Novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc

La novel·la cavalleresca

Orígens

Els orígens es troben a la Bretanya, o el que és el mateix, en les novel·les artúriques, amb la participació de la dama de la cort, la introducció de l'amor, cavallers errants, aventures amb elements meravellosos i màgics, i personatges com Lancelot, Merlí i Ginebra. A França, trobem els romanços de Tristany i Isolda i obres de Chrétien de Troyes. A Catalunya, destaquen El Blandín de Cornualla i la Faula de Guillem de Torroella.

Llibres de cavalleries

A la tradició castellana, destaca L'Amadís de Gaula, que narra aventures d'un valor exagerat enmig d'un món ple de fantasia i màgia, llocs exòtics i en un temps remot. En definitiva, són novel·les de caràcter inversemblant.

Novel·les cavalleresques

A la tradició valenciana, trobem Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, que narren aventures amb una mesura humana, en un món lògic i sense meravelles, llocs coneguts i amb l'aparició de personatges històrics. Són novel·les de caràcter versemblant.

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca anònima del segle XV dividida en tres parts:

• L'evolució i formació d'en Curial.
• El torneig de Melú (França).
• Captiveri a Terra Santa i retorn a Montferrat.

Característiques:

• Versemblança: llocs coneguts i personatges històrics.
• Retorn a la cultura clàssica i italiana: influència de Dant i Boccaccio.
• Tema principal: ascensió d'un jove de classe social baixa a una classe més alta mitjançant la cavalleria.
• Humor.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és una novel·la moderna, anomenada "novel·la total" per Mario Vargas Llosa. Es classifica com:

• Novel·la cavalleresca: descriu els combats individuals i les estratègies militars amb detall. El cavaller es descriu com una persona amb astúcia i enginy, sempre dins dels límits de la versemblança.
• Novel·la històrica: relata fets històrics (llocs coneguts), però en canvia la història.
• Novel·la social: hi apareixen nombrosos estrats socials descrits (reis, nobles, serfs).
• Novel·la eròtica: gran importància de l'amor i el sexe. Personatges com Diafebus (gran amic de Tirant) i Estefania (dama de companyia de Carmesina) o Plaerdemavida (alcavota) en són exemples.
• Novel·la psicològica: anàlisi psicològica dels personatges, que no corresponen a personatges típics de l'època, sinó que evolucionen.

Personatges

Els personatges es desvinculen dels estereotips, evolucionen al llarg de la novel·la i tenen una gran complexitat psicològica. Alguns exemples són:

• Tirant: cavaller fort, de caràcter humà, versemblant i valent. En el terreny amorós, s'espanta per la timidesa i es mostra vulnerable.
• Plaerdemavida: vídua reposada, donzella de Carmesina.
• Hipòlit: amic fidel del Tirant.
• Estefania: criada de Carmesina.

Llengua i estil

Joanot Martorell combina dos estils:

• Col·loquial: expressions familiars, reflex de la part viva de la ciutat de València, plena d'ironia i humor.
• Solemne: monòlegs i parlaments dels personatges, ple de meravelles lèxiques.