Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Formación Profesional

Gènere i sexe

Les diferències de sexe són les derivades de les diferències físiques i biològiques entre un ésser masculí i un ésser femení.

Les diferències de gènere estan basades en tradicions, valors o creences (no necessàriament compartides per totes les cultures), que pressuposen actuacions i comportaments diferents per a cada sexe.

Diferenciació sexual i de gènere en la infància

Entre el primer i el segon trimestre de gestació es pot conèixer el sexe del nadó. Ja en edat molt primerenques, els bebès poden arribar a comprendre que les persones es divideixen generalment en homes i dones.

Tres mesos, els bebès poden apreciar que les cares i les veus masculines són diferents de les femenines.

Un any, ja són capaços de distingir... Continuar leyendo "Desenvolupament de gènere i sexe en la infància" »

BLOC 2: DIDÀCTICA DE LA LLENGUA ORAL

La llengua oral s’ha d’ensenyar a l’escola.

La llengua oral NO és un do innat.

A Primària encara no tenen un nivell suficient del registre formal, per defensar-se a nivell informal una mica més, però no tenen una competència comunicativa oral suficient encara.

El currículum incideix poc en l’àmbit de la llengua oral

El mestre té un paper rellevant coma model de llengua.

PER QUÈ CAL ENSENYAR LLENGUA ORAL?

2 grans propòsits:

• Pel paper mediador que exerceix en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge, Els nens a l’hora d’aprendre l’instrument que tenen més valuós és la llengua oral, ja que és aquella que a classe permet l’entesa, les preguntes, etc. El llenguatge és un instrument

• Latència de resposta:

  temps transcorregut entre la presentació d’un estímul i l’inici de la resposta.

• Taxa de resposta:

  quantitat de respostes per unitat de temps.

• Programes de reforç:

  • Interval fixe:

    el reforçament es produeix per la primera resposta correcta després d'un període fixe de temps transcorregut.

  • Interval variable:

    el reforçament es produeix després d'un període de temps que varia entre reforç i reforç.

  • Raó fixa:

    el reforçament es produeix després d'un conjunt de respostes no reforçades.

  • Raó variable:

    el reforçament es produeix després d'un conjunt de respostes no reforçades, però la quantitat d'elles varia entre reforç i reforç.

• Adquisició:

  observació d'un model i reconeixement dels trets característics d'

Factores que Influyen en la Comunicación

Factores Favorecedores

Para una comunicación efectiva, es crucial:

• Contextualizar la información: Adaptar el mensaje al contexto y al conocimiento del interlocutor.
• Estructurar el mensaje: Organizar las ideas de forma clara y lógica.
• Ser breve: Transmitir el mensaje de forma concisa y evitar la redundancia.
• Expresarse con un lenguaje adaptado al interlocutor: Utilizar un lenguaje comprensible para el receptor.
• Escucha activa: Prestar atención al mensaje del emisor, parafrasear, mostrar empatía y resumir para asegurar la comprensión.
• Retroalimentación (feedback): Asegurarse de que el mensaje ha sido comprendido por el otro.
• Escuchar sin prejuicios: Evitar juicios de valor y estereotipos.

Factores Inhibidores

Fases de l'evolució del concepte de discapacitat

Cultures antigues: Enfocament màgic-religiós

Els grans trastorns físics o sensorials són deguts a un poder sobrehumà que posa a prova o castiga la persona.

Remeis i tractament social

• Remeis: màgia o intervenció de bruixes, massatges, banys, herbes...
• A nivell social: la persona és objecte de rebuig i, de vegades, causa de mort.

Des del segle XV: Enfocament tècnic i secularitzador

La discapacitat es veu com a resultat de fenòmens naturals (accidents).

Institucions i tractament

• Institucions manicomials: orientades a la rehabilitació amb tractaments que persegueixen la inserció social.
• Internament massiu: les feines terapèutiques les feien les monges o els cures.

Finals del segle XIX i Segona

Negoziazio-bilera:

• Helburua: Kontrajarriko interesak kontziliatzea. Gatazka bati buruz akordio batera heltzea kontsentsuaren bidez.

  • Partaideen papera: Aktiboa. Alde bakoitzaren harrera azalduko dute, iritziak azalduko dituzte proposamenak eginez.

  • Gidari/Moderatzaileren papera: Erreztatzailea. Inpartziala izan behar du eta konponbide baten bilaketa bultzatu behar du.

12. gaia

Moderatzaileraren lana ez da batere erraza izaten eta jakina, ezin du edonork bete. Moderatzaileak tratatu behar gaiari buruzko ezaguera tekniko batzuk behar ditu eta aldiberean, ezaguera psikologiko batzuk izatea:

• Positiboa: Taldea aurrera eramaten dduten aspektu positiboetan zentratzen da. Taldeari bere kemena hedatzen dio.

• Irekia: Partaideen eritziak onartzen ditu, kritikatu

• Identitat individual:

  Experiència i imatge que té el subjecte de si mateix.

• Identitat social:

  Conjunt de característiques que la societat atribueix als individus.

• Estereotip:

  Conjunt de creences i idees preconcebudes que un determinat grup comparteix sobre les característiques d'altres grups.

• Prejudicis:

  L'acte de jutjar abans de disposar d'una informació completa.

• Alteritat:

  Es genera a partir de sistemes de classificació social i de les desigualtats entre el repartiment de recursos materials, econòmics i culturals.

• La naturalització de l'exclusió:

  Consisteix a considerar les situacions de desavantatge com a naturals i inevitables, o a culpar les mateixes persones que la pateixen de ser les responsables de la seva situació.

• 1. Durkheim:

     Els desviats