Miquel Costa i Llobera: Poeta mallorquí de la Renaixença

Miquel Costa i Llobera

Pollença, familia benestant. Estudis de dret a Bcn (coneix a Jacint Verdaguer) i dsps a Madrid. Rere viatjar a Paris torna a Pollença on desperta la seva vocació sacerdotal, viatja a Roma per estudiar Teologia; 1906 presideix els Jocs Florals de Bcn. Tradició poética propera a la de la Renaixença. Alternà l’escriptura de poesía en caste i cata. 1r períodePoesies to molt contingut i serè, paisatge que dibuixa cenyit a la geografía de Mallorca, poema + destacat Lo pi de Formentor Durant aquesta etapa inicià la lectura de Virgili i Horaci. 2n Caract clàssiques. Horacianes planteja problema inspiració poética. Nivell tècnic: substitució rima romàntica pel metre clàssic. De l’agre de la terra. Tradicions i fantasies. Joan Alcover Company de battx de l’anterior. S’adhereix a principis Reanixença. Militant Partit Conservador, diputat a les Corts de Madrid, magistrat de l’Audiència Provincial. Es decantà pel castellà però acaba adoptant el català a causa de: mort esposa i fills en 4 anys, procés sinceritat personal i identificació amb la llengua de la seva terra, i crisi personal produïda pel fracàs de la seva obra en caste. A casa seva tertúlies que reunien Intel.lectuals +prestigiopsos de Mllc. Defensa que el poeta s’ha de ceñir a una poesía clara i entenedora. Teoria estètica Entre la defensa d’una poesía espontània i aquella altra de forme sperfectes, Reclama el domini de la tècnica i una extremada cura en el llenguatge, Poesia lligada a les experiències viscudes en propia pell. Etapes1ª poemes d’entreteniment en cata i castePoesías, Poemas y Armonías. 2ªLlengau patria mostrant conversió al català; causes personals, Cap al tard, Poemes bíblics.