Vicent Andrés Estellés: Llibre de meravelles i context

Context històric i cultural de la postguerra

La major part del Llibre de meravelles es va escriure entre 1958 i 1959 i es va completar cap a 1968, en un context marcat per la dictadura franquista i la repressió cultural iniciada el 1939. Tot i que la postguerra estricta acaba el 1959, la normalització cultural va ser lenta.

Durant els anys cinquanta, el règim es consolida internacionalment, i a partir dels seixanta hi ha una certa obertura: apareixen noves editorials, revistes culturals i s’elimina la censura prèvia (encara que no desapareix la censura). Això permet una recuperació progressiva de la literatura catalana.

En la postguerra immediata, la cultura en català es veu obligada a l’exili o la clandestinitat per la persecució del règim. Als anys seixanta, aquestes situacions perden pes, però la repressió continua fins al final del franquisme. Això afecta greument la producció literària, tant en quantitat (no es recuperen els nivells de 1936 fins al 1977) com en qualitat, ja que la censura condiciona els continguts i la creació dels autors.

Llibre de meravelles en la trajectòria d'Estellés

Podem estructurar la poesia estellesiana en tres etapes cronològiques:

• Els anys quaranta o els inicis literaris: és una etapa de formació i aprenentatge, amb una poesia en llengua castellana.
• Els anys quaranta i cinquanta: és una època d’intensa producció poètica en català, en la qual l’autor assoleix la plenitud i es consolida com el poeta de la postguerra valenciana.
• Dels anys setanta fins a la seua mort: és l’etapa de difusió i reconeixement del poeta, quan publica l’obra que majoritàriament havia quedat inèdita en l’etapa anterior. És una etapa de maduresa creativa, en la qual Estellés es converteix en el poeta nacional dels valencians.

Tendències de la poesia de postguerra

En la poesia de postguerra (anys quaranta i cinquanta) hi ha tres grans tendències:

• Poesia simbolista: la més important, centrada en la recerca formal i l’expressió de la intimitat (amor, paisatge, religió, existència), amb autors com Carles Riba o Salvador Espriu.
• Poesia experimental: vinculada a les avantguardes, amb poetes com Joan Brossa o J.V. Foix.
• Poesia testimonial: influïda pel neorealisme, reflecteix la vida quotidiana i la realitat dels més desfavorits.

Als anys seixanta, continuen aquestes tendències, però destaca sobretot la poesia social o realista compromesa, que es divideix en: poesia testimonial, poesia social (més crítica i de denúncia), i poesia de l’experiència, representada per Gabriel Ferrater.

El model estètic de Llibre de meravelles

Llibre de meravelles s’inscriu dins del model poètic de la poesia testimonial. Aquesta poesia es caracteritza per desenvolupar una temàtica que gira a l’entorn de la realitat quotidiana, de l’ara i ací del context d’escriptura, per a centrar el focus d’atenció en la gent més desfavorida, en la vida del poble i les condicions de misèria i penalitat en què ha d’intentar sobreviure.

Aquesta orientació testimonial es concreta en una poesia de caràcter realista i referencial sobre l'entorn i la quotidianitat, i atorga un valor documental als poemes, que pot oscil·lar entre el to elegíac del record, la crònica del present i el compromís cívic amb la col·lectivitat.