Impacte de la impremta: de la revolució a la censura

A. Conseqüències de l’aparició de la impremta i les transformacions de la lectura: de l’eufòria a l’escepticisme

L’aparició de la impremta al segle XV va transformar profundament la cultura escrita europea, ja que va facilitar la producció de llibres i la difusió del coneixement. Durant els segles XVI i XVII, els humanistes la van rebre amb entusiasme perquè creien que democratitzaria el saber i conservaria millor els textos antics. Niccolò Perotti, en una carta de 1471, afirmava que, gràcies a aquesta nova tècnica, no hi hauria obres inaccessibles per manca d’exemplars.

No obstant això, aquesta eufòria es va convertir ràpidament en escepticisme. El mateix Perotti advertia que la possibilitat d’imprimir qualsevol obra afavoria la proliferació de llibres inútils o falsos. Així apareix la preocupació per l’excés de llibres i la saturació informativa, que dificultava distingir les obres valuoses de les mediocres.

Erasme de Rotterdam, a les Adagia, va criticar els impressors que publicaven llibres plens d’errors per obtenir beneficis econòmics, mostrant com el llibre es convertia en un objecte comercial. També denunciava l’allau de noves publicacions i defensava els autors clàssics. Paral·lelament, es va passar d’una lectura intensiva, basada en pocs textos rellegits, a una lectura extensiva, caracteritzada per la lectura ràpida i variada de molts llibres.

Durant aquest període es consolida la lectura silenciosa i individual, encara que continuen existint lectures col·lectives i en veu alta. També triomfen els llibres de cavalleries, molt populars però criticats per Fray Antonio de Guevara, Juan de Valdés i Pedro de Mexía, que els consideraven perjudicials moralment.

Aquest debat culmina amb el Don Quijote de la Mancha de Cervantes, on el protagonista confon ficció i realitat per la seva passió pels llibres de cavalleries. L’obra reflexiona sobre el poder de la lectura i sobre el nou mercat editorial. A més, els tractats morals dels segles XVI i XVII, com els de Pedro Sánchez i Gaspar de Astete, limitaven la lectura femenina als llibres religiosos i rebutjaven que les dones aprenguessin a escriure.

En definitiva, la impremta va multiplicar el coneixement i l’accés als llibres, però també va generar pors relacionades amb l’excés d’informació, les lectures considerades perilloses i la pèrdua de control sobre el saber.

B. La Bíblia, l’Estat i els poders eclesiàstics: la censura i l’excés de llibres

L’expansió de la impremta va fer que els poders polítics i religiosos intentessin controlar la circulació de les idees. Encara que ja existien mecanismes de vigilància, amb la impremta la censura es va sistematitzar. Innocenci VIII va publicar la butlla Contra impressores librorum reprobatorum el 1487, i Alexandre VI va intentar unificar la censura el 1501.

A Espanya, la Inquisició es va crear el 1478 i la pragmàtica dels Reis Catòlics de 1502 va establir la censura preventiva, obligant a obtenir autorització abans de publicar un llibre.

La situació es va intensificar amb la Reforma protestant iniciada per Martí Luter el 1517. Les seves 95 tesis, difoses gràcies a la impremta, defensaven l’accés directe a la Bíblia i criticaven l’autoritat de l’Església. Com a resposta, els seus llibres van ser prohibits i cremats.

Davant aquesta situació, monarques com Carles V i Francesc I de França van promulgar mesures contra els llibres herètics. El 1542 es va crear la Congregació de la Santa Inquisició i el 1559 Pau IV va publicar l’Index librorum prohibitorum, que prohibia obres herètiques, immorals, màgiques o crítiques amb l’Església.

Durant la Contrareforma, especialment després del Concili de Trento (1545-1563), es va reforçar el control sobre els llibres. La Vulgata es va declarar l’única versió autèntica de la Bíblia i es va exigir autorització eclesiàstica per imprimir qualsevol obra.

La censura afectava tot el procés editorial: el manuscrit havia de ser revisat abans de convertir-se en editio princeps. A més, els llibres havien d’incloure documents com:

• La llicència
• El privilegi reial
• Les aprovacions
• La fe d’errates
• La taxa

El privilegi garantia l’exclusivitat comercial de l’obra. El cas del Quixot és representatiu, ja que Cervantes va necessitar llicència i privilegi del Consejo Real per publicar-lo, i malgrat això la primera edició presentava errors i irregularitats.

En conclusió, la Reforma i la Contrareforma van convertir el llibre en un instrument de lluita ideològica. L’Estat i l’Església intentaren controlar-ne la difusió mitjançant la censura i els índexs de llibres prohibits, però sovint aquestes mesures contribuïen a augmentar l’interès pels mateixos llibres que es volien prohibir.