Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Conceptes clau del segle XIX

1. Revolució Industrial: Al Regne Unit, provoca un èxode massiu que transforma l'economia.
2. Proletariat i empresariat: Sorgeix una nova societat amb conflictes entre els obrers (proletariat) i els amos de les fàbriques (empresaris).
3. Inestabilitat política: Europa viu una lluita constant entre liberals i conservadors.
4. Bases de Manresa (1892): Document de la Unió Catalanista que demanava una organització política autònoma i el català com a única llengua oficial.
5. Romanticisme i Renaixença: El Romanticisme arriba a Catalunya a través de la Renaixença, el moviment que vol recuperar la cultura i la identitat catalana.
6. Jocs Florals: Restaurats el 1859, van ser l'eina principal per recuperar el català com a llengua

A. Conseqüències de l’aparició de la impremta i les transformacions de la lectura: de l’eufòria a l’escepticisme

L’aparició de la impremta al segle XV va transformar profundament la cultura escrita europea, ja que va facilitar la producció de llibres i la difusió del coneixement. Durant els segles XVI i XVII, els humanistes la van rebre amb entusiasme perquè creien que democratitzaria el saber i conservaria millor els textos antics. Niccolò Perotti, en una carta de 1471, afirmava que, gràcies a aquesta nova tècnica, no hi hauria obres inaccessibles per manca d’exemplars.

No obstant això, aquesta eufòria es va convertir ràpidament en escepticisme. El mateix Perotti advertia que la possibilitat d’imprimir qualsevol obra... Continuar leyendo "Impacte de la impremta: de la revolució a la censura" »

Orígens de la poesia trobadoresca

Podem distingir dues líriques principals:

• Lírica popular: Transmissió oral, classes senzilles, llengua catalana, temàtica diversa (amor, camp, festes) i anònima.
• Lírica culta (trobadoresca): Transmissió escrita, corts feudals, llengua occitana, amor cortès, guerra i autor conegut.

On i quan neix

Neix al sud de la Gàl·lia (Occitània) al segle XII. S'expandeix per Catalunya i el nord d'Itàlia durant el segle XIII. El primer trobador fou el duc Guillem IX d'Aquitània i la llengua utilitzada era l'occità o provençal.

Per què l'occità a Catalunya?

• Prestigi: Gran èxit arreu d'Europa; els poetes copiaven el model i la llengua.
• Proximitat: Relacions polítiques, comercials i culturals. El lligam es consolida

Noucentisme (1906-1923)

Idea general: Moviment cultural que defensa l'ordre, la raó, la cultura, el classicisme i la ciutat. S’oposa al Modernisme.

Conceptes Clau:

• Arbitrarisme: L’artista crea la realitat amb la seva voluntat.
• Civilitat: Importància de la ciutat i la vida urbana.
• Classicisme: Model grecollatí, equilibri i mesura.
• Imperialisme: Catalunya ha de liderar políticament.

Teòric del Moviment:

Eugeni d’Ors: Crea el terme Noucentisme i escriu el Glosari a La Veu de Catalunya.

Autors Principals:

• Josep Carner
• Guerau de Liost
• Bofill i Mates
• López-Picó

Obres Importants:

• Els fruits saborosos (Josep Carner, 1906)
• La muntanya d’ametistes (Guerau de Liost, 1908)
• La nacionalitat catalana (Prat de la Riba)

Figura Política:

Enric Prat de la Riba:... Continuar leyendo "Noucentisme i Avantguardes: Moviments Culturals Catalans (1906-1940)" »

A. L’alfabetització massiva i la creació d’una esfera pública

Durant els segles XVIII i XIX, Europa viu una gran expansió de l’alfabetització i de la cultura escrita. La lectura deixa de ser exclusiva de les elits i es converteix en una pràctica cada vegada més estesa, impulsada per la Il·lustració, que considerava el coneixement com una eina de progrés i transformació social.

En aquest context es desenvolupa una nova esfera pública —un espai de debat entre la vida privada i el poder polític—, afavorit per:

• Acadèmies i societats científiques.
• Biblioteques públiques i circulants.
• Salons literaris.
• La premsa periòdica.

També destaca la República de les Lletres (Res Publica Eruditorum), una xarxa internacional d’erudits,... Continuar leyendo "L'alfabetització i la cultura escrita als segles XVIII i XIX" »

Literatura catalana (anys 20–30 i postguerra)

Poesia (simbolisme)

Característiques

• Ús de símbols i metàfores (realitat amagada).
• Llenguatge hermètic i allunyat de la realitat.
• Gran rigor formal.
• Reflexió sobre l’acte poètic.
• Relació amb la poesia pura (intel·lectual, musicalitat, transcendència).
• Expressió concentrada: mínim de paraules, màxima càrrega simbòlica.
• Objectiu: assolir la forma perfecta.
• Influència del Noucentisme.

Autors

Carles Riba

• Principal representant del simbolisme.
• Estances (1919), Segon llibre d’Estances (1930), Elegies de Bierville (1942).

Màrius Torres

• Escriu en un sanatori.
• Temes: natura, espiritualitat, guerra, mort.
• Gran rigor mètric.
• Cançó a Mahalta.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

• Influències: barroc, simbolisme

Mercè Rodoreda: Narrativa de la Postguerra fins als anys 70

L'obra de Mercè Rodoreda s'emmarca en la Catalunya del segle XX, un període marcat per la Guerra Civil, l'exili i la dictadura franquista. Rodoreda escriu des d'una perspectiva intimista, sovint centrada en personatges femenins que lluiten contra les convencions socials i les ferides emocionals. El seu estil combina simbolisme i lirisme, influenciat pel surrealisme i la novel·la psicològica. Obres com La plaça del Diamant reflecteixen la complexitat de l'ànima humana i la repressió de l'època.

Context Històric i Cultural de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda publica La plaça del Diamant el 1962. En aquesta època, el règim franquista comença a relaxar la censura literària sobre... Continuar leyendo "Mercè Rodoreda i la Literatura Catalana de Postguerra: Context i Autors Clau" »

Gèneres Literaris

Gènere Poètic

Lírica: Alguns exemples

• Oda: Composició en vers de caràcter elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea.
• Elegia: Poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua, que pot ser la mort d'algú estimat.
• Sàtira: S'exposen ximpleries, abusos o defectes humans individuals al públic a través del ridícul, paròdia, ironia, etc., amb la intenció de produir millores.

Gènere Èpic: Alguns exemples

• Epopeia: Narra les gestes dels herois barrejant elements reals i llegendaris.

Gènere Narratiu

• Conte: Narració escrita en prosa, generalment breu.
• Novel·la: Text relativament extens on s'expliquen fets de ficció.
• Faula: Relat breu de ficció amb protagonistes animals o plantes que parlen.
• Crítica: Judici

El Nacimiento del Proletariado y las Primeras Protestas

Paralelamente al crecimiento industrial del siglo XIX, nació el proletariado, clase obrera que sufrió duras condiciones de vida y de trabajo. Las largas jornadas laborales, los salarios ínfimos, la explotación infantil, la discriminación laboral de las mujeres… Este cúmulo de problemas, fue animando a los trabajadores a organizarse de forma progresiva para lograr sus reivindicaciones ante la oposición de patrones y gobernantes.

Las primeras protestas obreras en España se sitúan en las décadas de 1820 y 1830, y fueron de naturaleza violenta contra la introducción de nuevas máquinas (ludismo), contestadas con una fuerte represión por parte del gobierno. Posteriormente, el movimiento... Continuar leyendo "El Movimiento Obrero en España durante el siglo XIX y XX" »

Literatura Catalana de Preguerra (Fins a 1936)

Després del Noucentisme, la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va provocar la supressió de la Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional noucentista, fet que va portar a l'abandonament de l'acció política per part dels catalanistes.

Com a contrapartida, van sorgir nous mecenatges culturals. La Dictadura de Primo de Rivera va finalitzar amb l'adveniment de la Segona República Espanyola (1931-1939), període que va comportar:

• La creació de la Generalitat de Catalunya.
• L'oficialitat de la llengua catalana i la seva introducció a l'ensenyament i l'administració.
• La institucionalització de la cultura i la literatura pròpies des d'una òptica esquerrana.
• Un augment