Romània perduda

La comunicació:

emissor, codi, missatge, canal, receptor... I soroll (qualsevol distorsió en el funcionament de l’esquema > mal funcionament del canal, mala formulació missatge, inexistència de codi comí entre emissor i receptor...

Signe:

unitat bàsica de comunicació en un grup > + important pels humans: 

Signe lingüístic:

uníó d’un concepte i d’una forma acústica (Ferdinand de Saussure)

1.Tres elements principals

oSignificant: 
conjunt de fonemes (sons o lletres) q formen paraula

oSignificat: 
concepte idea

oReferent: 
la realitat, allò que existeix

2.Característiques del signe lingüístic

oArbitrarietat: 
relació existent entre significant i significat > convencional > només onomatopeies i epònims són motivats

oDoble articulació: 
conjunt d’unitats (fonemes) sense significat que formen: morfemes i lexemes (+ informació)

oImmutabilitat i mutabilitat:
 immutable pq relació significant i significat no pot ser modificada | mutable segons canvis el temps

oConcatenació: 
uníó diferents signes lingüístics > permet generar nombre de missatges il·limitat

3.Classificació dels signes (no lingüístics)

oIndici: 
permet interpretar fet a partir d’altre > tenen relació proximitat (fum > foc)

oIcona: 
expressa semblança amb objecte representat > no caràcter natural | possible convenció (indicadors lavabo...)

oSímbol: 
senyal convencional que representa alguna cosa > no relació entre signe i objecte > colors semàfors, targetes àrbitre...

Funcions del llenguatge:

1. Expressiva 2. Referencial 3. Conativa 4. Fàtica 5. Metalingüística 6. Poètica 7. Lúdica (jocs de paraules, embarbussaments) 8. Social (convencions socials > com anem?, m’alegro de veure’t).

La classificació de les llengües del món

1.Classificació tipològica

oLlengües aïllants: 
importa l’ordre dels mots en oració > sabem funció segons lloc

oLlengües flexives: 
terminacions flexives > funció canviant, ordre lliure, terminació

oLlengües aglutinants: 
seguit d’unitats > paraules compostes (composició)

2.El cas del català:

té una mica de tot > abunda tipologia flexiva, però hi ha trets aïllants i altres d’aglutinants

3.L’indoeuropeu

Llengua mare (3000 aC) > diversificació en branques diferents > grup itàlic, cèltic, germànic, baltoeslau > origen zona sud de Rússia –Mar Negre, Mar Caspi

1.Punt d’articulació: Bilabial, labiodental, dental, alveolar, palatal, velar

2.Mode d’articulació: Oclusiu, fricatiu, africat, vibrant, lateral, nasal

3.Alguns canvis (mirar llibre)

oElisió, ensordiment, sonorització, emmudiment, sensibilització, geminació...

Propietats textuals

1.Adequació: Text s’ha d’adaptar a la situació comunicativa > destinatari, context, canal

2.Coherència: Text > incorporar informació pertinent sobre el tema q es tracta de manera organitzada

3.Cohesió:

text ha de constituir una unitat > ha de vertebrar diferents parts presentades i ha d’establir lligams entre oracions i paraules

4.Correcció: Seguir normativa ortogràfica, morfològica, sintàctica i lèxica

La ROMània (territoris on es parla llengua derivada llatí)

I les llengües ROMàniques

1.ROMània perduda: En algun moment de la història s’hi va parlar llatí > després substitució

2.ROMània nova: Territoris on es parla llengua ROMànica xo no van patir domini ROMà (col.)

3.Fragmentació lingüística de la ROMània

oSubstrat:
llengua existent abans del domini ROMà deixa empremta > va condicionar implantació del llatí > basc, iberobasc, celtiber...

oProcedència dialectal i social colonitzadors: 
diferències del llatí s’accentuaven segons el lloc de l’Imperi

oIntensitat romanització: 
zones amb + empremta | zones amb - empremta

oSuperstrat: 
llengües posteriors al llatí que van influir  > romanx

4.La divisió de la ROMània

Dins de la ROMània occidental (portuguès, castellà, català, occità, francès, sard, romanx) > dos subgrups segons els arabismes

Gal·loromànic (cat, fr, occ):

arabismes sense article (no dins paraula > cotó)

Iberoromànic (cas, por):

arabismes amb article (es fica dins paraula > algodón)

Classificació segons geografia:

català oriental i català occidental

vClassificació segons punt de vista històric: 
constitutius (evolució llatí – R, C i algun NO-) i consecutius (català > nous territoris: subd T, V, B, A)