Chuletas y apuntes de Química de Formación Profesional

Què són els Radiofàrmacs?

Els radiofàrmacs es defineixen com a compostos radioactius utilitzats per al diagnòstic i/o el tractament de malalties.

Els radiofàrmacs estan formats per:

• Un element radioactiu, el radionúclid, que és un isòtop radioactiu
• Un fàrmac, que és una substància que actua com a vehicle del radionúclid

Radiofàrmac (Rf) = Traçador radiactiu = radionúclid + fàrmac
Radionúclid (Rn) = Radioisòtop (Ri) = Isòtop radioactiu
Fàrmac = vehicle

Característiques dels Radiofàrmacs

Per a un ús segur i eficaç dels radiofàrmacs, hem de tenir en compte una sèrie de característiques:

• El radionúclid que tenen en la seva estructura i el tipus de radiació que emeten: alfa (𝛼), beta (β) o gamma (γ).
• L'aplicació clínica:

Técnicas de Cromatografía

Cromatografía de Papel o en Capa Fina (CCF)

La fase estacionaria es un sólido (generalmente alúmina o gel de sílice) que recubre una placa de vidrio o aluminio, mientras que la fase móvil es un disolvente o mezcla de disolventes, llamado eluyente. Los componentes de la muestra se separan según su interacción con la fase estacionaria y móvil.

Cromatografía en Columna (CC)

En esta técnica, los componentes de la muestra viajan a diferentes velocidades a través de una columna debido a su afinidad por la fase estacionaria. Los componentes que interactúan más con la fase estacionaria viajan más lentamente, mientras que los que se asemejan más a la fase móvil viajan más rápido.

Cromatografía Líquida de Alta

Refractometría y Densitometría

La refractometría es el estudio del cambio de dirección de la luz al pasar de un medio a otro de distinta densidad.

• Índice de refracción (n): Relación entre la velocidad de la luz en el vacío (c) y en el medio (v); n = c/v.
• Ley de Snell: n₁·senθ₁ = n₂·senθ₂.
• Ángulo límite: Ángulo de refracción que corresponde a un ángulo de incidencia de 90º.
• Variables que afectan: Temperatura, presión, longitud de onda y concentración.
• Condiciones estándar: Generalmente se mide a 20 ºC y una longitud de onda de 589 nm.

Equipos de Medición

• Refractómetro ABBE (manual/digital): Mide el ángulo límite. Procedimiento: limpiar prismas, colocar 2-3 gotas de muestra, centrar la línea en el retículo, leer (n)

Test sobre Sistemes Dispersos i Formulació

1. Els sistemes homogenis es diferencien dels sistemes dispersos en el fet que: C) els sistemes homogenis són més estables que els dispersos.
2. Una vegada polvoritzat un producte, és convenient: C) tamisar-lo.
3. Normalment, un producte polvoritzat es tamisa per: D) separar les partícules que han assolit la grandària desitjada.
4. El grau d'humitat durant el procés de desagregació de la pols: A) s'ha de controlar, ja que facilita la formació d'aglomerats.
5. L'espai que queda lliure entre dos fils consecutius d'un tamís es diu: D) llum.
6. Les petites gotes que apareixen quan es forma una emulsió són: B) micel·les.
7. Els components floculants: C) envolten les partícules i afavoreixen que es formi la suspensió.

Solubilidad y Saturación

El proceso de disolución de un soluto en un disolvente se ve favorecido por la fragmentación de los sólidos y por la variación de la temperatura (T⁰). En general, la solubilidad de un sólido en un líquido aumenta con la temperatura; a mayor temperatura, mayor solubilidad. La solubilidad de los gases en líquidos disminuye a medida que la temperatura aumenta. La solubilidad de una sustancia pura en agua se define como la cantidad máxima de soluto, expresada en gramos, que se disuelve en 100 g de agua (H₂O) a una temperatura dada.

Tipos de Disoluciones

Según la proporción de soluto y de disolvente, las disoluciones se clasifican en:

• Disoluciones diluidas: Cuando la cantidad de soluto es pequeña comparada con el

Cromatografia de Gasos (GC): Components Clau

La cromatografia de gasos (GC) és una tècnica analítica fonamental per a la separació i anàlisi de compostos volàtils. A continuació, es detallen els seus components principals:

Gas Portador

El gas portador és la fase mòbil en GC. Les seves característiques principals són:

• És una fase mòbil amb un flux constant.
• No afecta la separació dels components.
• És inert per evitar interaccions amb la mostra o la fase estacionària.
• Ha de ser disponible, pur i econòmic.
• Exemples comuns inclouen: heli, nitrogen, hidrogen, argó i diòxid de carboni (CO2).

Sistema d'Injecció

El sistema d'injecció permet introduir la mostra a la columna:

• La mostra s'introdueix a la columna mitjançant una xeringa a través

Vaporització i Ebullició

El pas de líquid a vapor s'anomena vaporització i pot donar-se només a la superfície del líquid (evaporació) o bé a tot el volum (ebullició). Si escalfem un líquid en un recipient, la pressió de vapor anirà augmentant fins que s'iguali a la pressió atmosfèrica. En aquest moment, el vapor s'origina en tota la massa del líquid i s'escapa. És l'ebullició. La temperatura d'ebullició és característica de cada substància, però varia segons la pressió. La pressió de vapor depèn de la temperatura i augmenta amb aquesta.

Segons la constitució del líquid, com més intenses siguin les forces intermoleculars, més baixa serà la pressió de vapor i, per tant, més gran serà la temperatura d'ebullició.... Continuar leyendo "Vaporització, Ebullició i Tècniques de Separació" »