El registre estàndard. El registre col·loquial.
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,15 KB
UNITAT DIDÀCTICA 1 - FONAMENTS DE L’ ESCRIPTURA I COMUNICACIÓ ACADÈMICA
1. L’ ESCRIPTURA ACADÈMICA
La redacció escrita és una de les tasques Fonamentals del quefer universitari. Es dedica gran part de la seva jornada a Escriure i a lletgir.
Des d’ una perspectiva pràctica, l’ Ensenyament dels fonaments d’ escriptura i de lectura de gèneres acadèmics i de Carácter profesional es torna a centrar en un context educatiu com l’ actual, Marcat per la importancia que tenen les composicions escrites (treballs) per Sobre de les proves d’ evaluació (exàmens) a l’ hora de qualificar l’ aprenentatge De l’ alumnat. L’ entrada a la universitat suposa abordar el domini de gèneres Discursius nous, i alhora això implica i requereix d’ un nou ús de la llengua Que ha de ser apresa pels alumnes.
Els estudis universitaris exigeixen que l’ Alumnat desenvolupi la seva capacitat d’ anàl·lisi, que sigui rigurós, que Sàpiga dominar i combinar els coneixements teòrics, que desenvolupi la Capacitat argumentativa tant oral com escrita.
Un treball acadèmic suposa una aportació al Saber existent mitjançant coneixements comprovats a través de mètodes rigorosos I normalitzats. Pressuposa, en primer lloc, l’ existencia d’ un objecte o camp D’ estudi sobre el qual l’ autor del treball planteja i intenta respondre una Sèrie de qüestions. També suposa i exigeix un distanciament pel que fa a l’ Objecte d’ estudi, per la qual cosa cal evitar al màxim les valoracions o Expressions subjectives. Finalment significa l’ aplicación d’ un mètode d’ Anàl·lisi. En definitiva, l’ objectiu de l’ escriptura acadèmica és la creació I comunicación de coneixement a partir de:
A) La revisió del que ja s’ ha dit sobre un Tema determinat
B) L’ aportació de noves perspectives, dades, Evidències i coneixements sobre aquest tema
2. EL REGISTRE EN L’ ESCRIPTURA
La nostra activitat diària es desenvolupa i
Realitza en diferents cercles que configuren el que es denomina espais
Comunicatius. Depenent d’ aquests espais, l’ emisor selecciona el llenguatge
Més adequat i és aquí on es dóna la selección del registre. El registre pot
Ser: formal (culte o mitjà) o informal (col·
loquial o vulgar). Els principals
Factors que influeixen en l’ elecció d’ un registre són (Sala-Branchadell,
2012):
- La relació entre l’ emisor i el Receptor.
- El moment i el lloc en el qual es Produeix l’ acte comunicatiu.
- El canal utilitzat.
- El tema seleccionat.
- La intenció de l’ emisor.
Registre Formal culte | - S’ empleen termes tècnics en el tema a tractar. - Es compleixen amb Rigor les construccions sintàctiques. - Requereix de precisió I riquessa de vocabulari. - Oracions ben construïdes amb diversos verbs; ús de connectors. |
Registre Formal mitjà | - És un registre mitjà, que pretén arribar a un màxim de receptors. - Es tracta d’ un nivell formal, estàndard, que adopta les exigències Normatives de l’ idioma, encara que és menys meticulós i rígid que el culte. - El seu ús més freqüent es dóna en els mitjans de comunicació social. - Es caracteritza per: Naturalitat, expressivitat i per ser entès per tots els parlants. |
Registre Infomal col·loquial | - Es tracta d’ un text Oral que es caracteritza per la seva espontaneïtat, economía lingüística i Apel·lació (Ui!, D’ acord?...). - Es propi de la Conversa amb les persones de confiança. - Es caracteritza per La subjectivitat del parlant, una funció expressiva, economía de mitjans Lingüístics (oracions inacabades, suspeses; el·lipsi, falta de precisió; Ocupació de frases curtes, de gran simplicitat sintàctica), un ús freqüent de Certes paraules (idò, bé, però…) que resalten la continuïtat de la conversa i Adquireixen una gran varietat de funcions, abús de crosses (això, llavors, es Que…), l’ ús de frases fetes, apel·lació a l’ oïdor (ús de vocatius, Interrogacions) i el domini d’ una funció apel·lativa. |
Registre informal Vulgar | - Es considera que un Emissor està classificat en aquest nivel quan és incapaç de canviar de Registre i adecuar el seu missatge a altres nivells. - L’ emisor no descura L’ expressió voluntàriament, sinó per falta d’ instrucció o de formació. - Està caracteritzat Per l’ alteració de les normes de la llengua i la utilització de vulgarismes. |
L’ escriptura acadèmica se situa en El primer tipus de registre: formal culte. I és per això que, a l’ hora de Redactar treballs acadèmics, hem de tenir molt en compte els principis de: Especialització, rigor, riquesa i precisió, tant en aspectes d’ estil com Ortogràfics, sintàctics i semàntics.
3. EL PROCÉS D’ ESCRIURE
Escriure és en certa manera una forma De pensar. Quan les idees s’ han de posar en paper, s’ assoleixen més nitidesa I claretat. La finalitat dels treballs acadèmics ha de ser també intentar fer Una aportació al coneixement existent sobre aquest. Per això, és necessari Qüestionar-se repetidament si el text conté tota la información necessària per Ser entès, si els termes emprats estan prou ben delimitats i definits i si l’ Objectiu del treball no dóna lloc a dubtes i/o interpretacions. Un treball amb Un objectiu difús resulta il·legible.
El procés d’ escriure té diferents Etapes: preredacció, redacció i correcció textual.
FASE 1: PREREDACCIÓ
Comprèn una sèrie d’ operacions que s’ han de Realizar abans de començar l’ activitat d’ escriptura:
- Selecció i límits del tema sobre el Qual s’ escriurà: el tema s’ ha de precisar i delimitar de manera específica. No convé plantejar-se temes molt generals.
- Intenció comunicativa: per a què Escric? Com vull que reaccionin els lectors?
- Objectiu del text: informar, Exposar, persuadir, argumentar, descriure, narrar, o bé intent contrastar Aspectos de l’ objecte d’ estudi o d’ escriptura?
- Definir el públic al qual s’ escriu.
- Gènere textual: condiciona aspectos Com l’ escriptura, la funció cultural del text, el perfil del lector, la Selección léxica i l’ estil. Cada tipus de text organitza d’ una manera Particular els seus continguts.
- Cerca d’ informació (fonts) Al·lusiva al tema o complementària: la información que ens servirá de base Textual ha de ser rigurosa, pertinent i actualitzada. Les fonts poden ser prou àmplies: llibres, revistes, diccionaris, etc. Cal tenir en compte que unes Fonts inadecuades (desactualitzades, poc fiables, no pertinents) poden fer Malvé el treball d’ escriptura.