Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

A Narrativa Galega dos Anos 80

Características Xerais

• Diversidade de temas e rexistros (literatura infantil e xuvenil).
• Consolidación das novas tendencias xurdidas nos anos 70 (a excepción do realismo sociolóxico ou a narrativa ruralista).
• Desenvolvemento da narrativa de xénero, da novela histórica e da narrativa urbana e experimental.

Autores Destacados

• Víctor Fernández Freixanes: xornalista, editor e presidente da RAG.
  • O triángulo inscrito na circunferencia: alterna os planos temporais e espaciais.
  • O enxoval da noiva: novela histórica sobre a estirpe dos Borgia.
  • A cidade dos césares: céntrase na Galicia mariñeira e emigrante.
• Xavier Alcalá:
  • A nosa cinza: novela de iniciación, infancia dun neno no franquismo.
  • Fábula: obra de temática

Noucentisme (1906-1923)

Estreta col·laboració entre intel·lectuals i poder polític incipient. Va sorgir per mostrar rigidesa i situar Catalunya al mateix nivell que altres nacions europees i estendre la seva ideologia pel país.

Objectiu

Col·laboració entre intel·lectuals, artistes i polítics per impulsar la transformació de la societat catalana, donant institucions polítiques, culturals, educatives, tècniques lingüístiques/literàries: escoles, museus...

1906- Comença el Noucentisme → Publicació “Els fruits saborosos” (Josep Carner) → Inici de la publicació “Glosari” a La Veu de Catalunya (Eugeni d’Ors)

1907- Creació de l'Institut d'Estudis Catalans → 1911 crea la secció filològica amb Pompeu Fabra → 1914 publiquen... Continuar leyendo "El Noucentisme a Catalunya" »

Característiques de l'Aforisme

1. Enunciació subjectiva i, sovint, irònica

2. Modalització intensa: dixi, verbs performatius (creure), substantius valoratius, adverbis de manera, etc.

3. Registre estàndard, amb pinzellades de l'oralitat

4. Diàleg amb el lector

5. Ús de preguntes retòriques

6. Ús d'incisos, cometes i cursives

7. Hipertextualitat. [Intertextualitat, que en diuen altres...]

Es tracta d'un aforisme; aquestes entrades d'escriptura aforística es caracteritzen per la brevetat i per l'expressió del pensament en un estil condensat i incisiu, amb enunciats tancats i enlluernadors que s'emparen de diversos recursos destinats a garantir l'eficàcia retòrica del discurs. Adopta un to sentenciós que, en realitat, és només aparent... Continuar leyendo "Anàlisi de la Literatura Catalana durant el Franquisme" »

Anàlisi de "El verí del teatre"

1. Referents i elements de la realitat

En aquest fragment de "El verí del teatre" de Rodolf Sirera, trobem diversos elements de la realitat que reflecteixen el marc espaciotemporal de l'obra. Això inclou personatges com el criat-Marquès i Gabriel de Beaumont, així com objectes com la botella de vi, la copa de vi, l'ampolla amb l'antídot i l'armari. També es fan referències a l'època i al lloc on es desenvolupa l'acció: la França prerevolucionària, concretament el París de 1784. Aquests elements ajuden a situar l'obra en el seu context històric i geogràfic específic.

Relació amb el marc espaciotemporal

Sí, tots els elements i referents del fragment de "El verí del teatre" de Rodolf Sirera estan... Continuar leyendo "El verí del teatre: Personatges, Temàtica i Acció" »

Hannah Arendt

Hannah Arendt fue una filósofa, historiadora, politóloga, socióloga, profesora universitaria, escritora y teórica política alemana, posteriormente nacionalizada estadounidense, de religión judía. Es considerada una de las filósofas más influyentes del siglo XX.

La persecución de judíos en Alemania a partir de 1933 la obligó a emigrar. El régimen nacionalsocialista le retiró la nacionalidad en 1937 y consiguió la nacionalidad estadounidense en 1951.

Trabajó, entre otras cosas, como periodista y maestra de escuela superior. Publicó obras importantes sobre filosofía política.

Arendt defendía un concepto de «pluralismo» en el ámbito político: gracias al pluralismo, se generaría el potencial de una libertad e... Continuar leyendo "Estudio Comparativo de la Filosofía Moderna: Hannah Arendt, Karl Marx y Simone de Beauvoir" »

Sempre en Galiza, de Castelao

Primeiro fragmento

Castelao fala do perigo de desaparición das culturas se non defendemos a diversidade lingüística e demanda leis que nos permitan desenvolver a nosa cultura para ofrecerlla ao mundo.

Segundo fragmento

Xustifica a existencia da nación nun territorio cunha lingua, unha cultura e unha vida económica propia e asegura que o nacionalismo galego, en ningún caso, admite a raza como criterio de pertenza a unha nación.

Os vellos non deben de namorarse, de Castelao

Fragmento do lance II

Un vello bébedo chamado don Ramón está namorado dunha moza, Micaela. Esta, de acordo co seu amante mozo, vaille quitando pouco a pouco as leiras a cambio de bicos. No Entroido, o vello, cando sae bébedo da casa de Micaela,... Continuar leyendo "Literatura galega: análise de obras e autores" »

Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina va ser un moviment literari destacat a les Illes Balears a principis del segle XX, encapçalat per Miquel Costa i Llobera i influït per la Renaixença catalana. Va abraçar una tendència classicitzant amb impacte en el Noucentisme. Altres escriptors: Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. La revista La Nostra Terra va ser clau per a la seva difusió.

Característiques

Segueix models clàssics, amb poesia formal i musical. S'oposa a la teoria espontània de Maragall i retrata temes mediterranis amb perspectiva humanista. Va néixer a Mallorca durant la Renaixença, però la seva evolució va ser limitada per la manca d'una burgesia a les illes. És diferent del Noucentisme... Continuar leyendo "Escola Mallorquina i Noucentisme: Literatura Catalana" »

Noucentisme

Noucentisme Eugeni d'Ors de 'La Veu de Catalunya', l'any 1906 Lliga Regionalista guanya les eleccions, que Eugeni d'Ors publica el seu Glosari a 'La Veu de Catalunya' i que Enric Prat de la Riba publica 'La nacionalitat catalana'. Ideari Imperialisme (oligàrquic), Arbitrarisme, Classicisme crear sistema regulador social política, Mediterranisme (retorn als orígens clàssics). Civilitat, Obra ben feta Literatura Noucentista (realitat com volien, ideal de perfecció només poesia) característiques Cura formal clàssica, estilista, sintaxi, fredor distanciament, model pernassia i simbolista, grecoaltiens literatura medieval. Josep Carner 12 anys dret i filosofia lletrers, 1899 jocs florars, 1902 la veu catalunya director catalunya,... Continuar leyendo "Noucentisme i Modernisme a la literatura catalana" »

Joan Maragall i el Modernisme Català

Context: El Modernisme emergeix a Catalunya als anys 90 del segle XIX amb la intenció de revitalitzar la cultura catalana, considerada anacrònica i localista, mitjançant l'adopció de corrents artístiques i literàries europees més modernes.

Maragall: Joan Maragall i Gorina (1860-1911) va ser un destacat poeta i periodista català que va jugar un paper crucial en la difusió de noves idees i corrents intel·lectuals. Malgrat la pressió de la seva família per continuar amb el negoci tèxtil, es va dedicar a la literatura i al periodisme, col·laborant amb publicacions importants com el Diario de Barcelona i la revista L'Avenç.

Influències: Maragall, gràcies al seu domini de diverses llengües, va... Continuar leyendo "Joan Maragall, Santiago Rusiñol i Víctor Català: Figures Clau del Modernisme Català" »

Definició i estructura del Llibre de meravelles

Com es pot definir aquest poemari? Quan va ser escrit? A continuació s'analitza l'estructura general de l'obra i les diferències temàtiques entre les seues tres parts.

Escrit aproximadament entre 1956 i 1958, va ser finalment publicat l'any 1971. La composició d'aquest poemari es divideix en tres parts:

• La primera part: titulada «Teoria i pràctica de la flor natural», està formada per poemes amb diversitat de formes mètriques. En aquesta part, el poeta reflexiona sobre la poesia i la condició humana.
• La segona part: es tracta d'un relat de la realitat quotidiana de la postguerra a València, on trobem l'evocació d'un passat feliç a partir d'un present gris, però també l'amor i el sexe