Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Universidad

Els registres lingüístics: definició i classificació

Les combinacions de les diferents gradacions de camp, mode, to i tenor fan que puga haver-hi quasi tants registres com situacions comunicatives, tot i que podem agrupar-los en quatre registres bàsics, encara que es podrien subdividir segons les situacions:

1. Registre col·loquial

És propi de les situacions quotidianes; és un registre universal que tenen totes les llengües. El mode és l'oral espontani, però a vegades poden haver-hi textos escrits amb un registre literari que volen imitar el col·loquial, elaborant el text oral al mateix temps que parlem. El tenor funcional moltes vegades reforça el contacte social. El tenor personal és informal, la relació entre les persones sol... Continuar leyendo "Els quatre registres lingüístics bàsics: definició i ús" »

La normativització del català

La normativització és el procés de fixació de les normes d’una llengua. Aquestes normes en descriuen la gramàtica, en recluten el lèxic i n’acorden una ortografia. L’objectiu és mantenir la unitat lingüística enfront de les diverses variacions de la llengua i oferir als usuaris uns usos estandarditzats que els permetin comunicar-se adequadament amb els altres membres de la comunitat lingüística. Els àmbits d'ús on es comença a notar l'ús del català són l'educació, l'administració, en cursos, en premsa...

La figura d’Antoni Maria Alcover (Jordi des Recó) fou l’impulsor del primer congrés Internacional de la llengua catalana, és el creador del Diccionari català, valencià-balear i... Continuar leyendo "Normativització del català, Noucentisme i Escola Mallorquina" »

Joan Francesc Mira: Reflexions sobre la Realitat Contemporània

Trajectòria de l'Autor

Joan Francesc Mira (València, 1939), format acadèmicament a Itàlia, és conegut com a autor de novel·les, de contes, d'assajos i com a traductor. Després de treballar i col·laborar en estudis a l'estranger (París, EUA...) tornà a València i actualment és professor a la Universitat Jaume I de Castelló.

L'Obra Assagística: Temes i Títols

La seva obra reflecteix la realitat d'una època - dels anys 70 fins a l'actualitat - que ha passat de la dictadura de Franco a la democràcia parlamentària, fet que no sols donà lloc a un esclat econòmic, sinó també cultural, ja que les nostres lletres, ofegades durant molt de temps, començaren a normalitzar-... Continuar leyendo "Joan Francesc Mira: Assajos sobre Identitat i Nació Valenciana" »

Tendències Estètiques i Moviments Literaris

Tendències Estètiques a Catalunya

A Catalunya, es van impulsar dues grans tendències estètiques:

1. Tendència Vitalista-Regeneracionista

Va ser impulsada pels intel·lectuals de la revista L'Avenç. Influïts pel vitalisme de Nietzsche, elaboraven un programa de regeneració moral, social i política de Catalunya. Els regeneracionistes catalans creien que el poder de l'artista podia transformar la societat.

2. Tendència Simbolista-Decadentista

Defensava que l'artista, davant la indiferència amb què era rebuda la seva obra, s'havia de refugiar en la regió de l'art. Un símbol és allò que evoca o representa una idea abstracta ben definida. Per exemple: el colom i l'olivera simbolitzen la pau.... Continuar leyendo "Tendències Estètiques i Moviments Literaris: Realisme i Naturalisme" »

El Deseo de Dios en Simone Weil

Soledad Aravena

El catecismo de la Iglesia Católica parte de una premisa fundamental: el hombre es capaz de Dios y, al mismo tiempo, nos remite al deseo de Dios. Que el hombre sea capaz de Dios no significa otra cosa que el hombre sea capaz de una relación con Dios, que es en sí mismo pura relación (Padre-Hijo-Espíritu Santo). La capacidad del hombre para Dios acontece como un llamado, dice San Agustín: "Tú, oh Dios, nos existes, nos llamas para que el alabarte sea nuestro deleite y nuestro corazón está inquieto hasta que repose en ti".

El deseo de Dios es movimiento causado por algo-alguien que atrae. No existe una capacidad innata que procure dicho movimiento; dicho de otra forma, el hombre no busca a... Continuar leyendo "El Deseo de Dios en Simone Weil: Una Aproximación a la Espera y el Vaciamiento" »

Comportamiento Simbólico de los Neandertales

Mucho se ha escrito sobre si los neandertales poseían o no comportamiento simbólico. Lo cierto es que, aunque la evidencia arqueológica resulte de difícil interpretación, hallamos: piezas grabadas, instrumentos musicales, curiosidades, adornos y piezas de uso de pigmento, que en muchos casos se presentaban como ajuar funerario.

Actualmente, se reconocen unos cuarenta casos de sepultura neandertal de un total de diecinueve yacimientos. Los neandertales enterraron siempre a sus muertos en sepulturas simples, de un solo individuo. La mayoría son inhumaciones primarias en fosa en los lugares de hábitat. Finalmente, la posición de los cadáveres, las ofrendas funerarias y la preparación de estructuras... Continuar leyendo "Comportamiento Simbólico y Extinción de los Neandertales: Un Estudio del Paleolítico Superior" »

Enseñanza Primaria

Con la LXE (1970) se flexibilizó la bacharelización de la enseñanza primaria (extensión al nivel primario de la estructura de cursos y exámenes propia del bachillerato y la enseñanza universitaria) al dividir el EXB en dos etapas, establecer la evaluación continua y restringir las pruebas de promoción a la segunda etapa. A comienzos de la década de los 80 se diferenciaron en este nivel educativo tres ciclos (inicial, medio y superior), lo que facilitaría la reestructuración efectuada posteriormente por la LOXSE (1990). La LOXSE reestructuró y redujo la enseñanza primaria a seis cursos (6-12 años), dividida en 3 ciclos de 2 cursos cada uno, y admitió la posibilidad (más teórica que real) de que, si no se... Continuar leyendo "Evolución del Sistema Educativo Español en el Siglo XX" »

Text Narratiu: Funció i Gèneres

El text narratiu té com a funció informar de fets reals o de ficció. Dins dels textos narratius, s’hi inclouen gèneres de ficció, com ara el conte o la novel·la, o gèneres de no ficció, com per exemple la notícia o la crònica.

Estructura del Text Narratiu

• Plantejament: situació inicial.
• Nus: transformació o desenvolupament.
• Desenllaç: resolució.

Text Argumentatiu: Convèncer i Influir

El text argumentatiu és un acte de parla complex que té com a objectiu exercir influència sobre un públic i, per tant, és aquell que intenta convèncer d’alguna cosa. Són exemples de textos argumentatius els assaigs, les ressenyes i els articles d’opinió.

Estructura del Text Argumentatiu

1. Presentació o exordi: