Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Primaria

PRINCIPALS PROCESSOS PSICOLÒGICS

Les sensacions i la percepció

Les sensacions:

son impresions que es produeixen en el cervell per l’excitació originada en els diferents receptors senrorials o causa d’estímuls.

• Sensacions estereoceptives:

  
    reben els estímuls del mon exterior. Son els organs dels sentits ( vista-gust-oïda-tacte-olfacte)
• 
  

  Sensacions intraceptives:

  sensacions que provenen del medi intern del individu. En funció d’on es localitzen els receptors, podem parlar de:

  • Sensacions propiocetives:

    
    estan situats en els músculs, els tendons i les articulacinos i a l’aparell vestibular (oida interna). D’aquestes sensacions percebem el to muscular, la posició del cos a l’espai i l’equilibri.
  • 
    

    Sensacions visceroceptives:

    estan

Teorías del Juego

Importancia del Juego

El... Continuar leyendo "Principales Teorías del Juego: De Bühler a la Actualidad" »

La personalitat és un conjunt estructurat de les disposicions innates (herència i constitució) i de les adquirides (medi social i cultural) que determina l’adaptació de l’individu al seu ambient.

En la majoria de definicions s’inclouen característiques biològiques, psicològiques i socials que estableixen la forma de ser i actuar d’una persona concreta.

Objectiu: Intentar descriure, classificar i explicar els elements constants del funcionament psicològic humà, i així, saber a què atenir-nos respecte a les accions pròpies i d’altres persones.

Què pretén respondre la psicologia de la personalitat?

• Saber quines característiques defineixen les persones.

• Saber com interactuen els factors genètics i ambientals.

• Explicar els canvis

1. El tipus d’identitat que es caracteritza perquè l’adolescent estableix una relació de compromís amb els valors que considera essencials i estableix metes en funció d’aquests valors es denomina: D’assoliment

2. En l’etapa d’adolescència i joventut, un bon estat nutricional es considera un.. Factor de protecció ambiental

3. En l’adultesa primerenca i intermitja, les funcions cognitives... El deteriorament físic del cervell no ha de comportar necessàriament un deteriorament de les funcions cognitives

4. Durant l’adolescència, les relacions entre iguals... Si són positives, es tradueixen en un bon ajust cognitiu i personal de l’adolescent

5. En quina etapa s’arriba al nivell més complex de desenvolupament de les capacitats

Conceptos Clave del Desarrollo Humano

A) Construcción de la Adolescencia

La adolescencia es una construcción social. Se originó debido a que, durante la Revolución Industrial, los niños eran utilizados como mano de obra. Esto deterioraba su salud, enfermándolos y exponiéndolos a accidentes graves, ya que no tenían un desarrollo cognitivo óptimo para ese tipo de trabajo. Por lo tanto, se creó esta etapa para someterlos a una especialización, preparándolos para la adultez y permitiéndoles trabajar sin sufrir accidentes. Sin embargo, en África aún no existe la adolescencia como tal. En ese lugar, los niños llegan a la pubertad, desarrollan los rasgos secundarios y ya son considerados adultos.

B) Pensamiento Crítico

El pensamiento

La Moral y su Estudio

Es necesario dejar clara la distinción entre moral y ética, términos que, con cierta frecuencia, se utilizan como sinónimos. La moral es un antecedente de la ética: se refiere a aquellas actividades concretas para las cuales la ética es la ciencia. Puede ser definida como la conducta humana en cuanto que está sometida libremente al ideal de lo que se considera correcto y apropiado. Este ideal que gobierna nuestras acciones libres es común a todos los hombres. Aunque existen amplias diferencias entre las distintas teorías sobre la ética, sin embargo, hay un acuerdo fundamental en relación con las líneas generales de conducta que se consideran deseables tanto en la vida pública como en la privada. La acción... Continuar leyendo "Fundamentos de la Moralidad y la Psicobiología: Cerebro, Conducta y Ética" »

Dominio de Hechos Numéricos Básicos: Estrategias y Desarrollo

Los **hechos básicos** para la suma o la multiplicación son las combinaciones en las que los sumandos o los dos factores son menores que 10 (ej., 7x2, 3+5). Los hechos básicos en la división o la resta son aquellos en los que el resultado sea menor que 10 (ej., 36:9, 15-8). El dominio de los hechos básicos significa que un alumno puede dar una respuesta rápida (aproximadamente 3 segundos) sin la necesidad de recurrir a métodos poco eficientes como el contar de uno en uno.

Grandes Ideas

1. Las relaciones numéricas proveen a los alumnos de las estrategias que les ayudan a recordar los hechos básicos.
2. El dominio de los hechos básicos es un proceso de desarrollo que avanza a través

Esquema Corporal: Consisteix en la representació mental del propi cos, el segment, possibilitats dels moviments i limitacions espacials.

Fa referència a:

• Límits d’espais
• Possibilitats motrius
• Possibilitats d’expressió corporal
• Percepcions de les parts del nostre cos
• Coneixement de les parts del cos (verbalment)
• Capacitat de representació del propi cos

Desenvolupament i Elaboració de l’Esquema Corporal

Etapes segons P. Vayer

• Període maternal: 0-2 anys
• Període global d'aprenentatge i ús d’1 mateix: 5-7 anys
• Període de transició: 5-7 anys
• Elaboració definitiva de l’esquema corporal: 7-11/12 anys

Etapes segons J. Boulch

• Etapa del cos viscut: Fins als 3 anys
• Etapa de la discriminació perceptiva: 3-7 anys
• Etapa del cos representat: 7-12 anys

Etapes

Intel·ligència: Definició i Components

La intel·ligència es compon de diversos factors interrelacionats:

• Condició emocional: Naixem amb necessitats i òrgans d'orientació que ens permeten valorar la realitat.
• Cultura: Desenvolupa la nostra intel·ligència.
• Sistema de control: Permet l'autonomia de l'individu en relació amb el medi, les pulsions, el condicionament i les rutines.

En conclusió, la intel·ligència és la capacitat d'assimilar, guardar i elaborar informació per resoldre problemes. Aquesta definició s'aproxima al concepte d'intel·ligència computacional. A més, s'afegeix una nova propietat: la intel·ligència executiva, que és la capacitat d'iniciar, dirigir i controlar la intel·ligència.

Teories Clàssiques de la

Estructura de un Sistema

Se refiere a las relaciones recurrentes, estabilizadas y ordenadas que forman parte del sistema. Es la organización característica del sistema, la cual se mantiene gracias al aporte de los subsistemas. Se compone de:

Subsistemas

Son los componentes individuales o agrupaciones dentro del sistema.

Límites

Son las fronteras que definen quién está dentro y quién está fuera del sistema, es decir, qué pertenece y qué no. Existen tres tipos:

• Abiertos: Permiten un intercambio fluido de información y energía con el entorno.
• Cerrados: Restringen el intercambio con el entorno, tendiendo al aislamiento.
• Difusos: No están claramente definidos, lo que puede generar confusión en las interacciones.

Procesos en los Sistemas

Los procesos... Continuar leyendo "Entendiendo la Estructura y Procesos en Sistemas Familiares: Conceptos Clave" »