Vocabulari i Literatura Catalana sota el Franquisme

Vocabulari i expressions idiomàtiques

Visat (m.): Autorització condicionada que un país atorga a un ciutadà estranger per entrar-hi i estar-s'hi temporalment.

Iniciàtic, -a (adj.): Que serveix per iniciar un individu en un grup, una comunitat o un coneixement.

Prejudici (m.): Idea o opinió preconcebuda sobre algú o alguna cosa.

Mandarí (m.): Dialecte xinès molt estès, base del xinès estàndard.

Ideograma (m.): Signe gràfic que representa un concepte, i no pas un so del llenguatge.

Patró (m.): Model, tipus.

Iuan (m.): Unitat monetària de la Xina.

Laowai (m. i f.): Persona estrangera, no xinesa (en xinès).

Omnipresent (adj.): Present a tot arreu al mateix temps.

Halitosi (f.): Mala olor de l'alè.

Nicotina (f.): Substància addictiva i tòxica que hi ha en el tabac.

Fragància (f.): Perfum, olor suau, plaent.

Començar la casa per la teulada: Fer les coses al revés de com caldria.

Tirar la casa per la finestra: Fer una despesa domèstica extraordinària.

Caure la casa a sobre (a algú): Desplaure de viure a casa a causa de la seva tristesa, de la seva solitud, etc.

Escombrar cap a casa: Actuar en benefici propi.

Temes principals de la poesia durant el franquisme

• Mort: És un dels temes més freqüents: l’absència dels éssers estimats, la soledat, la destrucció de la guerra…
• Pàtria: El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola va representar la destrucció de la pàtria (la cultura, la llengua i la llibertat) i alguns poetes van alçar la veu contra aquesta opressió.
• Realitat social: Alguns poetes van descriure i denunciar la realitat que vivia la gent: la vida familiar, el món del treball, les dificultats econòmiques, la resignació, l’esperit de revolta…
• Sentiments: La tristesa, l’enyorança, la por i la solitud van ser els sentiments més presents en la poesia.

Tipus de novel·la durant el franquisme

• Novel·la psicològica: Aprofundeix en el món interior dels personatges.
  Exemple: La plaça del Diamant (1962), de Mercè Rodoreda; Bearn o la sala de les nines (1961), de Llorenç Villalonga.
• Reialisme màgic: Incorpora a la realitat elements de la fantasia i el somni.
  Exemple: Cròniques de la veritat oculta (1955), de Pere Calders.
• Ciència-ficció: Explora les possibilitats imaginàries de la ciència i la tècnica en el futur.
  Exemple: Trajecte final (1975), de Manuel de Pedrolo.
• Novel·la negra: Descriu situacions conflictives i violentes i la lluita contra el crim.
  Exemple: Joc brut (1965), de Manuel de Pedrolo.