'una altra substància com l'aigua... Continuar leyendo "Canvis Químics i Físics: Forts i Febles" »

¿Por Qué Estudiar Química Orgánica?

En 1828, el químico francés Friedrich Wöhler sintetizó un compuesto orgánico, la urea (componente principal de la orina), a partir de un compuesto inorgánico, las sales de cianato de amonio. Este evento marcó un hito en la historia de la química.

¿Qué es la Química Orgánica?

Es la rama de la química que estudia los compuestos de carbono asociados al hidrógeno, oxígeno, azufre y halógenos.

La Regla del Octeto

Todo átomo debe cumplir la regla del octeto, es decir, llegar a tener 8 electrones en su última capa. Para hacerlo, debe compartir electrones o formar enlaces.

El Carbono: Elemento Fundamental

• El carbono tiene un número de oxidación o valencia igual a 4, por lo tanto, es tetravalente,

La Tabla Periódica de los Elementos

La tabla periódica es una representación gráfica donde se organizan los elementos químicos. Estos se ubican según su símbolo y en orden creciente a sus números atómicos.

Referencias Históricas

• Johann Wolfgang Döbereiner: Agrupó los elementos en tríadas, conjuntos de tres elementos con propiedades similares.
• John Newlands: Propuso la ley de las octavas, donde cada octavo elemento mostraba propiedades semejantes al primero.
• Henry Moseley: Estableció la ley periódica moderna, que ordena los elementos químicos en función creciente de su número atómico.
• Alfred Werner: Diseñó una versión de la tabla periódica actual, basándose en los trabajos de Mendeleev y la ley periódica moderna.
• Erwin Schrödinger:

Diferencia entre Masa y Peso

La masa y el peso son dos propiedades diferentes en el ámbito de la física. La masa es una medida de la cantidad de materia que posee un cuerpo, mientras que el peso es una medida de la fuerza que ejerce el campo gravitatorio sobre el cuerpo.

Propiedades Extensivas

Las propiedades extensivas son aquellas que dependen de la cantidad de materia considerada y son aditivas. Entre ellas, se encuentran el peso, el volumen y la masa. Son aditivas porque los valores de una misma propiedad extensiva se pueden sumar.

En general, el cociente entre dos magnitudes extensivas nos da una magnitud intensiva. Por ejemplo, de la división entre masa y volumen se obtiene la densidad.

Propiedades Intensivas

Las propiedades intensivas son... Continuar leyendo "Diferencia entre Masa y Peso en Física: Propiedades Extensivas e Intensivas" »

APUNTE TEÓRICO: UNIONES QUÍMICAS

Una vez analizada la estructura de los átomos, nos formulamos la siguiente pregunta: ¿Cómo se presentan los átomos en el mundo que nos rodea? Ya sabemos que habitualmente se encuentran unidos, formando infinidad de sustancias que pueden presentarse en estado sólido, líquido o gaseoso. Por ejemplo, el agua está formada por un átomo de oxígeno y dos átomos de hidrógeno, y es estable en un amplio rango de temperaturas. Decimos que existe unión química entre los átomos que forman estas especies, y definimos unión química como una fuerza que actúa entre dos átomos o grupos de átomos, con intensidad suficiente como para mantenerlos juntos en una especie diferente.

¿Por qué se unen los átomos?

Preconcepcions: Partícules i Canvis d'Estat

• La idea intuïtiva és que la matèria és contínua.
• Els estudiants que pensen que aquesta matèria està feta de petites "coses" també pensen que aquestes "coses" tenen les mateixes propietats que l'objecte (color, sabor, estat, etc.).
• L'espai entre partícules està ocupat per un altre tipus de material (sovint pensen que és aire).
• Molts estudiants pensen que un canvi d'estat implica un canvi de massa.
• Molts estudiants consideren que els sòlids són resistents, durs i mal·leables, però tenen dificultats per classificar la pols o els teixits com a sòlids. La pols es considera sovint com a líquid o com a pas intermedi entre el sòlid i el líquid.
• Un material líquid es considera més lleuger que

Fuerzas de Van der Waals e Interacciones Salinas

Fuerzas de Van der Waals

Las fuerzas de Van der Waals o interacciones de Van der Waals, son las fuerzas atractivas o repulsivas entre moléculas (o entre partes de una misma molécula).

Interacciones Salinas

Las interacciones salinas se establecen entre iones cuando estos se encuentran en disolución.

Factores Desnaturalizantes

Efecto de la polaridad del disolvente sobre la estructura de las proteínas: la polaridad del disolvente disminuye cuando se le añaden sustancias menos polares que el agua como el etanol o la acetona. Con ello disminuye el grado de hidratación de los grupos iónicos superficiales de la molécula proteica, provocando la agregación y precipitación. Los disolventes orgánicos... Continuar leyendo "Fuerzas Intermoleculares y Factores que Afectan la Estructura de las Proteínas" »

Lotura kimikoa:

substantzia jakin bat eratzeko atomo, ioi edo molekulen arteko indarrak da.

Lotura ionikoa:

-Metal eta ez metalen artean ematen da.-Ioi positibo eta ioi negatiboen arteko elkarketa elektrostatikoa da.-Elektroi transferentzia bat ematen da metaletik ez-metalera.-Metala eta ez-metala azken geruzan 8 elektroiez inguratuta gelditzen dira.-Sare ionikoak eratzen dituzte.

Lotura ionikoaren eraketa:Behin ioi positiboak eta negatiboak eratuta, espazioan ordenatzen dira , kristal-sare bat osatuz.Ioia bakoitzak aurkako zeinuko ioi kopuru bat izan behar du inguruan ahalik eta hurbilen kopuru honi koordinazio indizea deitzen zaio eta multzoa (sarea izenekoa) neutroa da. Ez du kargarik.

Sare-energia:

Konposatu ioniko baten sare-energia, U, prozesu

URTZE ETA IRAKITE PUNTU BAXUAK:

Puntu horiek handiagoak dira molekularteko indarrak handitu ahala.

DENTSITATE TXIKIA:

Batzuk besteetatik ia independente direnez, molekulek bolumen handia okupatzen dute.

EROANKORTASUN TXIKIA:

Ez dute elektrizitatea edo nekez eroaten dute, elektroiek, inguruan loturak eratzen ari direlako eta ez dute mugitzeko askatasunik.

KARBONOZKO KRISTAL ATOMIKOEN PROPIETATEAK

Kristal horien egiturak erabakitzen ditu haien propietateak.

• Gogortasun handia: diamantea gogorrena da; grafitoa, berriz, laminatan esfolia daiteke.

• Urtze eta irakite puntu oso altuak: beraz, karbonoa ikaztu egiten da urtu aurretik.

• Disolbagarritasunik eza: ez dago substantziarik disolba ditzakeenik.

• Eroankortasun elektrikoa: diamantean nulua da, elektroi guztiak

La Matèria: Composició i Propietats

La matèria és tot allò que té massa i volum. Està formada per àtoms. Els àtoms s'uneixen entre ells perquè senten atracció. Aquests vibren i augmenten el seu moviment quan s'escalfen.

Canvis d'Estat

• Sòlid a líquid → Fusió
• Gas a líquid → Condensació
• Sòlid a gas → Sublimació
• Líquid a sòlid → Solidificació
• Líquid a gas → Vaporització (ebullició, evaporació)
• Gas a sòlid → Sublimació inversa

Punt d'Ebullició i Punt de Fusió

Punt d'ebullició (de líquid a gas):

Si augmenta la pressió, el punt d'ebullició puja; i quan baixa la pressió, el punt d'ebullició baixa.

Punt de fusió (de sòlid a líquid):

Si augmenta la pressió, el punt de fusió baixa; i quan baixa la pressió, el punt... Continuar leyendo "La Matèria: Propietats, Estats i Classificació" »