Miquel Martí i pol catalanisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en con un tamaño de 2,47 KB

La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran Ressò social. Explica-ho i raona-ho


Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003) és el poeta més llegit i popular de les Darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feien accessible a tots els Públics sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques. La Seua constant referència a la situació social i nacional catalana havien fet Que molts dels seus poemes foren musicats per molts cantants (Lluís Lllach, María del
Mar Bonet, etc), cosa que ha contribuït encara més a la seua Popularització. Els Seus inicis poètics s’inclouen en el Realisme històric, amb reculls que Reflecteixen les formes de vida de la comunitat del seu poble (Roda de Ter) i, Especialment els treballadors de les fàbriques de filatures: El poble (1966), La fàbrica (1972). Cap a l’any 1970, immobilitzat per una llarga Malaltia, la seua poesia deriva cap a la meditació estoica i solidària –a la Manera que ho feia Espriu- del sentit de la vida. És l’època de major producció Creadora. De la seua malaltia trau la força moral per a seguir vivint. La Producció és molt abundosa iniciada amb Vint-i-set poemes en tres temps, Recollida la seua obra poètica en cinc volums: L’arrel i l’escorça (1975), El Llarg viatge (1976), Amb vidres a la Sang (1977), Les clares paraules(1980) i Per preservar la veu (1985).

L’obra De Martí i Pol té una acceptació excepcional entre els lectors i la crítica: La Seua trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, Amb el Premi Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

El Ressò social que ha tingut la poesia de Miquel Martí i Pol té molt a veure amb Alguns fets que han marcat la seua vida, entre els quals cal remarcar els Següents: El Lligam amb el seu poble nadiu. La Condició social obrera, -era escrivent d’una fàbrica tèxtil. Les Conseqüènciesde la malaltia, una Esclerosi múltiple que li impedí moure’s i parlar amb normalitat. El Comprimís personal amb la seua classe social i amb el seu país. L’actitud de Recerca envers el coneixement de si mateix i del món que l’envolta.

Entradas relacionadas: